Qui som?

Som la secció insular de Menorca del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), una associació ecologista sense ànim de lucre que treballa a les Illes Balears des de l’any 1973, amb seus a Mallorca, Eivissa i Formentera. La secció insular de Menorca es va crear el 1977.

Volem fer compatibles les activitats humanes amb els valors ambientals.

Les nostres activitats es porten a terme gràcies a la col·laboració de voluntaris i socis que fan possible el funcionament del ampli ventall de projectes mediambientals.

Defensem la participació i el dret de les persones a opinar i a prendre part en aspectes relacionats amb la temàtica ambiental de l’illa. Contribuim a la preservació d’espais naturals de Menorca.

T’esperam!

Vam començar la nostra feina al 1977...

Fa 45 anys que un grupet de joves dedicats a l’observació dels ocells va decidir donar una passa per Menorca. Van veure que, si no es feia alguna cosa, els paratges de l’illa on vivien més espècies es degradarien irreversiblement. L’Albufera des Grau n’era l’exemple més clar.

Van crear la secció menorquina del GOB.

L’Envestida urbanística sobre el territori de Menorca comença els anys 60.

A la dècada dels 70 hi ha les primeres reaccions socials (Macarella, Turqueta, Albufera des Grau…).

El GOB tenia l’objectiu d’estructurar i donar permanència a les mobilitzacions que s’havien duit a terme. 

QUI ESTIMA MENORCA NO LA DESTRUEIX” Era el lema que se sentia retronar a cada acte.

Menorca havia estat objecte de la planificació del Pla Provincial del 75, que preveia urbanitzar quasi tota la costa, amb la construcció prèvia de carreteres de circumval·lació, de les quals només s’arribaria a fer la de la costa de Sant Lluís. Aquell panorama de futur no agradava a bona part de la població menorquina, i les respostes ciutadanes dels anys següents ho mostrarien molt clarament.

“QUI ESTIMA MENORCA NO LA DESTRUEIX” ERA EL LEMA QUE SE SENTIA RETRONAR A CADA ACTE.

El GOB va encapçalar llavors les campanyes dels anys vuitanta. “Qui estima Menorca no la destrueix” era el lema que se sentia retronar a cada acte. En aquells moments, cada ajuntament era lliure d’anar incorporant noves urbanitzacions quan modiicava el Pla General i el front de lluites era enorme: Atalis, Binimel·là, Turqueta, Ets Alocs, Trebalúger, Algendar, Son Saura, Son Bou, Tirant, l’Albufera encara, Macarella (amb una lluita que arribaria al canvi de segle), Llucalari…

Les victòries puntuals s’anaven succeint, sempre a contracorrent del poder establert però guanyant credibilitat davant la ciutadania. Mentre els ajuntaments revisaven els seus planejaments generals i incorporaven noves urbanitzacions, el GOB creixia en nombre de persones associades i l’actualització de l’entitat es discutia en congressos que aprofundien els temes.

Després d’un conjunt de proteccions puntuals, s’aconseguiria elaborar dos inventaris de valors naturals a totes les illes, de la suma dels quals sorgiria inalment, el gener de 1991, la Llei d’Espais Naturals. Era el primer instrument destacat que racionalitzava la destinació del territori en funció del patrimoni natural.

Dos anys després arribaria la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera per part de la UNESCO, que havia estat precedida d’un ingent treball d’estudis i debats pluridisciplinars liderats per l’Institut Menorquí d’Estudis.

Dos anys després arribaria la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera per part de la UNESCO, que havia estat precedida d’un ingent treball d’estudis i debats pluridisciplinars liderats per l’Institut Menorquí d’Estudis.

 

EL PTI, FRUIT DE LES COMPETÈNCIES TERRITORIALS EN MANS DEL CONSELL INSULAR, VA ESDEVENIR UN INSTRUMENT CLAU PER EVITAR LES ENVESTIDES TERRIBLES QUE VAN PATIR LES ALTRES ILLES.

 

La declaració honorífica de la Reserva, que no incorporava cap obligació legal però sí un consens elevat, veuria el seu esperit traslladat a un instrument molt estratègic: el Pla Territorial Insular (PTI) de 2003. A grans trets, es van eliminar al voltant de 50.000 places turístiques programades, es van descartar els nous habitatges en sòl rústic i es va orientar el creixement turístic cap a hotels o xalets, mentre que es prohibien els nous apartaments.

 

QUAN UN TERRITORI S’URBANITZA, S’HA PERDUT PER SEMPRE.

 

El PTI, fruit de les competències territorials en mans del Consell Insular, va esdevenir un ins tr ument clau per ev i t ar les envestides terribles que van patir les altres illes a l’era de Jaume Matas. Instrument planif icador injuriat pels interessos que es mouen al voltant de l’economia especulativa basada en la urbanització, va rebre, no obstant, el premi estatal al millor pla d’ordenació territorial.

El projecte d’un gran port a Ciutadella, que incorporava un dic enorme a la bocana, una urbanització de devers 4000 places i un camp de golf que s’ajuntava amb cala en Blanes, va signiicar deu anys de campanyes continuades. Finalment, quan semblava que estava tot descartat, una gran rissaga va provocar un acord polític per construir el dic de Son Blanc, pensat per als vaixells habituals i sense la càrrega urbanística, tot i l’impacte evident sobre el medi marí i la costa.

La legislatura de 2011, molt condicionada per la crisi econòmica de 2008, viuria un intent seriós d’acabar amb el model diferenciat de Menorca. La combinació d’una Norma Territorial Transitòria i d’un projecte molt impactant sobre la carretera general de l’illa, acabaria mobilitzant un ampli espectre social, com mai s’havia vist, a la contra d’aquests projectes.

Menorca manté encara molts creixements prevists a les urbanitzacions planificades en els desenvolupistes anys vuitanta. Quan un territori s’urbanitza, s’ha perdut per sempre. Però quan s’ha aconseguit protegir, hi queda la possibilitat que algú intenti canviar les regles del joc qualque dia. La presència d’associacions ciutadanes fortes és una garantia no sotmesa a les conjuntures del poder institucional.

 

Els principis del GOB Menorca

Els nostres principis són com un full de ruta al qual retornem sempre que hem d’iniciar un nou camí o hem de respondre a algun interrogant plantejat en el si de l’entitat. Es poden desplegar tant com sigui necessari i es poden analitzar des de molts punts de vista sempre per garantir-nos que no ens desviem dels objectius pels quals neix el GOB.

Què mou tantes persones a dedicar molt del seu temps de vida a una causa com l’ecologisme? Només hi ha una resposta: el compromís amb la terra, amb els recursos inits, amb la justícia social. Aquest compromís neix del sentiment de pertinença a un món del qual en som una peça, una peça clau, sí, però només una de les moltes peces que el conformen. El nostre petit món, Menorca, és una terra on les persones encara podem sentir la meravella d’uns paisatges harmoniosos, d’unes aigües netes on submergir-se i d’un cel on es poden veure les estrelles. La por que la cobdícia d’alguns faci que els nostres descendents no tenguin aquest privilegi és el ressort que ens activa cap a l’inconformisme i cap a la crítica social per tal d’evitar-ho.

Al llarg de la nostra història al GOB hem dut a terme una línia de treball on la coherència amb els principis ètics que defensam són aplicats tant en les accions públiques com en el dia a dia de l’associació. El mantenir-se i dels en els ideals, sense deixar-se endur per cants de sirenes, l’eicàcia a l’hora de treballar, l’austeritat que regeix totes les activitats econòmiques i, per descomptat, l’activisme que se’n deriva de tot plegat ha fet que el GOB hagi subsistit des d’abans de l’arribada de la democràcia al nostre país.

L’objectiu inal de les nostres accions és aconseguir un canvi en la societat que permeti fer compatible l’activitat humana amb la conservació dels valors, i en un ús racional i just dels recursos naturals al nostre abast. Formar ciutadans crítics que participin activament en la vida pública és bàsic per aconseguir-ho, per açò donem tanta importància a l’educació no formal, tant d’infants com d’adults.

La independència de qualsevol grup de poder, ja sigui polític o econòmic, esdevé fonamental per poder abordar els temes amb rigor. Totes les nostres opinions, denúncies o propostes tenen una base cientíica i legal que ha permès que les accions, tot i poder ser criticables, estan sòlidament argumentades. La seriosa feina duta a terme per les persones que, en un moment o altre, estan al davant de l’entitat es basa en les normatives ambientals insulars, autonòmiques, nacionals o internacionals. A la vegada els professionals que ens assessoren, la majoria de manera desinteressada, ho fan des d’una visió multidisciplinar que permet abordar les temàtiques des de vessants molt diferents.

Tot i ser una feina que no sempre és percebuda per la societat amb tota la seva intensitat, al GOB intentem dialogar amb tots aquells grups o persones que tenen alguna cosa a dir en temes socioambientals. Per aconseguir resultats positius, des de fa anys treballem amb entitats, plataformes o grups amb qui sumar esforços. Arribar a consensos

no és fàcil i sempre s’ha de tenir present el principi que tothom ha de cedir i tothom hi ha de guanyar. La feina amb institucions i administracions és constant i perseverant, i té com objectiu que la visió conservacionista sigui present en tot allò que afecti l’activitat pública.

Visits: 16