Les previsions de vols i passatgers. Els nombres d’AENA

Davant diverses veus que la setmana passada van opinar en contra d’ampliar la capacitat dels aeroports si es poden traduir en major pressió turística, AENA ha emès un comunicat on afirma que els 170 milions d’inversió per Menorca no apunten a un major nombre de vols. Però si que s’espera un increment del nombre de passatgers.

En realitat, els nombres concrets de les dues previsions estan publicats al BOE des de fa uns dies per part del Ministeri de Transports i són de lliure consulta. Pel que fa al nombre de vols, s’estima passar de 38.878 operacions en 2027 a 40.588 en 2031. Per tant, s’estima un increment de 1.710 operacions a l’any.

Respecte al nombre de passatgers anuals, les xifres que apareixen al document oficial són de 4.283.900 persones en 2027 i de 4.449.300 en 2031. Impliquen un augment de 165.000 passatgers, una xifra que no és menyspreable quan es tradueix en necessitats de consum d’aigua, abastiment elèctric, producció de residus o de congestió d’espais.

Així les coses, sembla clar que hi ha una part de les inversions previstes a l’aeroport de Menorca que si que s’orienten a tenir més capacitat operativa. Són aquestes ampliacions les que generen queixes en una ciutadania que no vol més massificació. No es discuteixen altres inversions que poden resultar oportunes a efectes de seguretat o comoditat dels usuaris.

No crea la demanda, però fa possible atendre-la

AENA afirma, amb raó, que l’aeroport no crea la demanda, només es limita a intentar satisfer la major necessitat de connectivitat. Efectivament, la demanda la crea una major capacitat d’allotjament turístic (hotels, lloguer turístic, apartaments, agroturismes…) i també la promoció turística.

Per aquests motius, des del GOB s’han criticar reiteradament la intenció de programar més places turístiques per part del Consell Insular, com també la reactivació de devers mil places turístiques que havien quedat inactives, o l’enorme import de diners públics que s’han destinat a la promoció turística en 2026 (equivalent a 20.000 € diaris).

Però no s’ha de perdre de vista que l’aeroport és una porta d’entrada que pot facilitar o constrènyer la massificació. I en un escenari on cada any creix la pressió humana i tenint al costat altres illes que venen patint una congestió superior, no estan les coses com per ignorar les peces que formen part de l’engranatge.

Es pot fer un paral·lelisme amb els aparcaments de les platges. La demanda per anar a determinades platges la genera la pròpia cala, la seva originalitat i la seva fama. L’aparcament en si no genera atracció. Però si l’aparcament està dimensionat a la capacitat de la platja, es dificulta una massificació excessiva quan ja no queden llocs lliures per aparcar. Si es fa l’aparcament més gros “perquè hi ha demanda”, llavors congestionarem la platja. A Menorca li passa el mateix amb l’aeroport.

AENA té interès en tenir més demanda

Encara que AENA manifesti al seu comunicat de premsa que l’aeroport no genera la demanda, hi ha una qüestió que convé tenir molt present. I és que a l’organisme que gestiona els aeroports li interessa que augmenti la demanda.

Així es desprèn de la resposta que el Govern Central va donar a la petició del Parlament Balear per poder plantejar una cogestió dels aeroports de les illes. Entre molts altres consideracions, es recorda que el trànsit aeri té una repercussió molt significativa al compte de resultats d’AENA, que és un organisme participat en un 51 % per l’Estat (a través d’ENAIRE), mentre que el 49 % restant correspon a fons d’inversors privats.

Reduir l’increment previst d’operacions als aeroports de les illes (sempre més gran a Mallorca i a Eivissa que no a Menorca), representaria una pèrdua important d’ingressos, tant a les arques públiques com als inversors privats. El Ministeri estima que, si es limités el creixement del trànsit aeri previst a les tres illes entre 2027 i 2031, hi hauria una disminució d’ingressos aeroportuaris equivalent a 231.014.953 euros

De manera que el posicionament sobre el tema no es troba exempt d’expectatives econòmiques. Es podria dir, més tost, que es troba altament condicionat per uns forts interessos econòmics que, com és evident, no tenen per què coincidir amb els de la població local on s’ubica la infraestructura.

Què és el DORA i que preveu per 2031

El DORA és el Document de Regulació Aeroportuària, que s’aprova per Consell de Ministres i té com objectiu garantir una xarxa d’aeroports eficients i satisfer la demanda de ciutadans i visitants. S’aprova cada cinc anys i en 2026 acaba l’anterior cicle (2022-2026). Per aquest motiu, el setembre d’aquest any s’ha tramitat el DORA corresponent a 2027-2031.

Per aquest pròxim quinquenni, es preveu una inversió a l’aeroport de Menorca d’uns 170 milions d’euros, que contemplen la creació de noves zones d’embarcament, noves portes assistides per passarel·les, actuacions en el camp de vol i a la plataforma, a més d’altres accions en control de seguretat o adaptacions a la normativa de control.

Com ja s’ha comentat, inclou també una previsió d’increment en el nombre d’operacions de cara a 2031 (1700 operacions més a l’any) i també en el nombre de passatgers (165.000 a l’any).

Les previsions es fan a partir dels càlculs d’AENA i de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

Ni més capacitat d’allotjament ni més passatgers a l’aeroport

En aquest debat hi ha una lluita política evident, perquè el responsable actual de gestionar la capacitat d’allotjament de Menorca és un partit mentre que el responsable de definir la capacitat operativa de l’aeroport és un partit diferent. En aquest escenari, convé saber destriar les informacions clau dels mers gestos polítics que tenen com a finalitat apuntar a un o altre responsable.

• Els problemes que afronta Menorca en aigua, habitatge, residus, massificació i precarietat laboral s’haurien de prioritzar per part de totes les formacions polítiques.
• És urgent deixar d’incrementar la pressió turística sobre l’illa. Cal revisar els creixements turístics que encara estan prevists dins l’ordenació territorial, s’han d’anar eliminant les places turístiques que vagin quedant inactives i s’ha de reduir el volum de diners públics destinats a promoció turística.
• S’ha d’aplicar la limitació de vehicles turístics. Des de 2003 es té la capacitat legal de fer-ho.
• Les inversions que es facin en aigua han d’anar orientades a millorar la qualitat del servei per a la població resident, no a desbloquejar creixements turístics que després pressionaran sobre els altres vectors problemàtics.
• Les inversions previstes a l’aeroport haurien d’eliminar aquelles intervencions orientades a atendre un major flux de passatgers.