És difícil aconseguir que la gent que està passant uns dies de vacances arribi a entendre que el lloc que està visitant té problemes d’aigua. potser se’n pot fer una idea si el context que el rodeja així ho indica, però no és el cas.
La pèrdua progressiva de l’aigua potable de Menorca està directament relacionada amb el model de desenvolupament econòmic que s’està impulsant. La població resident està fent esforços de reducció, però en canvi la despesa creix a les zones turístiques.
El dissabte 13 de juny, a les 19.30 h, hi ha una acció de protesta convocada a la Plaça Biosfera de Maó. Ens hi jugam molt de cara al futur immediat. Ajudeu a fer extensiva la convocatòria.
Manco consum d’aigua als nuclis tradicionals, però més a les urbanitzacions
Les darreres xifres publicades sobre l’evolució dels aqüífers a Menorca i la seva gestió, mostren un aspecte positiu i un de negatiu. A la banda bona, es pot constatar que la població resident ha après a actuar d’una manera més responsable amb l’aigua. Efectivament, el consum als nuclis tradicionals es va reduint.
Per contra, el consum a les urbanitzacions no fa més que augmentar. Per dos motius. D’una banda, cal tenir present que cada any s’incrementa la despesa pública en promoció turística.
Recordem que l’illa ha vist augmentar el nombre de turistes aproximadament en un 80 % en els darrers 15 anys.
Però també deu influir l’entorn que acostumen a mostrar les urbanitzacions menorquines. Rodejats de piscines i de jardineria amb extenses estores de gespa verda a ple estiu, el darrer que deu pensar un turista és que a Menorca hi ha problemes d’aigua.
L’illa necessita anar fent un canvi en la configuració de les zones turístiques, a fi que puguin millorar la seva coherència ambiental amb el lloc on se situen.
El consum turístic
No tots els municipis tenen la mateixa càrrega turística. Però aquells amb més urbanització ho evidencien en els comptadors. Ciutadella té una població resident similar a la de Maó (unes 30.000 persones), però gasta un 100 % més d’aigua que la població de llevant.
A Migjorn, la zona de costa gasta més del 60 % de l’aigua consumida. A Sant Lluís les urbanitzacions signifiquen quasi el 90 % de l’aigua consumida.
A nivell d’illa, les urbanitzacions acullen devers el 18 % de la població, però representen més del 45 % del consum d’aigua.
Piscines, jardins, cotxes de lloguer
Com es deia al principi, és habitual que un turista tengui un consum superior al d’un resident. Un fet normal perquè els hàbits quan la gent està de vacances no són els mateixos (per exemple, hi sol haver més dutxes diàries), però hi ha altres elements associats al fenomen turístic que es sumen de manera significativa per fer créixer el problema.
A Menorca tenim quasi 11.000 piscines, el percentatge més elevat per habitant que es coneix a nivell d’estat espanyol. Les implicacions hídriques en termes d’evaporació, pèrdues, neteja de filtres, etc, agafen dimensions significatives quan es multiplica per tants milers.
Els jardins habituals a moltes urbanitzacions de costa, que reprodueixen models propis de zones nòrdiques, amb importants extensions de gespa verda durant l’estiu, acostumen a requerir entre 5 i 8 vegades més aigua que els habitatges localitzats als nuclis tradicionals.
Per altra part, hi ha l’aigua que s’usa per netejar els vehicles de lloguer turístic. S’han fet dos estudis de vehicles a Menorca. El de 2023 estimava entre 10.000 i 15.000 vehicles de lloguer. El de 2025, estimava entre 9.000 i 13.000 vehicles. Sembla, idò, que agafant com a referència uns 12.000 vehicles de rent a car, no ens equivocarem de gaire.
Aplicant els litres estimats per cada neteja habitual, la flota de cotxes de lloguer s’aproparia als 100 milions de litres en els quatre mesos principals de l’estiu (100.000 tones). A això caldria afegir a més els consums d’aigua derivats dels milers de vehicles propis que porten els vaixells de la gent que ve de vacances.
Fer tornar brollar les fonts
A les darreres dècades Menorca ha vist com s’eixugaven moltes fonts. És la conseqüència de la baixada progressiva dels aqüífers. De com s’abordi la gestió de l’aigua a l’illa, dependrà que les fonts tornin a brollar a Menorca qualque dia o que ens conformem a agafar el mateix camí que Eivissa, que ja té tres dessaladores i ara se’n tramita una quarta que, com era d’esperar, es presenta com la solució definitiva.
Menorca necessita seguir impulsant polítiques de gestió responsable. Cal concretar límits al creixement turístic, posar les necessitats dels residents al davant, controlar les extraccions dels grans regadius i reduir les pèrdues a les xarxes d’alguns municipis. Recuperar la filosofia de Reserva de Biosfera, on l’objectiu no sigui poder dir que han vingut més turistes o que s’han venut més cases, sinó que s’han millorat les condicions de vida de la població.
L’aigua de Menorca és un altre tema clau en la campanya Via Menorca. Una problemàtica que també mos convoca el dia 13 de juny a la Plaça Biosfera de Maó. Ajudeu a difondre la convocatòria.
