Els clorurs de l’aigua depurada que es vol usar per a regar a Sant Lluís dupliquen el màxim que haurien de tenir. Més de la meitat de l’aigua que arriba a la depuradora pot tenir a més altres contaminants. Set pous d’abastiment públics es podrien veure afectats en cas de contaminació.
El GOB ha presentat al·legacions advertint de manca de garanties i d’elevats perills de contaminació al projecte de rec amb aigües regenerades que Agricultura del Govern Balear vol impulsar a Sant Lluís.
Les aigües actuals poden salinitzar la terra i l’aqüífer
D’acord amb les dades de 2023 facilitades per Abaqua, la sortida de la depuradora de Sant Lluís registra uns clorurs de 475,33 mg/l. No es permet regar amb aigües depurades quan la presència de clorurs és superior a 250 mg/l.
Per tant, ens trobem davant un cas que quasi duplica la quantitat màxima de clorurs admesa, i així i tot es segueix impulsant el projecte. Davant l’evidència de les dades, la iniciativa s’hauria d’aparcar pel seriós perill de salinitzar les zones que es pretenen regar.
L’aigua pot tenir altres substàncies perilloses
Cal tenir present que Sant Lluís té un polígon industrial i, per tant, un perill permanent de rebre components industrials que les depuradores no poden separar, amb substancies potencialment molt contaminants i persistents.
Les aigües residuals urbanes són recollides per la xarxa de sanejament municipal i arriben a les estacions depuradores. L’aigua d’entrada a les depuradores, anomenada tècnicament aigua residual municipal de clavegueram (ARC) és tractada amb l’objectiu de reduir-ne la càrrega contaminant i retornar-la al medi o ser reutilitzada en les millors condicions possibles. Però hi ha una sèrie de substàncies que no poden ser capturades ni eliminades a les estacions depuradores i que, per tant, surten a l’efluent, que en el cas que aquí ocupa es vol usar per a regadiu.
Al respecte, es vol cridar l’atenció que el darrer informe publicat per l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental sobre les aigües que arriben del clavegueram municipal (ARC) adverteix que Sant Lluís mostra un incompliment del 61,6 %. O sigui, que més de la meitat de l’aigua que arriba a la depuradora incompleix la reglamentació implantada per garantir la correcta depuració.
S’ha d’advertir també que tota la zona on es vol aplicar el rec amb aigües depurades es troba qualificat com a Àrea de Protecció de Risc per contaminació d’aqüífer.
Set pous públics es troben vora la zona que es vol regar
A tocar de les zones previstes per regar, hi ha com a mínim set pous d’abastiment públic:
• Binisafúller 1
• Binisafúller 2
• Ctra Nord B. Vell
• Ctra Sud B. Vell
• Creuer Pta Prima Nord
• Creuer Pta Prima Sud
• Ctra Alcalfar Nord
El Pla d’Acció d’Aigües Subterrànies aprovat pel Consell de Ministres en 2022 planeja com a principals línies d’acció, la protecció front al deteriorament de les aigües subterrànies, particularment front a nitrats i plaguicides.
En el projecte no hi ha cap cautela davant la potencial afectació derivada de pesticides o nitrats, uns elements molt comuns a les zones de rec intensiu.
No està gens clar que serveixi per a substituir aigües subterrànies
Malgrat que una de les principals motivacions que es repeteixen en els documents exposat al públic és l’estalvi en les extraccions d’aigua d’aqüífer, la realitat és que ni el projecte ni l’Estudi d’impacte ambiental ofereixen cap aproximació fiable de l’estalvi que es podria donar.
Al respecte, cal tenir present que el Reial Decret Legislatiu 1/2001 que aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües estableix al seu article 55, que els titulars de les concessions administratives d’aigües i tots aquells que per qualsevol títol tenguin dret al seu ús privatiu, estaran obligats a instal·lar i mantenir els corresponents sistemes de mesurament que garanteixin informació precisa sobre els cabals d’aigua consumits o utilitzats. Una legislació que fa 23 anys que està en vigor.
Però a la documentació exposada es reconeix que no es disposen de dades vàlides per saber les extraccions que s’estan fent a Sant Lluís. A 34 dels 51 pous descrits (és a dir, en les dues terceres parts) dins l’àmbit d’actuació, es desconeix fins i tot a quin nivell es situen les bombes d’extracció.
Cal demanar-se quines garanties hi ha d’aconseguir una substitució d’extraccions d’aqüífers per aigües regenerades, si es desconeixen la major part de les dades de la situació actual.
Efectivament, ni el Projecte exposat ni l’Estudi d’Impacte Ambiental expliquen els volums actuals de les extraccions que s’estan fent en els territoris on es vol aplicar el subministrament d’aigües regenerades. El GOB ha demanat que l’organisme promotor aporti, en base a les lectures dels comptadors obligatoris en els pous existents, les extraccions reals que s’estan produint a la zona, d’acord amb la normativa vigent fa dues dècades.
L’obra no està prevista en el Pla Hidrològic aprovat en 2023
Per a Sant Lluís, el Pla Hidrològic preveu coses com un estudi pilot de recàrrega d’aqüífer (ja en marxa), un estudi pilot d’emmagatzematge (200.000 €), la millora del tractament de la depuradora (4 milions €) i un nou emisari (2,4 milions). Però enlloc preveu una iniciativa com la que ara es promou, que té un cost inicial de 8 milions d’euros.
Cal recordar que el Pla Hidrològic de Balears es va aprovar el 2023. Per tant, es tracta d’un instrument molt recent. Cal demanar-se els motius que justifiquen que ara surti un projecte no previst, que supera en inversió tots els altres junts programats al municipi.
Sense garantir estalvi d’aqüífer i amb perill de contaminar-lo
Les preocupants dades que aquí s’exposen son de sobre conegudes per les institucions públiques que promouen aquesta iniciativa. No es comprèn que s’insisteixi en facilitar el rec amb una aigua que duplica els nivells de clorurs admesos o que té dues terceres parts sense garanties d’altres contaminants.
No es comprèn que es plantegi regar amb aigües depurades al costat de pous municipals. Ni que no hi hagi cap gest per poder conèixer prèviament quines extraccions reals per a rec s’estan fent, amb instal·lació de comptadors (que fa 20 anys que son obligatoris). Ni que es pretengui regalar aigua (la normativa diu que s’han de repercutir els costos sobre els beneficiaris) sense plantejar ni tan sols controls de garantia en l’ús de nitrats i plaguicides.
La bona gestió de l’aigua és un repte cada vegada més important. És hora de deixar de gastar en grans obres (que sovint només es justifiquen per l’import que mouen en la seva pròpia construcció) i començar a posar fil a l’agulla per controlar de manera efectiva l’ús racional dels recursos.
Views: 340
2 respostes
Qui mana a Agricultura del Govern Balear ?, s’han tornat tots bojos o quins interessos hi ha pel mig?
Pudor de socarrim.
Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: Joan Simonet Pons, del PP.
Ara com s’atura això, que va per la via dels fets consumats, si el que interessés fos la construcció d’un depuradora de 8 milions per l’obra en sí mateixa doncs s’estan saltant totes les regulacions, informacions i comprovacions prèvies.
I s’haurà d’emprar un mínim de temps per justificar-la, no importa el que enverini