El port de Maó és la conseqüència de la gran falla geològica menorquina, el punt on es fa més evident la diferència entre el mosaic rocallós de la tramuntana i la uniformitat del marès del sud. Per això, les seves voreres son diferents a una o altra banda.

A la part del nord, hi trobem caletes i platges on la terra entra suaument cap al mar. És on hi ha les àrees somes, de poca profunditat, on hi viuen plantes marines i fauna de gran interès. On es feien les escopinyes, enterrades entre llims i petites graves.

Al sud, hi trobem penyals que cauen verticalment, amb profunditats sorprenents. On s’hi feien els dàtils, que els percussors en mans de gent sense visió de sostenibilitat van fer desaparèixer gairebé.

La gent que segueix l’evolució ecològica del port, diu que s’observen indicis de recuperació ambiental. Potser qualque dia tornarem a ser un referent en la producció de marisc de qualitat, com ho érem a principis del segle XX.

És dins d’aquest gran espai de refugi que resulta fàcil observar les moles de peixos petits, alevins que busquen precisament les zones arrecerades i poc profundes per evitar les constants envestides dels depredadors. Notar les vibracions dels que s’apropen, buscar espais adequats i tenir bons reflexes, són qualitats obligades per aquells que aspiren a arribar a adults.

Però, per damunt de tots aquests atributs individuals, el requisit principal, l’exigència bàsica per a tenir opcions de sobreviure, és saber nedar de manera conjunta amb la comunitat. Si t’aïlles, et fas molt més vulnerable.

Potser va ser mirant els peixos que els dissenyadors de l’actual model de societat van entendre que calia anar aïllant les persones, per convertir-les així en elements molt més dòcils de manejar, molt més indefensos. Per aconseguir que deixin de ser part de la ciutadania i ingressin en el bàndol dels consumidors obedients.

Tota la retòrica de la llibertat individual i la projecció personal, acull un rerefons que cal pensar. L’epidèmia actual d’adolescents que no poden llevar la vista del mòbil i l’increment de depressions a les ciutats, poden tenir enllaços importants amb l’objectiu d’aïllar els individus de la comunitat.

Aquest 2024 que estem acomiadant és el bicentenari del naixement de Josep A. Clavé, escriptor, compositor, però sobretot persona molt compromesa amb les causes col·lectives. Bon moment per recordar els seus consells: Il·lustreu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts.

Aquest any que marxa s’ha emportat també algunes persones referents per la seva constància en els compromisos de la societat. D’aquelles que sempre donaven una mà per construir la mola de peixos. Tant de bo que el seu record ens inspiri a seguir l’estela de les que no es cansen. De les que saben que unes vegades es guanya i d’altres vegades s’aprèn.

Les nostres comunitats estan també en litigi. Cal fer l’aposta del treball conjunt, d’alçar la vista i trobar-se amb la gent. D’informar-se per ser lliure i associar-se per ser fort. De desxifrar la felicitat del viure i d’ignorar la propaganda consumista.

Estem en el moment ideal de recuperar iniciatives conjuntes que ens omplen i de buscar activitats senzilles que ens reconforten. Com observar la vida dels peixos a la vorera del mar.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 23/12/2024)