Aquest matí de divendres, 18 de setembre, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha activat un dispositiu urgent de seguiment i rescat després de detectar l’emergència de cries de tortuga babaua (Caretta caretta) procedents d’un niu localitzat a la platja de Punta Prima, al municipi de Sant Lluís, a l’extrem sud-oriental de l’illa. La situació ha requerit una actuació ràpida per garantir que els exemplars arribessin a la mar en les millors condicions possibles.
El personal del COFIB ha liderat l’operació de rescat; sota la supervisió dels tècnics del Centre de Recuperació, personal del GOB Menorca i nombrosos voluntaris del GOB, s’ha ocupat de garantir la supervivència del màxim de cries, bona part de les quals, desorientades, s’han desplaçat en direcció contrària a la mar, cap a la zona de dunes i una àrea d’aigua estancada.
S’ha establert un dispositiu de vigilància de l’entorn del niu i de les zones properes per localitzar altres exemplars que puguin haver-ne sortit i evitar que acabin desorientats, siguin atropellats o pateixin altres incidències. També s’ha dut a terme l’exhumació del niu per comprovar si encara hi queden cries o ous i obtenir informació sobre el desenvolupament de la posta. Aquesta actuació permetrà conèixer amb més precisió l’èxit de la nidificació i determinar l’estat dels exemplars que encara puguin romandre sota l’arena.
La pressió humana, un repte per a la supervivència de les cries
Les tortugues babaues emergeixen habitualment del niu durant la nit, quan les temperatures són més baixes i disminueix el risc de depredació. Un cop a l’exterior, les cries es guien per la lluminositat natural de l’horitzó marí i de la lluna sobre la superfície de l’aigua per orientar-se cap a la mar.
La il·luminació artificial de les urbanitzacions, hotels, carrers i altres infraestructures situades prop de les platges pot alterar aquest mecanisme d’orientació i atreure les cries terra endins. És el que ha passat en aquesta ocasió: la lluminositat d’una urbanització propera ha contribuït a desorientar les cries, que han avançat en sentit contrari a la mar. Aquest episodi posa de manifest el repte que representa la pressió humana sobre les platges de nidificació: la mateixa ocupació i il·luminació del litoral que transforma l’hàbitat pot interferir en un moment especialment crític del cicle vital d’una espècie que torna a trobar a les nostres costes nous espais per reproduir-se.
Un fenomen cada vegada més present a les Balears
La tortuga babaua és la tortuga marina més freqüent a les aigües de les Illes Balears. Tot i això, la seva reproducció a les nostres platges és un fenomen relativament recent; la nidificació de l’espècie s’ha concentrat tradicionalment sobretot a la Mediterrània oriental, però ha començat a registrar-se amb més freqüència al Mediterrani occidental, en un procés que els estudis relacionen, entre altres factors, amb l’augment de les temperatura de l’aigua del mar.
A les Balears, el primer registre de nidificació es va produir a Eivissa el 2015. El 2019 es va documentar el primer cas d’èxit i l’any 2020 es van detectar dos nius a Menorca i un a Eivissa.
Menorca va tenir un paper destacat en aquell procés. El juny de 2020 es va registrar una posta a Punta Prima, a Sant Lluís, i aquell estiu es va documentar el naixement de les primeres tortugues marines nascudes en una platja de les Balears. Mesos després, també es van localitzar més de seixanta cries a cala Pilar procedents d’una posta que no havia estat detectada inicialment.
Un llarg viatge que comença a l’arena
La temporada de posta de la tortuga babaua a la Mediterrània s’inicia habitualment durant el mes de maig. La femella surt de l’aigua, excava un niu a l’arena, on depositarà els ous. Després de cobrir-los, torna a l’aigua i no torna a tenir cura de la posta. La incubació dura habitualment entre 55 i 80 dies i està fortament condicionada per la temperatura de l’arena.
La temperatura és un factor especialment important, perquè també condiciona el sexe de les cries: les temperatures més elevades produeixen una proporció més gran de femelles, mentre que les més baixes afavoreixen el naixement de mascles.
Després de l’eclosió, les petites tortugues han de sortir del niu i arribar fins a la mar. Habitualment, l’emergència de les tortuguetes es produeix durant la nit. Una vegada a l’aigua, comença una etapa especialment realment vulnerable del seu cicle vital: les cries han de fer front a nombrosos perills per poder créixer i arribar a l’edat adulta.
Els exemplars juvenils de tortuga babaua poden passar diversos anys a la Mediterrània occidental, on s’alimenten i creixen. Durant aquesta etapa del seu cicle vital, romanen a les aigües de l’arxipèlag, de manera que Les Balears constitueixen una important àrea de desenvolupament per a l’espècie.
Una actuació important
L’aparició d’un niu de tortuga marina implica un seguiment especialitzat durant tot el procés d’incubació i, especialment, en el moment de l’emergència de les cries. La coordinació entre el personal tècnic, serveis de fauna, personal del GOB i voluntaris permet actuar davant situacions complicades, com la desorientació d’aquestes cries, i serà clau per comprovar l’estat del niu una vegada finalitzada l’emergència. El Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Menorca opera en virtut d’un conveni entre el GOB Menorca i el Consorci per a la Recuperació de la Fauna (COFIB), amb la supervisió de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear.
Recordam que, davant l’observació d’una tortuga marina, d’un rastre de nidificació o de cries que emergeixen de l’arena, és imprescindible d’actuar prudentment: en cap cas no s’han de manipular ni molestar els animals i cal avisar immediatament el 112, seguint el protocol establert.
El dispositiu desplegat avui continuarà pendent de l’evolució del niu i de l’aparició de noves cries.
Sigues part de la solució, associa’t al GOB Menorca!
Els reptes són molts i grans. Necessitam el teu suport. Perquè fas falta, fem falta. Associa’t al GOB Menorca!
