Vogar a la mar és aplicar el principi de la palanca per fer moure una embarcació. Un sistema dels més antics, que practiquen pobles de tot el món. La voga era el motor d’antany, especialment quan el vent no bufava i les veles anaven tristes. Tenir braços potents a bord era una garantia de poder-se imposar a les incerteses del mar.

Vogant se suposa que van arribar els primers pobladors a Menorca, amb les seves famílies i els seus animals domèstics. Probablement navegaven relativament propers a la costa i feien els trajectes llargs en dia de bonança, sempre tenint a la vista el nou litoral que es volia assolir.

Vogant es feien també les guerres marines pretèrites. En aquest cas, coordinant molts de remers, per a poder travessar grans distàncies i moure’s amb rapidesa quan la tàctica del combat ho requeria. Molta gent era esclavitzada o condemnada a les galeres, a remar fins la resta del seus dies.

Una de les claus perquè l’esforç de les mans traslladi amb eficàcia l’energia en forma de desplaçament de la nau, rau en que els remers vagin al mateix ritme. Després de l’empenta sobre la superfície de l’aigua, els rems s’han d’alçar per permetre que l’embarcació rellisqui lliurament, per després tornar-hi tots junts.

Però si hi ha rems que entren a l’aigua quan no toca, la barca es frena i l’esforç fet no s’aprofita. A això se li diu popularment enredar la voga. Una expressió que també s’empra de manera col·loquial quan qualcú frena les coses mentre es fa el despistat.

A Menorca disposam de 24 anys d’estudis, que analitzen amb tot detall la freqüentació de platges, de manera que sabem quines son les que pateixen un excés de pressió humana. Idò ara el Govern Balear ha dit que vol fer els seus propis estudis abans de prendre cap decisió i que posaran càmeres per fer recomptes i després decidir. Enredar la voga.

També el Govern ha iniciat un procés, que s’alimenta bàsicament de propaganda contractada com a publicitat als mitjans de comunicació, que pretén convocar tots els actors polítics, econòmics i socials de les illes, per decidir què s’ha de fer davant els efectes secundaris indesitjats d’aquesta aposta total per al turisme. Però, ep, no es prendrà cap decisió fins haver recopilat informació (que fa dècades que ofereixen els instituts oficials d’estadística). Enredar la voga.

Més a prop, al Consell Insular, tenen un estudi pagat amb diners públics que diu que a Menorca tenim un 30 % d’excés de vehicles al juliol i l’agost. El Consell ha dit que encarregarà un altre estudi sobre el mateix tema. No el tindran fet fins poc abans de l’estiu pròxim, amb la qual cosa no tindran temps de decidir cap mesura concreta. Enredar la voga.

I mentrestant, s’ha aprovat, per via d’urgència, un Decret Llei que permet fer més aparcaments a les platges, que permet construir de nou a zones d’alt risc, que eximeix grans projectes de la tramitació prèvia d’impacte ambiental, que facilitarà de nou la competència deslleial entre activitats econòmiques…

Quan l’estament públic juga aquest joc, cal que la gent s’organitzi, que es fixin els rems als escàlums i que ens disposem a vogar a bon ritme i sense enredar més.

(Article publicat per Miquel Camps, com a cooordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 19/08/2024)