Medi Marí
Els ecosistemes marins es troben cada cop més amenaçats per l’efecte de les activitats humanes. Al GOB Menorca creiem que aconseguir un equilibri amb el seu ús és un dels deures que cal afrontar amb decisió i per això posem en marxa actuacions que pretenen abordar algunes d’aquestes amenaces.
Menorca es considera una de les zones millor conservades del Mediterrani. A les seves aigües habiten centenars d’espècies i és un lloc estratègic per alguns animals migradors. Desafortunadament, diverses actituds irresponsables han provocat que en les últimes dècades els ecosistemes marins es trobin cada cop més amenaçats.
És l’hora de reaccionar i fer reaccionar, de protegir la posidònia, conscienciar sobre l’erosió de les platges, conèixer les espècies que viuen sota el mar i gestionar els recursos d’una manera més intel·ligent. És fonamental que coneguem més i millor la mar que ens envolta, per continuar gaudint-la tal com ella mateixa demana esser. Anem fent camí per canviar la nostra relació amb el mar.
Què fem?
Una estratègia per una pesca sostenible
Menorca té un sector pesquer amb molta importància històrica, cultural i social. No obstant, la flota de pescadors ha anat reduint-se cada cop més i no hi ha perspectives massa optimistes de cara al futur. En l’àmbit local i global, la pesca enfronta problemes greus com la sobreexplotació i la disminució d’estocs de les espècies més comercials, les dificultats de comercialització, el canvi d’hàbits socials, el deteriorament d’alguns ecosistemes marins, etc. D’altra banda, la pressió recreativa, les activitats nàutiques i subaquàtiques han sofert un gran creixement i tenen una forta pressió sobre la mar.
A més, se segueixen donant situacions d’incompliment de la normativa i pràctiques poc sostenibles, que posen en perill la continuïtat de l’activitat, i la vigilància en el mar sempre és escassa i complicada. La porta sempre és oberta per a aquella gent que vol treballar per fer més compatibles les activitats humanes al mar, contemplant els efectes al seu conjunt i mirant d’assumir cada part de responsabilitat. Una feina amb la qual pot participar-hi molta gent.
Al GOB pensam que una vigilància efectiva és una qüestió primordial, per això ens interessem cada any per les sancions que s’han imposat en matèria pesquera, quins han estat els motius i amb quins imports econòmics es tradueixen. L’objectiu ha de ser que, de cada vegada, la gent que surt a la mar sigui més conscient de la necessitat de limitar l’impacte que podem causar i de l’efecte suma que poden fer moltes embarcacions sobre una mateixa zona o sobre una mateixa espècie.
També procurem fer seguiment dels estudis científics que van avaluant l’evolució de les poblacions de peixos a les reserves marines. En anys de descontrol de vigilància, s’han detectat baixades molt considerables de les poblacions més comercials, de manera que una cosa pot anar bastant lligada a l’altra.
El GOB va participar molt activament en la dinamització i en la mediació amb els pescadors per aconseguir la declaració de la Reserva Marina del Nord de Menorca i va ser part implicada en la declaració de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire.
Nàutica i ordenació del litoral
El GOB Menorca fa una crida als gestors dels ports i també a les empreses nàutiques, per tal d’estructurar una oferta basada en la qualitat i no en la quantitat. A Menorca les competències per ordenar el litoral estan repartides entre diverses administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que Menorca és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt. Durant dècades aquestes administracions han aplicat una política de creixement sense límits dels espais portuaris i les infraestructures nàutiques.
L’aprovació d’un Pla Insular de la Costa hauria de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt, perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional. S’hauria de buscar un punt d’equilibri entre l’ús racional del litoral, la conservació dels seus valors ambientals i la seguretat en les inversions econòmiques.
Intentem estudiar i revisar tots els plans d’ordenació relacionats amb el litoral o plans executius d’obres al litoral que surten a exposició pública i mirem de presentar al·legacions o propostes amb les eines de les quals disposem (estudis científics, opinions d’experts, etc). Alguns projectes en els quals hem estat involucrats:
Revisió del Pla Territorial Insular
Actuacions d’Autoritat Portuària de Balears al Port de Maó
Avantprojecte de proposició de Llei de Menorca Reserva de Biosfera
Pla General de Ports de les Illes Balears 2018-2033
Protegim les fanerògames marines
La posidònia (Posidonia oceanica) és un organisme únic de la Mediterrània que creix en espectaculars extensions a l’arxipèlag Balear i que es troba actualment en retrocés per l’acció de l’home. El seu creixement és molt lent -al voltant d’un metro cada cent anys. Gràcies a les closques dels organismes que viuen a les seves fulles, es considera la major productora d’arena de les nostres platges i a més, neteja l’aigua i captura una gran quantitat de CO₂.
Un retrocés significatiu d’aquesta planta provocaria un augment de l’efecte hivernacle, afectació de moltes espècies animals, increment de la terbolesa de l’aigua i regressió del litoral, tant de les platges com del sistema dunar. El medi marí, la pesca i el turisme es veurien fortament afectats.
Aquestes praderies estan protegides i identificades com a hàbitats prioritaris des del 1992, segons la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE) i més recentment pel Decret 25/2018, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears. Els últims seguiments científics demostren que continuen havent zones fortament degradades. El canvi climàtic, la construcció d’infraestructures com dics i ports esportius, la disminució de la qualitat de l’aigua a causa d’abocaments d’aigües residuals, o les barques que fondegen sobre les praderies són algunes de les causes de la seva regressió.
Les línies d’educació ambiental i de medi marí uneixen forces per realitzar una sèrie d’activitats dirigides a explicar el paper de la Posdonia oceanica en el manteniment de les nostres platges i els ecosistemes marins. Activitat: “La posidònia, un submón de vida a les nostres costes”.
Des del GOB estudiem els projectes que es proposen en el litoral de l’illa durant el període exposició pública i, quan identifiquem possibles afectacions a praderies de fanerògames, presentem al·legacions proposant mesures de mitigació o compensació si es tracta d’una obra inevitable. Així mateix, quan alguna intervenció causa afeccions no previstes a l’hàbitat, en fem el seguiment i demanem l’adopció de mesures correctores. Alguns exemples recents són la construcció del dic de Son Blanc, a Ciutadella, l’ampliació del port de Fornells, o el projecte d’instal·lació d’un segon cable submarí entre Menorca i Mallorca.
Seguiment i gestió de les àrees marines protegides
Una Àrea Marina Protegida és un espai natural designat per a la protecció d’ecosistemes, comunitats o elements biològics o geològics del medi marí, i que mereix una protecció especial. A Menorca, les figures de protecció marines existents cobreixen el 65% del mar territorial, entre LIC (Lloc d’Importància Comunitària), ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus), ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès), reserves marines pesqueres i l’àrea marina del parc natural. Si comptem la zona marina de la reserva de la biosfera aquest nombre augmenta fins al 100%. Gairebé tot el litoral de l’illa té algun tipus de figura de protecció, però molt poques d’aquestes figures gaudeixen d’un pla d’usos i gestions que asseguri la conservació efectiva de la biodiversitat en aquests espais.
Si aconseguim crear i gestionar una xarxa de reserves o àrees marines protegides al voltant de Menorca, amb uns hàbitats rics i saludables, amb el temps veuríem reforçats els ecosistemes de tot el litoral de l’illa, beneficiant qualsevol activitat econòmica lligada a la mar. Les figures que avui en dia tenen més força a l’hora de regular els usos i l’explotació del medi marí a l’illa són:
L’àrea marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau
A poc a poc s’estan aprovant plans de gestió a diversos espais marins de la Xarxa Natura 2000.
Els plans d’usos i gestions o plans rectors són eines que marquen les línies d’ordenació, protecció i conservació a executar en distintes àrees protegides. Una redacció imprecisa d’aquests plans o unes normatives massa laxes poden donar peu a interpretacions inadequades que interferiran en la correcta conservació d’aquests espais. Des del GOB treballem en dues línies diferents:
Estudiar els plans de gestió quan surten a exposició pública i presentar al·legacions o suggeriments per millorar la redacció i efectivitat.
Estudiar aquells instruments de planificació ja existents i mirar de fer un seguiment i propostes per millorar la seva efectivitat.
El GOB forma part de la Comissió de Seguiment de les Reserves Marines de Menorca. Des de l’entitat vetllem perquè la comissió es reuneixi de forma periòdica i mirem de dotar-la de contingut fent propostes, basades en els últims estudis científics, per millorar l’efectivitat de les Reserves Marines.
Tallers de descoberta del medi marí en esnòrquel
El projecte de descoberta del medi marí en esnòrquel proposa un programa educatiu destinat a apropar a la mar infants i joves a través de l’experiència directa. La primera part de l’activitat consisteix en una sessió teòrica, en la que es treballen conceptes sobre els ecosistemes marins i les espècies més representatives del litoral. Aquest coneixement es complementa amb una sortida a la mar, on els participants poden observar de primera mà la biodiversitat marina i descobrir les interaccions entre espècies i hàbitats.
A través de l’exploració del medi marí, el projecte busca fomentar una connexió amb l’entorn, promovent actituds responsables i un compromís amb la seva conservació.
Problemàtica dels residus a la mar
El plàstic, material derivat del petroli, s’ha anat introduint a les nostres vides de manera silenciosa fins a arribar a ser omnipresent. Es calcula que cada any arriben al mar 8,7 milions de tones de plàstic, de les quals el 70% arribaran al fons marí on hi quedarà pràcticament per sempre. Del 30% restant de plàstic que arriba al mar i que no s’enfonsa, una part quedarà surant i l’altre arribarà a les nostres costes.
En qualsevol dels dos casos, el plàstic s’anirà rompent en trossos cada cop més petits i serà ingerit per organismes que el confondran amb aliment i d’aquesta manera acabarà a la nostra taula dissolt en l’aigua, camuflat en la sal o dintre dels aliments que ingerim.
Al GOB pensem que encara som a temps d’aturar aquesta epidèmia plàstica, però es necessita un canvi en els hàbits de consum i un compromís per part de la societat.
S’han fet diverses actuacions de divulgació i conscienciació amb xerrades sobre la problemàtica dels residus plàstics i tallers on es projectava el documental “Out Of Plastic” seguit d’un espai de reflexió on es donaven consells per reduir el consum de plàstic d’un sol ús en l’àmbit domèstic.
Preocupades per la greu problemàtica dels residus plàstics, diverses entitats de Menorca amb una trajectòria important en la protecció i preservació de l’entorn vam decidir sumar forces i crear l’Aliança Menorca Sense Plàstic
Abans que entrés en vigor la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, en col·laboració amb l’àrea de Medi Marí del GOB…
44 entitats i 23 CEIPs es van comprometre a eliminar les vaixelles de plàstic de les seves celebracions.
Es van entregar 80.000 bosses de paper per començar a substituir el plàstic per alternatives i així preparar comerciants i usuaris.
Documents
Pots descarregar els següents materials per dur a terme l’observació de valors naturals i actuar sobre incidències al litoral
Document principal
Què faig si trobo...
Guies d’observació i identificació
La linia de media marí del GOB Menorca és possible gràcies a la col·laboració de...
