Agilitzar l’Administració (2): el retard tècnic

Agilitzar l’Administració (2): el retard tècnic

Per mirar de destriar el gra de la palla, s’analitzaran alguns dels motius que es considera que es troben a la base del poc dinamisme administratiu que es troba als despatxos oficials, i es suggeriran alternatives.

La densitat creixent de burocràcia afecta molts altres sectors més enllà de l’urbanisme i l’ordenació territorial. Però en aquests camps es mouen diners molt ràpids i s’estructuren pressions permanents. I ara s’està construint una cortina de fum al nostre territori. Darrere del subterfugi d’agilitzar tràmits, es pretenen en realitat modificar normatives que eliminarien proteccions territorials i apuntarien a favors personals.

Per evitar (que ens facin) perdre el nord, es publiquen alguns escrits que miren el problema des de diferents perspectives, a fi d’aportar material de reflexió a la gent que hi pugui estar interessada.

Amb tal objectiu, recuperam un article publicat fa uns vuit anys i que posa la lupa en una tendència que s’ha implantat de manera important. Mai és just generalitzar i hi ha molta gent que treballa amb rigor, però el tema que es comenta a continuació és un factor molt més important del que es sol pensar a priori.

Malgrat que els exemples que es citen ja son del passat, la reflexió principal segueix de plena actualitat.

El retard tècnic (escrit el maig de 2016)

Que tenim unes administracions públiques que funcionen molt lentament, no és cap notícia que pugui sorprendre. Però de vegades resulta atractiu bussejar una mica més i veure algunes dinàmiques que es donen en les tramitacions de projectes interessants, i trobar-hi motius als retards. No sempre el pes de la responsabilitat cau de la banda pública.

Aquests dies s’han viscut un parell de casos paradigmàtics. Per una banda, es denegava un Pla Especial per a legalitzar i ordenar un nucli rural de Menorca. Una iniciativa inicialment lloable perquè havia de permetre tancar problemes d’abastiment, contaminació per fecals i d’altres. Els propietaris han carregat contra el Consell Insular per haver fet un informe desfavorable.

Però si es consulta l’expedient, es pot constatar la gran quantitat d’errors, mancances i contradiccions del projecte presentat, de forma que no quedava gens clar que es complissin els objectius que motivaven la iniciativa. No es podia aprovar. Cal demanar-se els motius de presentar un treball amb tantes deficiències.

Una cosa similar ha passat amb el parc eòlic de s’Era Vella, al nord de Ciutadella. Es tramita la instal·lació de sis generadors just a una zona qualificada com Àrea d’Interès Paisatgístic. Una declaració que no és nova sinó que impera des de 2003. A més, des de 2009 la zona es considera com d’ús intens d’aus altament protegides i el corresponent Pla Especial diu literalment que, en aquests espais, no s’autoritzaran instal·lacions de parcs eòlics. Sembla idò que s’ha perdut un temps i uns diners que es podien estalviar amb una mínima informació prèvia.

No és difícil entendre la dificultat de supervivència de qualsevol empresa petita, o d’un autònom, en el context econòmic que ens movem. També passa amb les consultories ambientals. Deu ser difícil rebutjar qualsevol petició de feina advertint als promotors que no tenen cap possibilitat de tirar endavant la seva iniciativa. Aquesta podria ser una lectura magnànima dels fets.

L’altra, més complicada, és que qui fa la tasca suposadament tècnica no aprofundeixi gens en les regulacions que se li aplicaran al projecte en qüestió i s’arribi, al cap de mesos o anys, a un camí sense sortida. Com dèiem al principi, és pràctica habitual atribuir les penes a l’administració pública, però cadascú té la seva part de responsabilitat.

Potser també guiats per la necessitat de mantenir-se surant en un escenari tan inestable com l’actual (continuem amb la interpretació benèvola), en els darrers temps s’han incrementat alguns projectes urbanístics que, en tost de ser plantejats d’acord amb la normativa vigent i amb els requisits que se sap que caldrà complir, es presenten a les institucions de manera molt esquemàtica i magre, amb la finalitat que sigui el tècnic públic de torn el que apunti totes les deficiències i condicions.

Aquesta pràctica col·lapsa encara més els serveis públics, que han de fer la feina que hauria de venir complimentada per part del promotor i l’equip que hagi contractat. Una vegada es rep l’informe institucional, es refà el projecte i comença de nou la seva tramitació. Evidentment, el lapse enorme de temps que cal esperar des dels inicis fins a la resolució final és tradueix en crítiques a la manca d’eficàcia de les Administracions. Cada campana fa el seu so.

Mentre arriba el moment o l’escenari adient per a recuperar actius deontològics que s’han extraviat en la travessa dels temps recents, potser es podria mirar també d’agilitzar tramitacions urbanístiques a partir de, simplement, compartir la interpretació de la densa i complexa normativa vigent. Buscar una mateixa mirada per part dels diferents tècnics que hi hauran d’informar al respecte,.

En no haver-se abordat la revisió del PTI que tocava fer-se en 2013 i sumar-hi una forta incidència en la regulació territorial a partir de lleis que havien de ser econòmiques i sectorials (el dimoni s’amaga sempre en les disposicions addicionals i transitòries), una part de les quals ja ha estat suspesa i una altra penja d’un fil, no és estrany que hi pugui haver visions diferents a l’hora de redactar un informe oficial.

Com que és freqüent que un projecte hagi de passar a opinió de diverses institucions, si el Consell Insular promogués trobades per a facilitar i consensuar la interpretació entre els tècnics que assumeixen la responsabilitat de signar veredictes, potser tothom hi guanyaria.

La seguretat jurídica de les coses que es poden fer o no sobre el territori -i la corresponent vivesa en els tràmits- pot millorar de manera significativa si s’estableixen unes normes clares, enteses igualment pels diferents agents que hi intervenen, on cada part assumeix la responsabilitat que li pertoca.

Views: 213

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Arxiu de notícies

Aquí trobaràs les notícies publicades fins al 25 de gener de 2024.

Llista de correu

Omple el formulari t’enviarem totes les novetats del GOB Menorca.

El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa de Menorca (GOB Menorca).

No et perdis res!

Subscriu-te al butlletí  i t’enviarem totes les novetats del GOB Menorca.

Tenim WhatsApp de difusió setmanal amb activitats i notícies. Envia ALTA + nom i cognom al +34 722 182 286