Aquesta nota és la segona part d’una reflexió sobre la relació entre energies renovables i territori. Es descriu la situació de Menorca, que pot resultar molt diferent de les altres illes com també de la Península. Per això, no és recomanable veure coses que estan fent fora i interpretar que aquí s’està fent igual, perquè no és així.
Al llarg dels darrers 20 anys, hi hagut diferents projectes d’energia eòlica a Menorca, que s’han frenat per motius ambientals. També s’ha pogut avançar bastant en la zonificació d’espais aptes per l’energia fotovoltaica, de forma que les figures destacades amb categories ambientals o paisatgístiques no es consideren aptes.
Qui tengui interès en entendre les diferències i els criteris amb què s’ha anat actuant a Menorca, és recomanable que es llegeixi el text que aquí s’ofereix.
El debat dels primers parcs eòlics
En la qüestió que abordam, és evident que els parcs eòlics resulten molt més complexos d’acceptar. A la nostra illa, les fotovoltaiques es poden gestionar perquè es vegin només si t’hi apropes molt, però no és així amb els aerogeneradors, que resulten visibles des de bona part de l’illa.
A Menorca hi hagut diversos projectes per implantar energia eòlica, de vegades de manera significativa. Però no han arribat a prosperar mai perquè es plantejaven a zones d’alt valor ambiental, excepte el de Milà, que és l’únic que es va acabar muntant.
Efectivament, alguna gent recordarà una fornada de parcs eòlics, que venien auspiciats pel Govern Balear. Alguns van arribar a sortir a exposició pública, com el de Son Lozano, al nord de Ciutadella. El més sonat d’aquella època va ser el projecte de Son Bruc i ses Comunes, de l’any 2006, que agafava bona part de la carena que es situa al nord de Ferreries, preveia l’obertura de sis quilòmetres de vials damunt ANEIs de màxima protecció i els molins superaven en alçada al Toro. Finalment, els dos es van desestimar.
Anys després, van tornar a sortir un parell d’iniciatives, altra vegada al nord de Ciutadella, a s’Era Vella i Son Angladó. Però els projectes venien molt mal assessorats, perquè s’havien planejat sobre zones on hi havia normativa ambiental que deia taxativament que no es podien posar parcs eòlics. A l’exposar-ho a les al·legacions, van quedar aturats.
Quan no hi ha planificació pública, les empreses tendeixen a anar a buscar llocs de màxim rendiment i mínimes despeses. Això ha fet que, en altres territoris, s’hagi actuat sobre zones densament arbrades o sobre llocs d’alt valor ambiental. Però no ha estat així en el cas de Menorca.
Des del punt de vista energètic, és interessant combinar fotovoltaica amb eòlica (perquè poden produir a hores diferents), i potser Milà seria un dels pocs llocs que no generés molta controvèrsia, però sembla que la idea ha quedat aturada de moment. L’eòlica marina que de moment s’ha pogut veure, pretén basar-se també en projectes desmesurats, amb poca perspectiva de viabilitat.
La zonificació, una clau per no sacrificar terrenys valuosos
Durant molts anys, la planificació de renovables al territori s’enfocava més com una competència de les administracions responsables d’Energia, però a Menorca, finalment el Pla Territorial Insular va acollir uns criteris per dir on es poden posar o no els parcs de renovables sota criteris del territori.
Així, queden fora de disponibilitat les Àrees d’Interès Paisatgístic, les de Protecció Territorial, les Rurals d’Interès Paisatgístic, els Espais de Rellevància Ambiental, les ANEI, les Zones d’Alt Valor Agrari, el Domini Públic Hidràulic, les Zones inundables, els Llocs d’Interès Geològic, els hàbitats d’interès comunitari Natura 2000, les masses forestals, els llocs que actuen com a corredors ecològics o les Àrees Sensibles per la Flora Amenaçada. També queden fora altres espais clau per espècies en perill d’extinció o d’especial protecció.
Quan es superposen els criteris, les àrees que tendeixen a ser més susceptibles per implantar renovables són les pròximes als nuclis de consum: perifèries de pobles, connexions amb polígons industrials, determinades zones vora d’urbanitzacions, etc. Cal tenir en compte que els parcs grossos han de connectar-se directament a una subestació, fet que també condiciona els indrets.
Criteris constructius per buscar reversibilitat
Els primers parcs que van arribar a Menorca venien copiats d’altres bandes. Implicaven anivellar tot l’enterra, aportar-hi materials externs, compactar amb maquinària pesada i construir grans blocs de formigó sobre els quals muntar l’esquelet de plaques. Quan es fa això, el sòl agafa configuració d’industrial.
Les negociacions que es van fer amb els promotors i les institucions van permetre impedir les actuacions i canviar al model, de forma que es minimitzi l’alteració. L’objectiu és que, si d’aquí a 30 anys, hem trobat noves maneres d’abastir-nos d’energia, les instal·lacions es puguin desmuntar i la tanca quedi amb condicions similars a com era abans. Els terrenys per les renovables s’han de prestar, no s’han de consumir.
Els criteris de construcció estan també recollits en el Pla Territorial. Si s’incompleixen, cal denunciar, com va fer el GOB quan es començava el parc de Binifaell.
Frenar les renovables
Durant uns quants anys, les renovables van estar aturades en gran manera a tot l’Estat, en el què va acabar per ser un escàndol internacional. Quan es va posar el conegut com “impost al sol” es castigaven les iniciatives de generar energies més netes. L’objectiu era que les grans companyies elèctriques no perdessin negoci. Finalment, en 2018 es va derogar la normativa que ho frenava.
Actualment, a més dels parcs solars en rústic, hi ha un bon ritme d’instal·lació d’energia solar per autoconsum a Menorca, a dalt les teulades. També comencen les primeres experiències de comunitats energètiques, mitjançant les quals la gent es pot associar a una producció fotovoltaica compartida encara que a la pròpia teulada no tengui espai significatiu.
Però cada instal·lació que es posa de renovable, és un mercat que fuig perquè no necessita comprar combustibles fòssils. I això provoca, també en l’actualitat, una nova revolta dels oligopolis habituals, en forma de campanyes molt diverses.
A dia d’avui, és freqüent trobar gent que està en contra de les renovables i a favor de l’energia nuclear. Oblidant que aquesta genera uns residus que són radioactius durant milers d’anys, que qualsevol incident pot acabar generant un problema enorme per radioactivitat i que, també, qui controla l’energia nuclear a la Península són les grans elèctriques de sempre.
La sobirania energètica, un concepte a tenir en compte
En una illa, la idea d’analitzar l’energia per garantir-ne una certa autonomia, és una qüestió important cara al futur immediat. Les grans guerres actuals ja acostumen a ser una lluita pels recursos energètics fòssils, lògicament cada vegada més escassos després de quasi dos segles d’usos intensius.
Menorca importa quasi tota l’energia que consumeix (querosè dels avions, benzines pel transport terrestre, gasos i gasoil per calderes, gasoil per la central elèctrica…). És cert que estem connectats a Mallorca amb un cable elèctric, però si un dia hi ha una crisi d’abastiment de combustible, és més probable que es prioritzin les grans ciutats i els llocs on hi ha molta gent, que una illa com la nostra.
La sobirania energètica, com la sobirania alimentària, són objectius de llarg termini que convé anar fent avançar cada vegada que es prenguin decisions estratègiques.
I, per damunt de tot, el problema transversal que patim a les illes, és la pressió humana cada vegada més gran, fruit d’un model turístic que es resisteix a acceptar límits. Molts de turistes (1.700.000 en 2025) necessiten també molta mà d’obra. A més gent, més consum d’aigua, d’energia, de producció de residus… La sostenibilitat passa per abordar de cara aquests reptes.
