Aquest dimarts 20 d’agost, més de mig miler de persones s’han concentrat a Ciutadella per a reclamar un camí diferenciat per a aquesta illa. Sota la proclama “Menorca no es ven”, la gent s’ha reunit a la plaça de la Catedral per a demanar un canvi de rumb, on el turisme sigui una activitat econòmica que no atropelli els habitants i els recursos naturals.
Aquest nou acte de Via Menorca ha estat organitzat pel GOB amb el suport de les associacions de vesins Ciutadella Vella, Sa Colàrsega, Cavallitos, Ferreries, Es Mercadal, Es Castell, del nucli antic de Maó i la Federació d’associacions de vesins. L’acció dona continuïtat a una temporada plena de reivindicacions a totes les illes. A Menorca, aquesta abraçada al nucli antic Ciutadella ha vingut precedida de la concentració a la plaça Biosfera i l’acció de Cala en Turqueta.
La combinació de milers de cases que s’han destinat als turistes en els darrers anys, sumada a l’arribada de gent d’alt poder adquisitiu, ha provocat una pèrdua d’accés a l’habitatge molt greu, que està frenant les expectatives de tota una generació de joves menorquins.
La cadena humana que s’ha construït ha estat una mostra tant de reclam com d’avís. Un reclam d’atenció i de cura per a una zona altament tensionada per l’especulació immobiliària i la turistització. I un avís perquè tothom sàpiga que Menorca no es rendeix: no es renunciarà a defensar la vida i els drets dels residents.
La reivindicació d’una Via Menorca seguirà, per cercar de nou un camí diferenciat per a aquesta illa. L’agrupació convida tothom a sumar-s’hi perquè hi ha molt en joc. Quan les persones s’ajuden, les forces no només se sumen, sinó que es multipliquen.
Views: 423
9 respostes
Totalment d,acord, si els natius no defensam lo nostro ningú ho fará. Y s,ha de defensar en comunitat i civilizadament, tal com es fa.
Ben dit! Prou turistes, que desde fa 10 anys mos tenen ofegats (per sort enguany s’ha notat un poc sa baixada), i forasters i peninsulars que han vingut a viure aquí!
Alguns peninsulars som fills i filles de menorquins que se’n van anar a viure a la península quan aquí no es podia ni estudiar una carrera universitària, i estimem Menorca com el que més. Per altra banda, molt agraïda al GOB per la seva acció d’ahir a Ciutadella.
Ben dit, aquí n’hi ha uns quants que ho són, i els agradaria poder tornar sense sentir-se “peninsulars”
Peret, No suena bien tu comentario y tampoco viene a cuento cuando hablamos de masificación turística
Als anys setanta Menorca era dels menorquins. Home podia diferenciar-los d’Eivissa i Mallorca perquè no estava massificada i protegia en certa manera la seva pròpia identitat. Els habitants de l’illa acampaven a Trebaluger i a d’altres indrets tot l’estiu en campaments familiars i deixaven les seves tendes sense cap problema de que els hi toquessin res. Fornells era un poblet petit sense piscines on l’aigua es guardava a les cisternes de les cases. Per anar a les cales calia preguntar als Llocs i demanar permís per atravessat propietats. Obrir portes i tornar-les a tancar com era lògic per respecte i sentit comú. Menorca era un paradís a la Mediterrània. Per a mi va ser-ho i jo anava amb motxilla i sac de dormir. La cobdícia, com a tot arreu, ho va canviar tot. Ara Menorca ja és una altra cosa…com tants espais, ciutats, muntanyes,…que són un negoci que mata la identitat i l’essència de poblacions humanes i ecosistemes. El tema és complexe i és un problema a nivel mundial. Cal ser creatius i no rendir-se. Hi ha solucions però és complexe. Calen pactes i una mirada sistèmica i empàtica
Els comentaris de Peret no sumen…es regiren contra Menorca…
Hem de fer força i fer sentir les nostres veus.
Jo vos he fet cas. Soc neta de menorquí i he pogut gaudir de “sa menorca que estimam” a l’estiu en la meua infancia amb els meus iaios. El turisme massiu i la gentrificació ens han fet fora a les persones respetuosos amb la illa, amb els fràgils ecosistemes naturals I amb les persones que hi viuen i la seua cultura. Per certa coherència, algunes persones, massa poques al meu parer, hem renunciat a viatjar. Una llástima no poder anar a visitar les arrels com ho feien però son altres temps. Anim i coratge!