Es calcula que a Menorca hi ha aproximadament 114.000 llits turístics, dels quals uns 54.000 corresponen a hotels i apartaments i altres 30.000 corresponen a cases autoritzades (la majoria de les quals havien sigut d’ús residencial). Les 30.000 places restants s’ofereixen en cases sense llicència turística.

Quan les coses bàsiques queden únicament en mans del mercat, s’ho queda qui paga més. Aquests dies passats hem vist que el nombre de turistes que visita l’illa ha augmentat devers un 80 % en 15 anys. I la majoria d’aquest gran increment s’està allotjant a cases.

No haver volgut posar límits (com posar un topall als vehicles de lloguer, com fan a altres illes) està provocant una demanda creixent d’allotjament que es tradueix en una voluminosa oferta no reglada. Això té tres efectes preocupants: 1) Incrementa la pressió turística no prevista sobre Menorca 2) Un major volum de turistes necessita més mà d’obra que ha de venir de fora 3) Turistes i mà d’obra omplen cases que podrien quedar a disposició dels residents.

Un altre de les problemàtiques de la deriva mercantil en l’habitatge és la concentració de la propietat. Al tractar-se d’un bé de mercat rendible a llarg termini, hi ha fons d’inversors i grans tenidors que intervenen comprant llars i fixant capital. Segons la Direcció General del Cadastre, a Menorca 2.724 habitatges pertanyen a titulars que tenen 11 o més habitatges en propietat.

I el fet de convertir-mos en una illa per veure i no per viure accentua també un altre amenaça. Hi ha una tendència creixent cap al format de segones residències. Al 2011 hi havia a Menorca un 70% d’habitatge d’ús principal segons el cens d’habitatges realitzat per l’Institut Nacional d’Estadística. Una dècada més tard, el mateix cens detecta una davallada de quasi el 10% en aquests tipus d’habitatge. En deu anys hem perdut residències per viure-hi tot l’any bé sigui per l’ús de lloguer turístic o de les segones residències.

És per això que, des de la campanya Via Menorca, es ve advertint que la massificació que venim patint i que creix de cada any, té efectes negatius tant pels residents com pels propis turistes. Cada vegada hi ha més veus del propi sector turístic que diuen que no aconsegueixen plantilles de feina estables perquè el preu de l’habitatge ho fa molt difícil.

Menorca necessita replantejar el seu model actual. No ens podem basar en un creixement sense sostre en una illa que és finita i que ja fa temps que dóna mostres de saturació (amb la baixada d’aqüífers, amb la congestió a les platges, amb la generació de residus…).

Els lloguers turístics, legal i il·legal, ocupen actualment unes 12.000 cases a Menorca. Segons dades recents, el 98,5 % de les vendes de cases que es fan actualment a Menorca, no són assequibles pels sous habituals. Només un 1,5 % hi pot arribar. No és que no es facin vendes, és que els preus han sortit de mare i serà complicat que es racionalitzin si es manté l’enorme demanda turística.

L’illa té una gran part de les generacions joves amb el projecte de vida aturat perquè no tenen accés a un habitatge. Cada vegada hi ha més concentració de gent a les cases i s’estan usant infrahabitatges com a lloc de residència. Això no és progrés, és retrocés.

Per aquests motius, el dissabte 13 de juny protestarem davant el Consell Insular, a la Plaça Biosfera de Maó, a les 19:30 h. No hi falteu. Menorca necessita reconduir alguns camins.