La presidenta de la Comissió Europea diu que l’energia nuclear resulta estratègica per Europa. El mes qui ve farà 40 anys del gravíssim accident de la central (abans soviètica i ara ucraïnesa) de Txernòbil, quan es va alliberar un nuvolat radioactiu més gran que tota la península ibèrica que va passejar per sobre de l’occident fins a Estats Units. La radiació equivalia a centenars de bombes com la d’Hiroshima.
Aquest mes de març fa també 15 anys que es va produir l’explosió de la central japonesa de Fukushima. En aquella ocasió, l’origen de l’accident va ser un terratrèmol seguit d’un tsunami. El tsunami va inutilitzar els sistemes de refrigeració i les altes temperatures van fondre els reactors fins a produir les explosions letals. Al mateix nivell que l’accident anterior.
Actualment vivim una onada on l’ultradreta defensa altra vegada l’energia nuclear i, com es veu, alguns polítics de poca memòria i mirada a molt curt termini, es deixen endur per les pressions. Identificar la nuclear com energia verda és un error tan gran com pensar que apostar-hi ajudarà a la democràcia. Són les grans elèctriques de sempre.
Hi ha una línia fina entre estimar i posseir. Hi ha gent que s’enamora de Menorca, en compra una part i intenta fer trampes amb la normativa territorial. Per fer-hi xalets disfressats d’estables, per gastar una aigua que ja no ens podem permetre. Per posseir un tros de l’illa i sotmetre-la al seu criteri a costa de fer-li perdre encant.
Hi ha gent que s’apassiona amb l’illa i fa activitats a zones i a moments d’extrema fragilitat, que es tradueixen en pèrdues significatives. Passar per espais o escalar penyals quan estan plens de nius, trepitjar sistemàticament zones dunars… són accions que afecten seriosament els valors naturals. Quan es fan de manera inconscient, són irresponsables. Quan es fan tot i saber-ho, indiquen aquesta voluntat de posseir per damunt de la d’estimar.
La gent que estima l’illa, entén que ens hem de dotar de límits. Perquè avui som molts més que fa unes dècades. Perquè actualment qualsevol cosa es converteix en un producte turístic. Perquè ara una zona es pot omplir de gent amb un post viral de les xarxes socials. Per sort, hi ha grups organitzats que ho entenen i ajuden a conduir la gent més inconscient.
L’equilibri que s’ha conservat a Menorca es pot llegir en el paisatge en mosaic que tenim. On els camps de conreu es combinen amb clapes de vegetació natural, fet que indica la convivència entre la producció d’aliments per als humans i de refugi per a la flora i fauna silvestre. Un paisatge que és un regal als ulls i que es pot anar millorant sense desfer-lo.
Si vols una flor, la talles. Si estimes una flor, la regues, l’observes, t’adelites… i la deixes per qui vengui darrere.
Aquesta és la diferència. La visió de llums curtes, de no contemplar l’interès col·lectiu, acaba justificant teories que, en definitiva, obvien els escenaris a mig i llarg termini, les necessitats de les generacions futures, les eventualitats que sempre succeeixen al llarg dels temps.
L’energia nuclear correspon a la visió no sostenible. Voler posseir Menorca implica consumir-la, no gaudir-la. Cal estimar la flor.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 16/03/2026)
“Descobreix els articles d’Època de Muda en format sonor!“
Escolta el pòdcast de reflexió ambiental de Ràdio Far amb els textos evocadors i compromesos de Miquel Camps sobre els grans reptes que enfronta avui la nostra societat.
6 respostes
Gràcies Miquel, com ens agraden els teus textos! ens fan reflexionar i estimar encara més aquesta terra.
Digueu-me pessimista però veig l’illa perduda. La primera vegada que vaig venir a l’illa va ser l’any 1967 i he vist en aquest gairebé 60 anys que han passat, els canvis que a experimentat i tot ha anat a pitjor. No es que vulgui tornar al 67 però veig complicat aturar aquesta bogeria del turisme a Menorca i en general el seu poc respecte pel territori i per els menorquins.
Sol un apunt en quant les nuclears. A França el 70% de l’energia es nuclear i no se de cap perjudici. Si les coses es fan be no te perque haver-hi males conseqüencies. Ho de Fukushima, poder s’hagués pogut preveure donat el caràcter sismic de l’arxipelag.
Totalment dAcord en la teva opinio, estimar Menorca no tindria que estar polititzat,
Miguel, no és possible que sempre incorris en comentaris polítics i ideològics, sempre. Que té a veure la ultradreta amb la flor, perquè no et limites a concretar les teves idees respecte a allò nuclear. Sempre estàs traient de context els temes i de donar-li un rerefons científic el transformes en sofista, jugues amb les suposades equivalències i intentes introduir la teva veta poètica, amb tint dràstic.
A França ia Alemanya, als Estats Units ia Rússia, hi ha centrals nuclears les que produeixen energia simple sense contaminació. Això d’hiroshima va ser una bomba i això de Chernovil va ser un núvol d’aigua radioactiva, tampoc les conseqüències van ser tan nefastes, l’esquema de propagació d’una bomba és diferent del d’una fuita de material radioactiu. Són dues coses diferents. Ara espero que aquest comentari no el banegis ni el treguis, que deixis que la gent esplaiï el seu pensament.
into eternity 2010 és un documental interessantíssim sobre Onkalo a Finlandia on expliquen perquè no és tan verda aquesta font d’energia.