El projecte que tramita el Govern Balear incentiva noves operacions immobiliàries, atropella l’ordenació territorial existent a cada illa i pretén passar per sobre de la normativa ambiental bàsica.

L’entitat demana posar l’èmfasi en facilitar les tasques pròpiament agràries i no tant en les activitats complementàries que desvirtuen el sòl rústic.

El GOB Mallorca, GOB Menorca i el GEN-GOB d’Eivissa s’han reunit amb el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural per traslladar-li la seva valoració del projecte de nova Llei agrària de les Illes Balears i presentar una sèrie de propostes encaminades a garantir la viabilitat econòmica de la pagesia, reforçar la protecció del sòl agrari i avançar cap a un model de producció d’aliments més sostenible i arrelat al territori.

Des del GOB compartim la necessitat de donar suport al sector agrari i garantir unes condicions econòmiques que permetin a les explotacions continuar desenvolupant la seva activitat. No obstant això, consideram que la viabilitat econòmica de la pagesia no es pot aconseguir a costa d’incentivar operacions immobiliàries , facilitar la terciarització del camp ni reduir la protecció dels valors ambientals i paisatgístics del sòl rústic. En definitiva, l’ús del sòl rústic ha de ser per activitats agrícoles, no urbanístiques ni turístiques.

La nova llei hauria de representar una oportunitat per reforçar la producció local d’aliments, protegir l’agricultura familiar i reconèixer el paper fonamental de la pagesia en la conservació del territori. Per això, el GOB considera necessari revisar alguns aspectes del projecte i incorporar mesures més ambicioses de suport a un model agrari socialment just i ambientalment sostenible.

Protegir el sòl rústic i evitar-ne la urbanització

Una de les principals preocupacions del GOB és que la nova Llei agrària consolida l’ús urbanístic i turístic del sòl rústic en lloc de reforçar-ne la protecció. El sòl rústic és un recurs limitat i essencial per garantir la producció d’aliments, conservar la biodiversitat i mantenir els valors ambientals i paisatgístics de les illes. La seva protecció ha de ser un dels principis fonamentals de qualsevol política agrària.

En aquest sentit, reclamam que la nova llei estableixi garanties clares per evitar la progressiva urbanització del camp, la proliferació de noves edificacions i la implantació d’usos residencials o recreatius. Consideram especialment necessari prohibir la construcció de noves piscines en sòl rústic, unes instal·lacions que contribueixen a la transformació residencial del territori i incrementen la pressió ja insostenible sobre els recursos hídrics.

Les activitats agrícoles i ramaderes únicament són viables a territoris on no han de competir amb l’especulació immobiliària i turística i on existeix una igualtat d’oportunitats a la pagesia. Els usos turístics i residencials no només no són compatibles amb l’activitat agrària sinó que la condemnen a la desaparició.

Especialment greu és el fet de les ingerències en qüestions urbanístiques, territorials i ambientals de cada illa. La Llei agrària obliga a totes les normatives a adaptar-se a les seves disposicions que sovint entren en contradicció amb planejaments i plans territorials aprovats a cada illa. En aquest aspecte no es respecta l’autonomia normativa reconeguda legalment a cada illa i resulta especialment preocupant que els diferents Consells insulars no s’hagin manifestat en contra d’aquesta intolerable ingerència.

Facilitar la conversió d’edificis agraris moderns (construïts fins a 2015) en habitacions per turistes, és tergiversar els usos del territori. Alguns d’aquests edificis són enormes i molts es van construir aprofitant ajudes agràries. El projecte de Llei permet, a més, ampliar-los en un 20% de volum.

Per altra banda, la llei agrària pretén fins i tot passar per sobre de la normativa ambiental i que aquesta s’adapti a les seves disposicions. Aquest punt entra en clara contradicció amb legislació bàsica de l’estat i és, per tant, inconstitucional.

Una nova amnistia urbanística en sòl protegit

El GOB manifesta també la seva preocupació per la disposició addicional primera del projecte de llei, que estableix un procediment extraordinari d’incorporació a l’ordenació d’edificacions, construccions i instal·lacions agràries construïdes abans de l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

Consideram que aquesta disposició pot afavorir la regularització de determinades construccions que no disposen del reconeixement urbanístic ordinari, amb el risc de consolidar edificacions en sòl rústic i facilitar-ne eventualment nous usos.

Per això, reclamam la revisió d’aquesta disposició i l’establiment de garanties estrictes perquè no es converteixi en una via de legalització d’edificacions irregulars ni de transformació urbanística del territori, especialment en espais naturals protegits i zones d’elevat valor ambiental o paisatgístic.

La viabilitat econòmica de les explotacions agràries no pot servir de justificació per afeblir la protecció del sòl rústic. Ben al contrari, protegir-lo de l’especulació immobiliària i de la pressió urbanística és una condició imprescindible per garantir el futur de l’agricultura.

El futur del camp balear ha de passar per fer viable la producció agrària, no per substituir-la progressivament per activitats turístiques, residencials o recreatives.

Avançar en la sobirania alimentària

Defensar el futur del camp no significa únicament mantenir superfícies cultivades o incrementar la producció. Significa, sobretot, garantir que hi hagi pagesos i pageses que puguin viure dignament de la seva feina.

L’agricultura familiar té un paper fonamental en el manteniment de la població rural, la diversificació de les produccions, la transmissió dels coneixements agraris i la conservació del paisatge i del mosaic agroforestal de Mallorca.

Per això, reclamam que la nova llei reforci el reconeixement de les explotacions agràries familiars i estableixi mesures específiques de suport, especialment per a les petites i mitjanes explotacions professionals. Aquest reconeixement s’hauria de traduir en criteris de prioritat en l’accés a les ajudes públiques i en mesures que facilitin el relleu generacional.

També consideram necessari evitar que les polítiques agràries afavoreixin la concentració de la producció i de les ajudes en un nombre cada vegada més reduït d’explotacions, en detriment d’una pagesia diversa i distribuïda pel territori.

Les illes no es poden permetre avançar cap a una agricultura sense pagesos. Necessitam un model que garanteixi la continuïtat de l’agricultura familiar, la producció local d’aliments i l’autonomia alimentària. En definitiva, un sector fort i productiu que sigui veritablement font de diversificació econòmica, no més del mateix.

Producció ecològica, compra pública i regeneració

El GOB reclama que la nova Llei agrària reconegui expressament el caràcter estratègic de l’agricultura ecològica i incorpori mesures concretes per impulsar-ne el desenvolupament.

La producció ecològica contribueix a conservar la biodiversitat, protegir la fertilitat del sòl, reduir la contaminació de les aigües i disminuir la dependència dels productes químics de síntesi. A més, representa una oportunitat per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible i resilient davant el canvi climàtic.

Aquest compromís s’hauria de traduir en un suport més decidit a la transició agroecològica de les explotacions i en un increment de la compra pública de productes locals i ecològics per part de les administracions, especialment per al proveïment de menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.

La compra pública dels productes locals pot ser un instrument fonamental per generar una demanda estable, millorar la rendibilitat de les explotacions i reforçar els circuits curts de comercialització.

La conservació de la biodiversitat, el manteniment del mosaic agroforestal, la protecció del sòl davant l’erosió, la prevenció dels incendis forestals i la captura i l’emmagatzematge de carboni són funcions essencials que beneficien el conjunt de la societat.

En aquesta línia, proposam estudiar la creació d’una renda bàsica o sou de transició pagesa, que contribueixi a garantir uns ingressos dignes a les persones que mantenen una activitat agrària i assumeixen compromisos de conservació ambiental i transició agroecològica.

Es tracta de reconèixer que la pagesia no només produeix aliments, sinó que també pot desenvolupar una funció essencial de custòdia del territori, que ha de ser valorada i remunerada per la societat.

Aquest suport públic hauria de contribuir a fer viables les explotacions sense obligar-les a dependre d’activitats turístiques, immobiliàries o d’altres usos aliens a la producció agrària.

Facilitar l’accés a la terra i garantir el relleu generacional

Finalment, el GOB valora positivament que el projecte de llei contempli la figura dels bancs de terres, però considera necessari anar més enllà de la seva simple previsió normativa.

L’accés a la terra és un dels principals obstacles per a la incorporació de nous pagesos i pageses i per a la continuïtat de moltes explotacions familiars. Al mateix temps, l’abandonament de terres agràries comporta la pèrdua de capacitat productiva i pot contribuir a la degradació del paisatge agrari.

Per això, reclamam que el Banc de Terres esdevingui un instrument públic realment operatiu, dotat de recursos humans, infraestructura de gestió i pressupost suficient, que faciliti la recuperació de terres abandonades i prioritzi l’accés a la terra de joves agricultors, explotacions familiars i projectes de producció ecològica.