L’estació que comença el desembre i acaba el març es sol associar a un temps on moltes coses s’aturen, s’alenteixen, s’adormen. Però en els temps que corren, l’hivern és dels pocs moments on es redueixen renous i pulsions exteriors i on, amb sort, podem trobar espais per equilibrar coses.
De fet, hi ha estudis que diuen que el fred estimula la creativitat per motius físics. Sembla que davant un entorn que ens pren l’escalfor, el cos reacciona per superar aquest desafiament i ens facilita més capacitat d’enginy.
Al mateix temps, manco hores de llum i baixes temperatures ens solen induir a la introspecció, al recull interior, i això pot ajudar a trobar moments per a la reflexió una mica més profunda, atès que disminueixen els constants estímuls que solem rebre quan fem una vida més socialitzada.
No podem saber amb gaire encert encara a què dedica el pensament l’esquirol (o la rata sarda) que es reclou al seu nieró calent. Ni quines cavil·lacions tenen les larves refugiades sota uns centímetres de terra, que no fan comptes sortir fins que no hi torni haver llum i escalfor. Ni de què parlen les formigues que han anat recollint menjar i ara van tapant les encletxes que les connecten amb l’exterior.
No sabem gran cosa de la fauna en aquest sentit. Però és que tampoc sembla que sapiguem aprofitar els grans avanços de la neurobiologia per a millorar la mirada dels humans cap el món.
Diuen els experts que han hagut de rebaixar els tests de capacitat intel·lectual en alguns alumnats, perquè darrerament ningú els supera. Una mescla d’efectes nocius de l’exposició permanent a les pantalles dels joves, combinat amb una presència preocupant de contaminants que afecten la capacitat cognitiva, ens està fent involucionar.
Potser per alguna d’aquests dues causes, o per les onades de moda social que també tenen el seu efecte, ara ja tenim fins i tot gent que ha gestionat importants responsabilitats públiques que es declaren contraris a acceptar l’evolució de les espècies i que creuen que el món es va crear en sis dies i un de descans.
Sembla evident que ja ens aniria bé com a societat poder trobar espais per a pensar amb una mica de claredat. El segle XXI no ens està sortint de moment massa bé en aquest sentit. Sense anar més enfora, a Balears hem generat una gran capacitat d’atreure turisme. Però conforme augmenta el nombre de turistes, baixa la nostra renda per càpita comparada.
Fa 14 anys que vam construir una dessaladora a Ciutadella i és el municipi que té l’aqüífer en més mal estat. Hi ha un episodi amb dos centenars de morts i estem fent lleis per no tenir pegues i seguir construint a zones inundables.
Tenim les platges saturades i decidim ampliar els aparcaments. L’illa vessa de gent i el Consell aprova el pressupost més gran de la història per promoció turística. No sabem el camí i, en tost d’una brúixola, ens compram unes sabates noves.
Les pluges no han arribat quan s’esperaven aquesta tardor. Haurà estat un any magre en esclatassangs. A veure si al manco el fred ens provoca una activació de neurones i podem trobar la inspiració extraviada.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 09/12/2024)
Views: 351
12 respostes
Me ha gustado la forma de escribir el artículo Miquel.
Para poder repensar y reposar en invierno, en ese barbecho necesario, hace falta una mínima base, una mínima capa de sensibilidad y conocimiento sobre los procesos de la naturaleza.
Lo que se está manifestando en muchos lugares, sin embargo, es la absoluta disociación de gran parte de la clase política de estos procesos, incluso del sentimiento y sufrimiento de las personas (véase el incalificable papel que muchas administraciones están representando con la DANA de hace un mes en el Sureste de la Península).
Sobre todos los proyectos y planes que se siguen proponiendo en diversos lugares ¿Son los interlocutores, los que toman las decisiones, realmente conscientes de todas las consecuencias? Y si lo son, ¿Les importan? ¿Qué idioma hablan? ¿Hacia dónde miran?.
Amics del GOB Menorca, muchas gracias por vuestro trabajo. Por hacer campañas que redirijan las miradas hacia el medio que nos rodea. Y por seguir insistiendo en que el lenguaje se usen palabras como Mar, Sostenibilidad, Fauna, Agua, Paisaje, Conservacion, Protección… Esa lluvia fina no puede cesar.
Una abraçada molt fort, y felices fiestas.
Fantàstic text
M’ha encantat la metàfora “No sabem el camí i, en tost d’una brúixola, ens compram unes sabates noves.” Podria ser un resum de com va la humanitat.
Molt bé Miquel!. Semble mentida que hi hagi gent que no ho vegi o no ho vulgui veure.
Un article molt encertat, com sempre. Felicitats
El poc seny s’estén. Fa por. És original i modern negar l’evolució humana, el canvi climàtic, la terra rodona o els moviments de la Terra. Aviat vindrem de les cigonyes una altra vegada.
Enhorabona, seguiu així. Endevant. Gràcies
Gracias por estas palabras tan acertadas!!
Enhorabona Miquel pels teus articles sempre encertats i ben inspirats en la natura i en la naturalesa humana! Del que tu fas se’n diu saviesa.
Et desitjo bones festes de Nadal Cap D’any i Reis.
També a tota la comunitat del GOB;
SALUT I LLARGA VIDA.
Gràcies Miquel, una vegada mès .
Saber posar per escrit reflexions que podem compartir i signar.
L’illa agraeix l’hivern.
Felicitats per la bonica manera d’expressar aquesta trista realitat, he perdut la fe en la nostra conscienciació del mal ús q fem del nostre principal recurs , la natura, per conservar la vida al nostre preciós planeta Terra. Gràcies per la vostra tasca i despertar consciències potser…….. encara som a temps.
Moltes gràcies, Miquel!!
Sempre ens inspires de manera poètica per poder combatre la dura realitat de les males praxis polítiques.
L’avaria humana no té límits.
Zones inundables construíbles? Quin disbarat!!
Com poden governar??? Quí els vota???
Bon Nadal!!!