En els pròxims dies, s’oferiran algunes reflexions sobre els problemes de lentitud excessiva de l’administració pública i es mirarà de buscar els diferents orígens, així com les potencials propostes de reconducció.

L’agilització administrativa, com a cortina de fum

El Govern Balear està anunciant una cadena de canvis legislatius que, sota l’argument d’agilitzar els tràmits administratius, en realitat amaguen tot un seguit de favors personals i concrets a gent que ha vulnerat les normes urbanístiques vigents. El mercat dels vots seria la contraprestació confessable d’aquest mercadeig. Les inconfessables, solen tardar anys a publicar-se.

Aquesta és una dinàmica que el GOB considera altament perillosa, atesos els antecedents que aquesta comunitat autònoma té, de lideratge a nivell d’Estat dels casos de corrupció, quasi sempre lligats a la trama urbanística.

Recordem que l’anunci s’ha acompanyat del previ tancament de l’oficina anticorrupció que funcionava a nivell de Balears. Una decisió explícita, que genera un context que agreuja encara més el risc descrit.

La majoria de projectes no passen per Medi Ambient

Una de les consideracions que cal clarificar en primer lloc, és que la majoria de tramitacions que fan els ciutadans davant l’administració pública, no han de passar per avaluació ambiental.

Per aquest canal, només hi van els plans i els grans projectes. Aquells que es plantegen sobre zones protegides, hàbitats valuosos o que preveuen impactes importants de contaminació o alt consum de recursos.

Això vol dir que la immensa majoria de tramitacions no tindran cap estalvi de temps en la desfeta que el Govern vol aplicar sobre el control ambiental. Les coses que han de resoldre els ajuntaments, el Consell Insular, les altres conselleries balears, o l’administració de l’Estat (Costes, Defensa, Ports, Aeroport, etc) no notaran cap millora.

Incorporar la ingerència política en les decisions

Des de mitjans dels anys vuitanta, es va decidir construir un òrgan on hi participessin diferents persones i que pogués refrendar els informes que fan els tècnics. D’aquesta manera s’eviten les pressions habituals dels promotors damunt de les persones claus en les decisions.

Amb la proposta actual del Govern, es pretén eliminar aquest òrgan col·legiat i que sigui un alt càrrec, o sigui, una persona de confiança política, qui prengui la decisió. A ningú li ha de fugir que això representa tornar a donar força a la ingerència política i a debilitar la veu dels tècnics, que no tendran l’empar d’un reunió on hi ha diverses persones presents.

Un canvi d’aquest estil no agilitza res, però si que pot ajudar a condicionar la resolució final en funció de si es té la capacitat de pressionar la tecla adequada. Una aposta que, a la fi, es pot traduir en més complexitat administrativa posterior, si es prenen resolucions que siguin molt discutides per la ciutadania organitzada.