La renovació del port de Fornells és un delicat encaix de peces, perquè tota la part relacionada amb els serveis del mar actua sobre una zona de grans valors marins. Per això, es va aprovar amb una sèrie de condicionants ambientals que tendeixen repetidament a oblidar-se. Ara està tornant a passar.
Les ampliacions d’amarraments que es volen iniciar estan sotmesos a unes actuacions prèvies que no s’han fet encara. El GOB entén que les resolucions sobre el projecte són clares i que Ports de les Illes Balears no pot ignorar que el projecte del port va tenir viabilitat perquè va quedar subjecte a uns requisits.
Una zona d’alt valor marí
Fornells és un reducte de biodiversitat marina al Mediterrani, amenaçat especialment per la massificació nàutica. Ancoratges no controlats, navegació d’embarcacions a zones de poca profunditat, velocitats que remouen el fons o productes tòxics que no es controlen, es van sumant sobre un espai que compta amb diferents proteccions oficials.
Quan es va començar a debatre la remodelació del port, tots els agents implicats es van centrar en la discussió sobre el nou edifici. En parlaven els comerciants, els vesins, les formacions polítiques, la Junta local, l’Ajuntament des Mercadal… Pensant que aquesta qüestió tenia sobrada cobertura, es va decidir actuar sobre els molts altres impactes prevists que no eren objecte de comentari.
Així, s’ha incidit en l’ordenació dels pantalans per disminuir el seu impacte físic sobre els esculls de posidònia existents, sobre el control exhaustiu dels productes tòxics (hidrocarburs, olis, pintures, etc) que solen arribar al mar des de les esplanades on es fa manteniment d’embarcacions, sobre la caracterització clara de la toxicitat dels fangs de dragatge, sobre l’abalisament de les zones excloses de navegació o sobre la capacitat de càrrega nàutica de l’entorn proper.
Recursos, al·legacions i intercanvi d’escrits
El GOB va interposar un Recurs contra la licitació de les obres per garantir el compliment de les condicions que s’havien imposat des de la Comissió de Medi Ambient i que no quedaven reflectides en les bases de licitació. La majoria de qüestions van ser modificades i incorporades.
En aquests anys d’obres, l’entitat ha anat demanant informacions i advertint de situacions que es desviaven de les obligacions establertes. Un considerable intercanvi d’escrits ha permès anar seguint de manera bastant aproximada l’evolució de la part marina.
Nous amarraments condicionats a boies ecològiques prèvies
D’acord amb la declaració d’impacte ambiental de 2020, que va ser objecte d’una posterior adaptació en 2022, Ports de les Illes Balears ha de finançar, instal·lar i gestionar de forma directa, 8 boies a Cabra Celada i 14 boies a la zona posterior del dic de abric. El projecte per a la seva instal·lació haurà de passar la tramitació ambiental que pertoqui.
A més, haurà de finançar un total de 55 boies fora de la badia de Fornells aportant al Fons Posidònia l’import corresponent per aquest concepte.
Així mateix, Ports IB ha d’aportar 30.000 €/temporada al Fons Posidònia, en concepte d’un vigilant de fondejos que vigili, diàriament durant l’estiu, tot el LIC Àrea Marina del Nord de Menorca i tot el LIC Punta Redona Arenal d’en Castell.
Menorca ja supera la seva capacitat d’acollida nàutica
Als estudis de capacitat nàutica fets per Ports IB en 2020, es va demostrar que Menorca ja fa anys que supera la capacitat nàutica d’acollida a cales i platges. Són més les barques que naveguen per aigües menorquines que el màxim previst als informes.
Per aquest motiu, el GOB creu que ja no té sentit continuar amb la dinàmica de crear més i més amarraments. Emprar l’argument d’una llista d’espera és molt poc consistent perquè, en un mercat obert a tot el món, la llista d’espera no s’acabarà mai.
Basta veure la quantitat de nous amarraments que s’han fet a les darreres dècades i les llistes d’espera no desapareixen. A l’hora de la veritat, com està passant novament a Fornells, la gestió dels punts d’atracament es privatitzen i queden a mercè de qui paga més.
Com a mínim, qualsevol increment d’amarraments hauria de quedar condicionat, com s’ha fet a Fornells, a augmentar la capacitat d’estacionament de barques a cales i platges a partir de camps de boies ecològiques, que evitin el perill d’ancoratges sobre zones protegides.
Però després, aquests condicionants no es poden ignorar. El GOB reclama que, d’acord amb la tramitació ambiental, al port de Fornells primer es facin els camps de boies i després els nous amarraments.
“El GOB diu això”, “el GOB diu allò…”
Vols saber de veritat què diu el GOB? Subscriu-te a les notícies del GOB Menorca i accedeix a informació ambiental i a la nostra opinió de forma directa i fiable, sense filtres! 
Ajuda’ns a conservar Menorca!
Els reptes són molts i grans. Necessitam el teu suport. Dona’ns força. Associa’t al GOB Menorca! Views: 271
3 respostes
La quantitat d’amarraments que hi ha a Fornells és una barbaritat ambiental. Els anys 70 la Posidonia hi era molt present n’hi havia per gairebé tota la badia, ara no sé com està però em temo que se’n deu haver perdut molta. Fa angunia anar a l’estiu a Fornells i veure la gran quantitat d’embarcacions que hi ha per no parlar de la massificació a la mateixa població. Tot plegat un reflex del que passa a moltes altres bandes de Menorca.
El verano pasado 2024, Ports IB no debió pagar los 30.000 € para la vigilancia de los fondeos en zonas de Posidonia. No se les vio con las barcas ningún día. Además llamé varias veces al teléfono que tienen (617975172) para avisar de infracciones, te atendían por teléfono y pedían datos del barco, foto, etc.. pero luego no hacían nada y nadie se pasaba por allí.
Afegiria una anècdota que vaig observar en unes antigues boies “ecològiques” fora de Menorca. Compostes de tres boies a cada amarrament i ancoratge. Les boies petites smeren per a sustentar elevada la cadena, i evitar el freg en el fons submarí.
Però estaven ancorades a un bloc de formigó de bastants metres cúbics que havken enterrat excavant i afectant bastant des fons de roca i posidònia.
A més, en poc temps, uns mesos, la boia major estava foradada. I enfonsava a les altres dues, la corda i la cadena. El conjunt quedava flotant a mitjana altura, prop del fons. Durant setmanes o mesos voltà fregant i erosionant el fons submarí en un gran cercle. Afectava bastant més que les típiques boies a ancoratges, que quan falllen queden més quietes aferrades al fons.
El sembla que en un o dos anys ja no empraven gaire del camp de boies, pocs dels ancoratged quedaren funcionals. I que en uns tres anys, cap o potser un… Al final quedà el fons molt més erosionat, i ple de restes, cordes, blocs de formigó gegants enterrats.
Supòs que avui dia una boia “ecològica” moderna seria millor, diferent. Sense ancoratges de formigó descomunals. Només una mena de perns gegants clavats, afectant menys. I que hi hauria més atenció a quan es foraden les boies, o que es reparen o treuen abans de que espenyin tant.