El món va a la deriva per dues causes principals. D’una banda hi ha els que no aconsegueixen entendre que el planeta és finit. De l’altra, hi ha els que sempre traslladen pessimisme. Per sobreviure entre uns i d’altres, cal inspiració (esperança), organització (capacitat) i calendari (perseverança).
En el moment social que vivim, els terraplanistes no són majoria. La majoria son infinitistes. Són aquells que consideren que vivim en un entorn sense límits. Per això, se n’alegren quan creixen els paràmetres habituals que indiquen major consum.
Sense acceptar que el planeta és finit, una societat basada en un creixement permanent, inevitablement acaba generant efectes ambientals molt considerables, que després es tradueixen en grans desigualtats, enormes asimetries.
El canvi climàtic, advertit durant dècades, ja és aquí. Afecta els cultius, les ciutats, les escoles. L’esgotament dels aqüífers, anunciat de totes les maneres possibles, ja ha arribat. Afecta els humans, la fauna i el paisatge. El col·lapse dels residus que no volen reciclar, amenaça la capacitat de l’abocador insular a pocs anys vista.
Davant aquests problemes, els infinitistes solen tenir dues estratègies. Negar el problema o aportar solucions basades en fer créixer altres reptes ambientals. Poden dir que canvi climàtic és una conxorxa o que la culpa és de les plaques solars. La seva solució sol ser l’energia nuclear, amb residus radioactius durant milers d’anys i un sector dominat per les mateixes empreses (quina sorpresa) que han controlat les energies fòssils.
Poden dir que no hi ha manca d’aigua, que ha plogut molt. Un negacionisme que practica també el Govern Balear quan elimina la necessitat dels estudis de suficiència hídrica en determinats creixements urbanístics. La seva proposta són les dessaladores, que requereixen energia, produeixen salmorra i necessiten grans obres públiques per connectar-se amb els dipòsits de distribució. Increïblement més car que racionalitzar els usos dels pous.
Es resisteixen a separar els residus per augmentar el seu reciclatge. Afirmen que posar la bossa dins un perol tancat de plàstic genera més rates que deixar la bossa directament al carrer o a un contenidor a vessar. La seva solució és la incineració, amb riscos de contaminació atmosfèrica greu i costos econòmics desorbitats (Eivissa ha apostat per traslladar tots els seus residus a la incineradora de Mallorca).
Davant aquests despropòsits infinitistes, hi ha també, com vèiem al principi, els que entenen que això és un desastre, però que ho sublimen amb derrotisme. De vegades per convicció i d’altres com a manera de no implicar-se. Això no servirà per res, ja no hi som a temps, tot està perdut, no val la pena…
Per això, cal apel·lar a la ciutadania que no accepta l’enderrossall amb resignació. Perquè hi ha gent que té un compromís amb la vida que ens acompanya o amb el llegat que es deixa als que venen després. Perquè és clar que hi ha alternatives, però que queden segrestades per l’interès immediat d’uns pocs.
Perquè passar per aquest món és un trànsit més polit si hi ha una vinculació amb la bellesa. Perquè intentar-ho reconforta.
Perquè quan s’accepta que el món és finit, se l’estima més. Perquè quan la gent combina les tres receptes de l’inici, moltes coses milloren.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de Política Territorial del GOB, al diari Menorca de 20/07/2026)
Descobreix els articles d’Època de Muda en format sonor!
7 respostes
L’article és molt interessant, però per una part de la població tanca els ulls i les orelles quan li arriben missatges indicant problemes. Suggereixo donar-li la volta en propers articles amb la visió dels que treballen per un mon més sostenible, indicant les accions en curs per mitigar els impactes negatius dels infinitistes i fatalistes.
Moltes gràcies per tot l’excel·lent treball en vers la millora sa Illa.
Molt bon article que profunditza en l’arrel del problema del consumisme i el creixement desaforat. Com deia el Papa Francesc no hem de ser profetes de la calamitat ans bé peregrins d’Esperança. Vull pensar que som molts més dels que volen i diuen, que deia en Raimon a la meva joventut, els que lluitem per un món fratern amb la natura i la vida. A la fí, el seny triomfarà per sobre de tants especuladors insans.
Bravo bravo bravo.
Els vostres articles són impecables en tots.sentits.
Molt bones reflexions d’en Miquel Camps. Tant de bo penséssim més en el nostre entorn i en preguessin cura. La protecció i conservació de Menorca hauria de ser la prioritat de tots nosaltres i del govern que votem cada quatre anys. No hem de ser derrotistes però, sense activisme, no arribarem enlloc.
¿Por que omites hablar del desastre que están haciendo los centros de Big Data que consumen 25 millones de litros de agua, o más? ¿Por que omites hablar de la relación inequívoca entre incendios y multinacionales extranjeras sin escrúpulos? ¿Por que omites hablar de que los medios anti incendios en España han bajado desde 2018 a casi la mitad… y eso que por segundo año consecutivo están dejando que se quemen pueblos enteros con habitantes? ¿Por qué no denuncias que el gobierno se niega a declarar nivel 3 en absolutamente todas las desgracias medioambientales que ocurren desde la DANA de Valencia de 2024? ¿Por qué omites hablar de los estudios científicos que demuestran la relación inequívoca del nuevo combustible de los aviones, con la sequía y el aumento de las temperaturas que sufrimos desde hace 15 años? ¿Por qué acusas a quienes denuncian los crímenes medioambientales que están haciendo las mafias eléctricas, de ser cómplices del lobbie nuclear? Quizás los borregos aplaudan tu discurso mediocre y vacío, pero cada vez somos más los que detectamos cuando se nos miente y manipula. Por eso mismo, te reto a hacer un debate en riguroso directo, tu y yo solos.
Em sembla un article poc honest, molt extremista cap una banda i s’altre. Ja prou crsipació n’hi ha com per polaritzat encara més a la societat. No és qüestió de colors, és qüestió de seny i honestedat valors avui inexistents en els polítics
Doneu informació molt difusa i amb un discurs poloritzant. Deixem de banda ja la falàcia de” buenos y malos” deixem de polaritzat el món, açò no ens ajuda.
Tema d’aigua estic d’acord peró també volsaltres heu de fer autocrítica. Per què es permet allotjar a custòdia, explotacions de cultius de secà que estan sent cultivats en regadiu intens( vinya, oliveres, etc)? Açò es malbaratament d’aigua ben vist pel GOB?
Com a associació de defensa del territori, trob que la informació hauria de ser molt més acurada, falta profunditat i sobretot molta investigació radera per destapar els interessos que hi ha radera de les bondats partidistes que anomenes i ser més valents.
Jo personalment estic totalment en contra d’utilitzar sol rústic i d’us agrari per instal·lar plaques solars, tenim prou terreny urbà public ( sostres, pàrquings, etc) pero no estic en contra de l’energia solar i encara menys a favor de la nuclear.
El reciclatge és hipernecessari pero ben gestionat, sense castigar ni perseguir al ciutadà, nosaltres no generem plàstic, no tenim una màquina a casa per fer residus de plàstic , son les indústries que els beneficia els embalatges i a les grans superfícies, un petit productor no necessita envasar. Pero és mes fàcil perseguir i culpar al ciutadà que fer lleis valentes que podrien molestar a la industria i dp deixarien de funcionar les portes giratories pels polítics, per a tots! Verds, blaus, liles, vermells, marrons taronges, és igual el color, açò no fa 4 ni 8 anys que passa, passa des de fa moltes dècades.
Estamos acabando con Menorca y efectivamente no somos nosotros, el ciudadano de a pie.
Hace muchos años se prohibió la venta de los “Sprays” , dejé de utilizarlos, ¿los quitaron del mercado? no.
No gastemos tanto plástico, si en el supermercado no tienes bolsa te venden una de plástico.
la carne, el pescado, etc. todo viene envasado en plástico. Nosotros por desgracia hemos de comer y nos llevamos el plástico y gastamos más y más plástico y un montón de porquerías más.
Por desgracia la solución no está en nuestras manos, no sabeis lo que me gustaría poder dar un solo paso para solucionar aunque solo fuera una cosa.
Gracias GOB por existir.