La presidenta de la Comissió Europea diu que l’energia nuclear resulta estratègica per Europa. El mes qui ve farà 40 anys del gravíssim accident de la central (abans soviètica i ara ucraïnesa) de Txernòbil, quan es va alliberar un nuvolat radioactiu més gran que tota la península ibèrica que va passejar per sobre de l’occident fins a Estats Units. La radiació equivalia a centenars de bombes com la d’Hiroshima.
Aquest mes de març fa també 15 anys que es va produir l’explosió de la central japonesa de Fukushima. En aquella ocasió, l’origen de l’accident va ser un terratrèmol seguit d’un tsunami. El tsunami va inutilitzar els sistemes de refrigeració i les altes temperatures van fondre els reactors fins a produir les explosions letals. Al mateix nivell que l’accident anterior.
Actualment vivim una onada on l’ultradreta defensa altra vegada l’energia nuclear i, com es veu, alguns polítics de poca memòria i mirada a molt curt termini, es deixen endur per les pressions. Identificar la nuclear com energia verda és un error tan gran com pensar que apostar-hi ajudarà a la democràcia. Són les grans elèctriques de sempre.
Hi ha una línia fina entre estimar i posseir. Hi ha gent que s’enamora de Menorca, en compra una part i intenta fer trampes amb la normativa territorial. Per fer-hi xalets disfressats d’estables, per gastar una aigua que ja no ens podem permetre. Per posseir un tros de l’illa i sotmetre-la al seu criteri a costa de fer-li perdre encant.
Hi ha gent que s’apassiona amb l’illa i fa activitats a zones i a moments d’extrema fragilitat, que es tradueixen en pèrdues significatives. Passar per espais o escalar penyals quan estan plens de nius, trepitjar sistemàticament zones dunars… són accions que afecten seriosament els valors naturals. Quan es fan de manera inconscient, són irresponsables. Quan es fan tot i saber-ho, indiquen aquesta voluntat de posseir per damunt de la d’estimar.
La gent que estima l’illa, entén que ens hem de dotar de límits. Perquè avui som molts més que fa unes dècades. Perquè actualment qualsevol cosa es converteix en un producte turístic. Perquè ara una zona es pot omplir de gent amb un post viral de les xarxes socials. Per sort, hi ha grups organitzats que ho entenen i ajuden a conduir la gent més inconscient.
L’equilibri que s’ha conservat a Menorca es pot llegir en el paisatge en mosaic que tenim. On els camps de conreu es combinen amb clapes de vegetació natural, fet que indica la convivència entre la producció d’aliments per als humans i de refugi per a la flora i fauna silvestre. Un paisatge que és un regal als ulls i que es pot anar millorant sense desfer-lo.
Si vols una flor, la talles. Si estimes una flor, la regues, l’observes, t’adelites… i la deixes per qui vengui darrere.
Aquesta és la diferència. La visió de llums curtes, de no contemplar l’interès col·lectiu, acaba justificant teories que, en definitiva, obvien els escenaris a mig i llarg termini, les necessitats de les generacions futures, les eventualitats que sempre succeeixen al llarg dels temps.
L’energia nuclear correspon a la visió no sostenible. Voler posseir Menorca implica consumir-la, no gaudir-la. Cal estimar la flor.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 16/03/2026)
“Descobreix els articles d’Època de Muda en format sonor!“
Escolta el pòdcast de reflexió ambiental de Ràdio Far amb els textos evocadors i compromesos de Miquel Camps sobre els grans reptes que enfronta avui la nostra societat.






Una resposta
Gràcies Miquel, com ens agraden els teus textos! ens fan reflexionar i estimar encara més aquesta terra.