Les emissions de la central elèctrica de Maó preocupen pels seus potencials efectes negatius sobre el medi ambient i la salut de les persones. El GOB està enviant escrits al Govern Balear per a demanar que s'instal·li un lector públic per tal que qualsevol ciutadà pugui saber en temps real els nivells de contaminació de la central.
Després de setmanes de sequera hivernal ha tornat a ploure una mica. Potser suficient per ajornar el perill imminent que les sembrades s’espiguin i acabin el seu cicle de creixement. Deim que estem tenint un hivern sec, perquè esperam que de manera habitual sigui més plujós. Però aquesta lògica de marcar allò que és diferent, l’aplicam al revés en moltes altres coses.
«La transformació del sistema energètic. Recursos, raons i eines» és el títol del recent llibre d’Eduard Furró, que presentarà aquest dimecres, 27 de març a les 20 h, a la seu del GOB a Maó. Un llibre de gran contingut conceptual, redactat dins el rigor tècnic però amb un llenguatge i plantejaments completament planers, entenedors i a l’abast de tothom.
La Sindicatura de Greuges de Menorca ha iniciat una campanya de recollida d’adhesions per a demanar un control efectiu de la contaminació atmosfèrica produïda per la central tèrmica del port de Maó. Tothom s’hi pot adherir.
Si voleu firmar el manifest, clicau aquí
Un sistema visible i instantani d’emissions contaminants a l’atmosfera. Això és el què el GOB demana a Autoritat Portuària per a controlar millor la qualitat de l’aire del port de Maó.
Autoritat Portuària ha tret recentment a licitació una contractació per monitoritzar la qualitat de l’aire dels ports gestionats per aquest òrgan a Balears (Maó, Palma, Alcúdia, Eivissa i Formentera).
Una llicència nul·la de ple dret. Així creu el GOB que s’ha de considerar la llicència que va donar l’Ajuntament des Migjorn per instal·lar canalitzacions de gas, malgrat que els informes tècnic i jurídic en contra. Aquests dies s’ha donat entrada a un escrit que demana la revisió d’ofici de l’esmentada llicència.
Imaginar que s’arriba a l’horitzó és un joc comú de la infància. Poder-se situar a la línia on el cel s’ajunta amb el mar o amb la terra, hauria de ser una experiència especial. La vida adulta ensenya que l’horitzó sempre ens defuig i que els reptes factibles no són el mateix que la línia fugissera. Igualment, les fites ambientals, per ser assumibles, no es poden posar a la línia de l’horitzó.
Amb informes tècnics i jurídics en contra, amb una ordre per escrit del Batle dient que la llicència s’ha de donar com sigui, amb dues companyies interposades que res tenen a veure amb la que té la concessió del gas. Al municipi des Migjorn Gran, la polèmica estesa de gas canalitzat agafa noves dimensions.