Conten que quan les formigues es posen totes en marxa, ningú ha donat l’ordre. No ho decideix la reina, com es podria suposar, ni els exemplars de més talla, que solen fer de soldats. Tampoc ho fan les laborioses obreres, que cobreixen tasques molt diverses. Decideixen actuar quan s’ha comprovat una determinada informació i veuen clar que cal una reacció conjunta.
La nova acció que s’ha programat pel fosquet del dissabte 13 de juny, en el marc de la campanya Via Menorca, incorpora la simbologia de les formigues. Fartes de veure els retrocessos que experimenta l’illa, les amenaces en augment i els discursos buits de contingut, les formigues han decidit sortir del formiguer.
Menorca es troba amenaçada de diverses qüestions que són clau per al futur immediat. L’excessiva pressió humana, derivada d’una turistificació creixent que requereix també més mà d’obra, està provocant efectes devastadors en aspectes d’habitatge, aigua, congestió d’espais o precarietat econòmica que va en augment.
L’enyorat Pere Xerxa va deixar escrit, en un poema dedicat a l’illa que tant estimava: Si som d’una terra seca, no és per manca de llàgrimes; és que sabem que, plorant, mai no s’han guanyat batalles.
Posem-nos idò en marxa si no volem agafar els mateixos camins que les illes germanes. Dissabte 13 de juny, a les 19:30 h, a la plaça Biosfera de Maó. Sortim del formiguer. Ajudeu a donar difusió a la convocatòria.





