El capvespre queia a les roques fosques del nord quan els pescadors de vorera s’hi apropaven. Un fil gruixat enrevoltat a un tros de suro, amb un ham considerable, era el sistema que s’usava per mirar de capturar morenes i congres. Uns depredadors del mar que servien, en aquells anys d’escassetat, per fer sopa de peix.

Per augmentar les possibilitats de captura, a més de tirar l’enganxall a un lloc adient i deixar el fil ben fermat a terra, també s’abocava al mar un suc carregat de sang i restes de peixos. Les espècies que viuen de depredar-ne d’altres, tenen els sentits afinats per detectar on hi ha menjar potencial, com ara una presa damnificada.

Efectivament, les morenes, com els taurons, senten atracció per les ferides i tindran més predisposició a apropar-se a llocs on la sang es detecti a l’ambient.

Una analogia semblant es dóna amb els negocis monetaris que feim els humans. Quan hi ha olor de guanys fàcils i ràpids, prest apareixen els taurons econòmics, que acostumen a ser molt més perillosos. Els de la mar, depreden per viure. Els de terra, viuen per depredar.

Quan des de les instàncies públiques es fan gestos de desregulació urbanística, quan s’anuncien mesures de simplificació que en realitat són de desprotecció, és com quan els pescadors de vorera tiraven aigua sanguinolenta a la mar. Això atreu els predadors.

Si tenim unes piscines, que gasten molta d’aigua perquè es renoven íntegrament quasi cada dia, però que en el projecte s’havien plantejat com a sistemes per emmagatzemar aigua pluvial i depurada, estem davant un doble incompliment. Perquè s’han fet unes instal·lacions per les quals no es tenia llicència (infracció urbanística) i perquè hi ha un consum hídric molt més elevat (infracció ambiental).

Si al final les piscines es legalitzen i la sanció inicial queda en quasi res, estem tirant suc sangonós a l’ambient i s’escamparà la sensació de ser un territori bo per enganyar amb finalitat de lucre ràpid.

Si s’estructura una legislació que permet legalitzar construccions il·legals i fer-les revalorar multiplicant moltes vegades el seu preu anterior, estem projectant a l’entorn una secreció que empeny a més operacions immobiliàries fraudulents en rústic, disfressades d’altres aparences.

Just a la primera claror de l’alba, els pescadors passaven a recollir els estris que havien deixat calats. Hi havia una quietud natural, només alterada per qualque colom que es removia dins les coves de la costa.

En moltes de les llences, s’hi havien enganxat morenes de bona mida, que serpentejaven enèrgicament quan l’ham les estirava fora del mar i de la vida. També hi queia qualque congre, fosc i elegant. Els esquers i el brou vermellós que s’havien posat dins la mar, havien servit per l’objectiu marcat.

Els pescadors de vorera d’aquells temps, pescaven per menjar. Les captures es repartien entre les famílies, que tindrien feina de gestionar un animal altament carregat d’espines interiors.

Al segle XXI, les cases ja no són a l’abast dels menorquins, els amarraments tampoc. Els diners que es mouen van a poques butxaques. Atraure els taurons de terra a una illa com Menorca és un profund error estratègic. Acaben pegant queixalades a la població resident.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 10/11/2025)