Els aqüífers de Menorca passen per un dels moments més delicats de la història coneguda. Els municipis de Ferreries i Es Migjorn Gran són els que registren més percentatge de pèrdues en la xarxa de distribució. El GOB ha demanat informacions per saber quina gestió se n’està fent d’aquesta problemàtica.
La versió oficial diu que solucionaran el tema de l’aigua amb dessaladores. Però aquesta ha estat de sempre l’aposta que s’ha fet a Mallorca i a Eivissa. Quan es comprova l’estat dels aqüífers de les illes veïnes, es constata que les dessaladores no s’han fet servir per disminuir extraccions, sinó per poder seguir ampliant la pressió urbanística i turística a cada illa. Aquesta és la realitat.
Per aquests motius, es pensa que, si no s’acorden prèviament els límits, les dessaladores són un passaport cap un model depredador del territori i extractivista des del punt de vista econòmic.
La gestió de l’aigua a Menorca sempre ha patit molt de descontrol. Hi ha grans consumidors que en fan abusos sistemàtics i manca de previsió que moltes vegades ha comptat amb la connivència oficial.
Un dels problemes significatius correspon a les fuites d’aigua que es registren a les xarxes públiques de distribució. És una qüestió que té solució si es practica una política de continuïtat en la detecció de fugues i substitució d’instal·lacions.
En general, els municipis del llevant menorquí han anat reduint aquests tipus de pèrdues, però encara hi queden ajuntaments que no han tingut gaire dedicació al malbaratament d’aigua per fuites.
Els que registren més percentatge de pèrdues a l’aigua urbana són Es Migjorn Gran (en les darreres dades publicades perdia més del 50 % del que transportava) i Ferreries (amb pèrdues properes al 45 %).
Per aquests motius, el GOB ha escrit als dos ajuntaments per demanar:
- Quines inversions ha fet l’Ajuntament per disminuir les esmentades pèrdues en els dos darrers anys.
- Quins projectes de reducció de fuites de la xarxa hi ha previstes al municipi.
