Campanya per evitar que Menorca perdi la via de la sostenibilitat
Per què VIA MENORCA?
Menorca es troba en un moment on l’illa és a punt de perdre el control d’aspectes essencials que són els que han permès que el model menorquí mantingués unes diferències substancials.
La massificació turística creixent, que cada estiu afegeix gent damunt una illa que havia apostat per ser un exemple de sostenibilitat, es suma a d’altres realitats que han aparegut lligades, com la problemàtica de l’accés a l’habitatge, que ha passat a ser un problema transversal a molts nivells de la nostra societat.
Una massificació que va acompanyada d’un esgotament progressiu dels recursos d’aigua i que posa sobre la taula el debat entre els que creuen que Menorca no ha de sobrepassar la seva capacitat d’acollida i els que aposten per eliminar qualsevol tipus de limitació. Entre gestionar amb més cura l’aigua i solucionar-ho posant noves dessaladores, hi ha un model o un altre de futur.
Gran part dels joves menorquins que han sortit a estudiar no poden tornar a l’illa per falta d’oportunitats laborals, en un mercat que només demanda mà d’obra massiva i no qualificada. Mentrestant, es constata com la renda per càpita és molt més baixa que quan es rebien una tercera part del turistes que arriben avui.
És hora de pensar què estem fent i on volem anar.
Amb qui es vol fer Via Menorca?
Aquesta campanya és una crida a la significació pública de les persones que creuen que aquesta illa es mereix un destí diferent del que està agafant.
Hi ha una opinió extensa, però generalment soterrada,de gent que pensa que es necessita tornar a trobar el rumb de Menorca, per evitar que es caigui en la “balearització”, és a dir, en el destí molt més transformat que s’ha pogut observar a altres illes o al litoral peninsular.
Sigui a nivell personal, sigui com a membres d’altres col·lectius o entitats formals, tothom pot col·laborar en difondre les anàlisis i propostes que es fan en el marc d’aquesta campanya. No podem esperar que ho facin altres. Si hem arribat aquí, és probablement perquè es fa necessària una major implicació ciutadana en el disseny del futur d’aquest territori.
Quin és l’objectiu?
Per a molta gent vinculada a l’illa, la condició de Menorca com a Reserva de Biosfera és molt més que una distinció publicitària. És un acord de la societat illenca amb la sostenibilitat, és una declaració pública d’estima a l’entorn on vivim, que s‘ha de dur a la pràctica.
Aquest marc s’ha demostrat molt útil anteriorment per a contraposar-lo a un model de desenvolupament molt més depredador del territori.
Amb les propostes que aquí s’han recollit, es pretén trobar camins que retornin cap a la senda de la compatibilitat entre les activitats humanes i la conservació ambiental.
Com es vol avançar?
Aquest full de ruta vol ser una aportació en positiu per a millorar l’orientació econòmica de l’illa i el benestar dels seus habitants, una aposta per recuperar el camí diferenciat que ha donat identitat a Menorca.
Aquí hi trobareu diferents propostes per a diferents temàtiques, que poden servir per a mostrar possibles vies de reconversió de l’illa cap a escenaris de major sostenibilitat.
La finalitat és anar compilant idees que puguin resultar realment útils per a l’objectiu de fer una illa millor, que mantengui els trets diferencials que l’han caracteritzada.
PROPOSTES
1.- Davant la massificació turística
- 1.1) L’impost d’estades turístiques es podria incrementar de manera significativa el juliol i l’agost.
- 1.2) És bàsic mantenir la moratòria turística per evitar consolidar més capacitat d’acollida turística. Al manco, fins a disposar d’un mecanisme que doni de baixa dues places antigues per cadascuna de nova que es vulgui crear, sense excepcions.
- 1.3) La regulació del nombre de vehicles a l’estiu pot ajudar a descongestionar l’illa i combatre la massificació excessiva, com s’està fent a Formentera.
- 1.4) Cal un control efectiu del lloguer turístic irregular, perquè incrementa molt la massificació turística.
2.- Per l’accés a l’habitatge
2.1) Resulta bàsic fomentar habitatges (de compra o de lloguer) de preu limitat. El problema de l’accés a l’habitatge persistirà si ens limitem a fer més oferta de preu lliure.
2.2) Les cooperatives sense ànim de lucre poden ser una via més ràpida per l’habilitació d’habitatges a preu assequible que no la construcció pública directa.
2.3) Cal un control efectiu del lloguer turístic irregular, perquè és una causa de la retirada de molts habitatges que haurien d’estar disponibles per a la població resident.
3.- Per la gestió racional de l’aigua
3.1) Es necessita una política de tarifes d’aigua que gestioni la demanda excessiva. Premiar a qui consumeix de manera responsable, gravar seriosament a qui en fa usos sumptuaris o negocis no adaptats.
3.2) Posar un límit màxim de servei a qui no li afecta la regulació econòmica.
3.3) Tots els pous importants s’haurien de dotar amb urgència de comptadors amb lectura automàtica, però caldria prioritzar els grans regadius de farratges, que representen unes extraccions enormes de l’aqüífer.
3.4) Revisar els creixements urbanístics projectats a zones on els aqüífers apareixen sobreexplotats.
4.- Per la diversificació econòmica
4.1) S’han de fomentar activitats econòmiques que permetin rescatar gent menorquina que ha sortit de l’illa per a formar-se.
4.2) La rehabilitació amb criteris d’eficiència energètica d’edificis existents és una línia a incentivar per a reduir la necessitat energètica de l’illa.
4.3) El camp, la pesca i la indústria no poden competir per preu. La diferenciació basada en la sostenibilitat ambiental és una de les millors oportunitats per a donar viabilitat econòmica als diferents sectors econòmics de l’illa.
4.4) La formació professional s’hauria d’adaptar també per gent a partir dels trenta anys, on segurament és més fàcil trobar alumnat interessat que no només entre els més joves.
Views: 59
