Un cas de lloguer turístic il·legal i reincident en sòl rústic posa en entredit l’eficàcia de les sancions que s’estan plantejant per qui fa aquesta activitat sense autorització.

Es tracta d’un exemple que ajuda a reflexionar sobre el problema de pressió turística excessiva que pateix Menorca i que obliga a pensar que reforçar la inspecció no bastarà si després les penalitzacions no son de prou importància com per dissuadir els infractors.

Més allotjament significa més congestió turística

Una part del problema que es viu a la temporada alta de Menorca prové precisament del gran volum de turistes que acaben allotjats a habitatges que no figuren a les places turístiques oficials.

El tema és especialment preocupant als nuclis tradicionals i al sòl rústic, on ja no s’autoritzen nous establiments d’aquest tipus, però on es troben operatius en nombre considerable.

Aquesta oferta no reglada implica una activitat econòmica clandestina però de volum significatiu, que entra en competència amb els establiments de diferents tipologies que si que compten amb les autoritzacions, els serveis i les regulacions previstes per aquest sector.

16 mesos per un expedient, amb reincidència immediata

L’agost de 2023 el GOB va comunicar al Consell Insular un cas de promoció de lloguer turístic en rústic. L’establiment, que no figurava entre els autoritzats, tenia una promoció específica a internet.

Es van enviar les proves al Departament d’Ordenació Turística, però passaven els mesos i la promoció irregular seguia funcionant. El mes de desembre, passats cinc mesos de la denúncia inicial, es va reiterar el cas al Consell.

El gener de 2024 es va rebre resposta comunicant que s’havia obert un expedient després de presentar la segona denúncia.

Recentment, dins el novembre, s’ha rebut un comunicat que informa de la imposició d’una sanció (l’import de la qual no es detalla). Al cap d’una setmana, ja es trobava de nou operativa una altra promoció del mateix establiment a les xarxes socials.

Una sanció poc desincentivadora

Veient aquest cas, que el GOB ha pogut documentar cronològicament, sembla clar que, al manco en l’exemple que ens ocupa, la sanció desconeguda que s’ha imposat, no ha desincentivat en absolut als promotors.

El cas hauria de contribuir a revisar la política que s’està aplicant en casos d’aquest estil. Al municipi de Palma s’estan anunciant periòdicament multes milionàries per frenar el lloguer turístic clandestí.

Cal tenir present que els guanys d’aquest tipus d’activitat no declarada poden ser molt grans al llarg de la temporada. Si la sanció representa una petita part d’aquest volum, la labor preventiva té poc efecte.

Congestió d’espais i encariment de l’habitatge

No pot sorprendre a ningú que al GOB li preocupi des de fa dècades que Menorca pugui controlar la magnitud de l’oferta d’allotjament turístic, és a dir el sostre que determina la punta màxima de gent que inunda Menorca cada estiu. D’aquesta falta de límit provenen els problemes de congestió i de pressió sobre els recursos naturals que patim.

La falta de control sobre aquests allotjaments turístics irregulars és també una de les causes de l’encariment i l’escassetat d’oferta de lloguer residencial. La manca de polítiques efectives contra la gran oferta submergida desempara la població resident.

Fer evolucionar la capacitat d’allotjament

En els darrers temps, hem vist com la ciutadania de tantes destinacions turístiques de tot el món s’ha fet plenament conscient que aquests excessos turístics no milloren sinó que empitjoren el benestar econòmic general de la població.

Aquesta realitat hauria d’interessar especialment al sector empresarial. Una indústria turística disposada a crear riquesa social, ha d’apostar necessàriament per la regulació controlada de l’oferta, ja que s’hi juga el seu propi futur.

Algunes veus ja mostren públicament aquest interès. Però amb més motiu haurien de clamar contra la competència deslleial de l’oferta no reglada i sumar-se a la petició de sancions exemplars que facin disminuir el problema.