Menorca ha d’escollir entre seguir el procés de balearització en què ha entrat els darrers temps, o retornar a la senda de l’equilibri que havia caracteritzat l’illa tradicionalment. Hi ha algunes receptes.
El dimarts 23, a les 19.30 h, s’oferira una xerrada a l’Ateneu de Maó, seguida d’un posterior debat. Aquesta activitat és una de les primeres conclusions del cicle Menorca a la deriva, que l’entitat ha duit a terme a diferents pobles.
Aquest territori ha vist com es disparava l’afluència turística (més de 200.000 persones a l’illa durant dos mesos aquest estiu), al temps que s’agreugen els problemes de l’aigua dolça, de la depuració de les aigües residuals, de la congestió de les platges o de l’enorme problema de l’accés a l’habitatge.
Quan la resposta institucional es redueix a més turisme, més promoció i més creixement nàutic. Quan la inspecció turística no funciona enmig d’un enorme volum d’oferta il·legal, cal demanar-se com serà Menorca d’aquí a quinze anys. La nostra illa navega cap als models de les illes germanes, que sempre s’han volgut evitar. És el que es coneix com la balearització.
En el moment que es celebren els 30 anys de la declaració de Reserva de Biosfera, després d’haver tingut una ordenació territorial que ha rebut premis internacionals, és hora de veure l’evolució que tenim en diferents paràmetres.
Entendre on i quan ens hem desviat de la senda que ens havíem marcat és clau per pensar què pot fer la ciutadania per tornar a trobar el camí d’allò que s’anomenava sostenibilitat, és a dir, no basar-se només en el creixement de tot sinó en una visió més àmplia de la vida.
Dimarts en parlarem.
(Es recomana l’assistència en directe, però també està previst poder-ho seguir en streaming a través dels canals de l’Ateneu)
Visits: 27
