Els aqüífers de Menorca passen per un dels moments més delicats de la història coneguda. Els municipis de Ferreries i Es Migjorn Gran són els que registren més percentatge de pèrdues en la xarxa de distribució. El GOB ha demanat informacions per saber quina gestió se n’està fent d’aquesta problemàtica.
La versió oficial diu que solucionaran el tema de l’aigua amb dessaladores. Però aquesta ha estat de sempre l’aposta que s’ha fet a Mallorca i a Eivissa. Quan es comprova l’estat dels aqüífers de les illes veïnes, es constata que les dessaladores no s’han fet servir per disminuir extraccions, sinó per poder seguir ampliant la pressió urbanística i turística a cada illa. Aquesta és la realitat.
Per aquests motius, es pensa que, si no s’acorden prèviament els límits, les dessaladores són un passaport cap un model depredador del territori i extractivista des del punt de vista econòmic.
La gestió de l’aigua a Menorca sempre ha patit molt de descontrol. Hi ha grans consumidors que en fan abusos sistemàtics i manca de previsió que moltes vegades ha comptat amb la connivència oficial.
Un dels problemes significatius correspon a les fuites d’aigua que es registren a les xarxes públiques de distribució. És una qüestió que té solució si es practica una política de continuïtat en la detecció de fugues i substitució d’instal·lacions.
En general, els municipis del llevant menorquí han anat reduint aquests tipus de pèrdues, però encara hi queden ajuntaments que no han tingut gaire dedicació al malbaratament d’aigua per fuites.
Els que registren més percentatge de pèrdues a l’aigua urbana són Es Migjorn Gran (en les darreres dades publicades perdia més del 50 % del que transportava) i Ferreries (amb pèrdues properes al 45 %).
Per aquests motius, el GOB ha escrit als dos ajuntaments per demanar:
- Quines inversions ha fet l’Ajuntament per disminuir les esmentades pèrdues en els dos darrers anys.
- Quins projectes de reducció de fuites de la xarxa hi ha previstes al municipi.
4 respostes
Morirem d’èxit. Noooo!!. Morirem de sed!. Sóc veïna de aFerreries y contra tot pronòstic a casa meva, urbana, no tinc presió, s’aigo no arriba, sembla que s’estigui acabant. Gràcies pel vostre compromís
Mucho negocio turístico, que no deja un céntimo y los menorquines nos quedamos sin agua.
¡A ver si pensamos un poco en los menorquines que vivimos y gastamos todo el año en la isla!
GOB Menorca, sou un exemple de lo millor que pot mostrar l’ésser humà: compromís, intel·ligència, solidaritat, realisme, capacitat per construir, sentit comú, valor, fortalesa, i tot això sense ofendre a ningú, sense cap violència, amb la força de la raó. Sou el mirall que el polítics no desitjan mirar perquè es veuen despullats. Sou una font d’esperança en mig de la desesperació i la irritació que ens invaieix. Com ciutadà no puc més que dir gràcies.
Des de el 2023 s`ajuntament des Migjorn esta redactant projectes, cercant el seu finançament, i executant els mateixos. amb un objectiu clar. Garantir sa resiliència hídrica, sa transició digital de sa xarxa i s’eficiència en el vector aigua-energia.
1 Planificació Tècnica i Redacció de Projectes (Fase I)
Dins el full de ruta iniciat el 2023, s’ha prioritzat es diagnosi i sa redacció de projectes constructius sota criteris de sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic:
• Pla Director de Proveïment i Sanejament: Actualització de la cartografia i estat de la xarxa en col·laboració amb els serveis tècnics de l’Agenda Balear de l’Aigua (ABAQUA).
• Projectes de Desacoblament de Xarxes (Separativa): Disseny de noves canalitzacions per a la segregació de les aigües pluvials i les aigües residuals en el nucli urbà, orientat a evitar el col·lapse de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) durant episodis de pluges torrencials.
• Auditories de Rendiment Hidràulic: Redacció de projectes de sectorització que permetin monitorar cabals mínims nocturns (CMN) per a la detecció primerenca d’anomalies (fuges i averies)
2. Estratègia d’Inversió i Captació de Finançament (Fase II)
Atesa la dimensió pressupostària d’aquestes actuacions en un municipi petit com es Migjorn, s’ha dissenyat un model d’enginyeria financera multi-font per minimitzar l’impacte sobre el pressupost municipal ordinari.
3. Execució d’Actuacions i Vectors d’Impacte (Fase III)
Les obres executades i en procés de recepció se centren en tres eixos operatius de la xarxa en baixa:
A. Increment de l’Eficiència Hidràulica (Reducció d’Aigua No Registrada – ANR)
• Substitució de tubàries de l’amiant-ciment i plàstics degradats: Reducció dràstica de la taxa de fuites estructurals mitjançant la instal·lació de fundició dúctil i polietilè d’alta densitat (PEAD). 20 atmosferes.
• Digitalització i Sensorització: Desplegament de dataloggers i comptadors de capçalera intel·ligents per obtenir balanços hídrics en temps real, assolint un increment objectiu del rendiment tècnic de la xarxa per sobre del 80%.
B. Qualitat i Seguretat del Subministrament
• Adequació de Captacions i Tractament: Millores en els sistemes de bombament dels pous de proveïment per optimitzar el consum elèctric.
PROJECTE REFORMA INTEGRAL I RENOVACIÓ DE SERVEIS DE LES XARXES HIDRÀULIQUES AL NUCLI ANTIC DEL MUNICIPI D’ES MIGJORN GRAN.
PROJECTE DE CAPTACIÓ D’AIGUA DE MAR PER A LA DESTINACIÓ DE DUTXES I RENTAPEUS A LA PLATJA DE SANT TOMÀS.
PROJECTE DE REFORMA DE LA XARXA D’AIGUA POTABLE I DE SANEJAMENT. PLAÇA ANDREU FERRER I LA PLAÇA MENORCA.
PROJECTE D’APROFITAMENT I REUTILITZACIÓ DE S’AIGUA REGENERADA DE SA EDAR DES MIGJORN GRAN
PROJECTE EXECUTIU DE SUBSTITUCIÓ DE COMPTADORS (TELELECTURA) I IMPLANTACIÓ DE TELECONTROL DES SISTEMA DE PROVEÏMENT DES MIGJORN GRAN.
OBRES DE MILLORA DE LA XARXA D’AIGUA POTABLE I D’AIGÜES RESIDUALS