Adverteixen els experts que ens hem anat rodejant de substàncies altament tòxiques per a la salut. Tenim milers de derivats químics amb qui convivim estretament. Presenten uns llindars individuals de toxicitat més o manco controlats, però ningú vigila l’efecte combinat. En els perills territorials, sovint hi veiem el mateix error.

La indústria del petroli genera actualment molts productes més enllà del combustible. Tenim tèxtils que no es taquen i que no s’encenen al foc, perquè hi hem afegit compostos. Tenim plàstics de cuina, cosmètics, pesticides, desodorants, envasos… que desprenen fàcilment això que s’anomena disruptors endocrins.

Es tracta de substàncies químiques que afecten el funcionament hormonal. Les hormones venen a ser la manera en què es comuniquen les nostres cèl·lules i, aquests disruptors, de vegades anul·len les hormones i de vegades les suplanten. Generant importants desajustos que es tradueixen en patologies modernes.

Són modernes si, però no tant. Fa molts anys que es van descriure els primers efectes. El llibre de Rachel Carson, Primavera silenciosa, ja advertia d’ocells que no cantaven per disrupció endocrina. És de principis dels anys seixanta. De llavors, el problema ha crescut, perquè la indústria ha tingut més influència que la ciència.

Quan s’ordena el territori, sempre es recomana treballar amb equips multidisciplinars, precisament perquè cal controlar diversos efectes combinats. Per exemple, posar hotels al camp sense límits de places (com planteja la modificació que s’està preparant del PTI), no només pot contribuir a ampliar la congestió turística de l’illa.

Posar centenars de persones a una zona on no hi ha clavegueram, genera alts perills de contaminació de l’aqüífer, incorpora noves pressions d’extraccions d’aigua i més infraestructures d’abastiment energètic a indrets no pensats per això.

Fer hotels grossos (o grans bodegues) en sòl rústic, implica un trànsit important de camions que hauran d’abastir els establiments. Una circulació molt més intensa de vehicles, en una zona de camins rurals. A la llarga, s’intentarà ampliar la secció dels camins, com ja estan fent alguns hotels.

Voldrà dir haver de tenir grans zones d’aparcament que, amb molta probabilitat, es situaran vora espais d’important risc d’incendi. Quantes piscines i de quina dimensió s’hi posaran? Perquè amb l’esmentada modificació, també s’elimina la restricció d’una piscina per establiment així com les dimensions màximes de les piscines. Hi tornaria haver barra lliure.

Els avanços mèdics han permès controlar molt bé les malalties infeccioses a països més rics. Però no han pogut controlar les patologies modernes. Les investigacions científiques permeten generar mapes geogràfics per saber com es distribueixen les noves afeccions. Això ha desmentit la teoria de la vulnerabilitat en funció del codi genètic. Ara, diuen els experts, compta més el codi postal, és a dir, l’ambient en el qual viu la gent.

A l’hora de prevenir les destrosses territorials, passa el mateix. Més que la filosofia general entre humans i natura, el què compta és l’articulat dels instruments legals amb què es doti cada comunitat.

Quan el territori s’ordena amb contractes menors individuals, quan la Comissió de Medi Ambient passa a ser una persona que es designa a dit, els efectes combinats no són avaluats. I no és una casualitat.

La ciència ha identificat també els compostos orgànics persistents –forever chemicals-. En el territori, hi ha les pressions especulatives reincidents –forever lobbies– que, en cada ocasió propícia, reapareixen.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 18/08/2025)