Es mou suaument, d’una banda a l’altra. Sembla talment un peixetó o una larva que es desplaci lentament amb moviments ondulats. Molts ulls s’hi fixen amb interès. Però en aquest món no tot és el què sembla i la realitat canvia amb la rapidesa d’un espasme.

Quan els discursos s’adornen repetidament de dinamització econòmica, de progrés, de seguretat… fins i tot de llibertat o de sostenibilitat, cal anar alerta de no caure en un parany similar al que empra el rap per alimentar-se.

Aquest peix està especialitzat en posar-se al fons del mar, mig enterrat. Una vegada camuflat, activa un apèndix que té entre els ulls i fa anar i venir la seva terminació com si fos un animaló que serpenteja i que crida l’atenció d’altres que busquen menjar per omplir la panxa.

Sota la falsa esca, hi ha una boca enorme, folrada de dents espesses i girades cap a dins. Quan la presa intenta entendre d’on ha vingut el moviment sobtat que acaba de percebre, ja es troba atrapada per una cavitat fosca plena de ganxos que només permeten anar encara més endins. L’engany ha tornat a funcionar.

El rap llença al seu entorn el missatge d’un premi fàcil i atractiu. Posa un reclam que sedueix els instints. Promet un guany a qui es senti prou lliure d’agafar-lo. Ofereix un premi a qui demostri caràcter propi i opinió decidida. Convida a exercir la llibertat sense gaire traves. Així és, també, de vegades, el món a la societat marina.

Dir que es vol ajudar els pagesos i promoure canvis en el Pla Territorial que permeten destinar tots els edificis existents a usos residencials, és un parany semblant al del peix de cap gros i aplanat. La queixalada no la donarà la pagesia sinó l’activitat immobiliària.

Manifestar preocupació pels recursos hídrics però projectar més places turístiques al temps que s’eliminen els pocs límits existents en piscines i grans regadius, és posar-se al nivell del terra i enfangar-se amb l’esperança que no es vegi la jugada.

Expressar interès en resoldre el problema de l’habitatge però atreure més visitants que requeriran més mà d’obra que vindrà de fora, no donar de baixa lloguers turístics que acaben el seu període de vigència, plantejar que cal fer més habitatges sense topar-hi el preu… són com els moviments de l’apèndix del rap, que prometen una recompensa i generen, en realitat, beneficis per als que queden ocults.

El rap ja surt als registres fòssils de milions d’anys enrere, després dels dinosaures. No li ha anat malament i alguns exemplars són dalt la cadena tròfica, en el paper de grans depredadors. Però pateix de malalties modernes.

Ara ser un peix gros no és una bona situació. La contaminació que hem abocat a la mar s’acumula a les preses. Com més capacitat tens de depredar els altres, més mercuri, plom i altres metalls pesants vas concentrant. A més, es capturen molts exemplars abans que facin la talla de reproductors i moren sense haver deixat descendència.

El joc d’aparences està a l’ordre del dia. Alguns diuen que és hegemònic. Diferenciar els beneficis reals dels atractius propagandístics, dissociar la mà amiga de l’esquer perillós, desglossar les aparences dels fets, és bàsic al mar i a terra.

Que tinguem una bona entrada d’any.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 22/12/2025)