Excés de vehicles, saturació d’espais, esgotament dels recursos d’aigua o una major contaminació energètica, son efectes derivats de la turistificació creixent de Menorca. Si a això se li sumen les dificultats per accedir a l’habitatge o la pèrdua progressiva de renda per càpita, sembla evident que ha arribat l’hora de replantejar el model turístic imperant a l’illa.

En el Dia Mundial del Turisme, el GOB vol fer unes reflexions relacionades amb els malestars socials que s’estan despertant a moltes de les zones turístiques properes.

Basta veure la propaganda institucional que es fa sobre aquest Dia del Turisme per veure que només es mostra la Menorca conservada, sense hotels, sense xalets, sense vehicles, sense massificació.

Es mostren aquestes imatges perquè els responsables son conscients que això és el que aporta un valor diferenciat a Menorca, però la realitat de la temporada turística cada vegada està més allunyada d’aquestes fotografies.

La congestió que pateixen les platges verges no s’està combatent. Enguany hem vist com s’ampliava l’aparcament de cala Mitjana, cosa que agreuja la situació anterior, ja de per si molt al límit. Permetre platges emblemàtiques amb una pressió que triplica el màxim establert és un gran engany per a la gent que ens visita.

Tenim un estudi tècnic, que no agrada al Consell Insular, però que diu que l’illa acull un 30 % més dels vehicles que pot acollir a l’estiu. L’excés de vehicles crea major inseguretat i pèrdua de qualitat. Si Formentera ha establert amb èxit una limitació, Menorca ho ha de poder fer encara més sent Reserva de Biosfera. No prendre cap decisió vol dir apostar per incrementar el problema.

A la primera franja marina, també es viuen escenes de congestió, de descontrol en la velocitat de les embarcacions i de perill per als banyistes, el col·lectiu més nombrós que ningú defensa. Els estudis de capacitat de càrrega mostren que ja s’ha superat el llindar màxim. Per això no té sentit que es segueixin promovent marines seques o noves maneres de posar més barques a la mar.

No es veuen polítiques reals d’estalvi d’aigua i en canvi es van fent anuncis oficials per incorporar noves dessaladores. Aquesta aposta obvia el gran fracàs de la dessaladora de Ciutadella, que no impedeix l’explotació d’aqüífers més exagerada de l’illa, i pretén ignorar que els costos milionaris d’aquests instal·lacions es paguen entre tots, perquè uns pocs segueixen usant l’aigua per als seus negocis particulars.

La gran afluència de gent a l’estiu està fent insuficients els avanços en energies renovables que es fan a l’illa. Per segon any consecutiu s’han hagut de connectar els vells motors de la central elèctrica per a poder abastir la gran demanda que genera la congestió turística. El Decret Llei anomenat de simplificació administrativa ha eliminat el caràcter vinculant dels objectius de descarbonització que hi havia a la Llei de Reserva de Biosfera.

El lloguer turístic ha disparat la massificació sobre l’illa i hi ha una enorme oferta il·legal. Els resultats de les inspeccions és fins ara molt pobre. És necessari incrementar molt el nombre anual d’expedients i l’import de les sancions. S’ha de fer baixar la gran bimbolla d’aquest problema i també s’han de revisar creixements que no semblen tenir molt de sentit, com els centenars de xalets prevists a Cap d’en Font, o les 500 noves places turístiques de Repòs del Rei, o l’enorme creixement de Coves Noves.

Tot això està passant, mentre la renda per càpita de la ciutadania de les illes va baixant. S’incrementa el nombre de turistes i baixen els beneficis per a la població resident. La revisió és molt necessària.

Les costures de l’illa es comencen a rompre i les protestes ciutadanes no s’han d’ignorar. Hi ha vies per sortir del camí malaltís del creixement sense límit. Per apropar la Menorca real a la Menorca que surt a la propaganda turística. Cal repensar l’activitat turística, perdre la por i passar de la teoria a la pràctica. Hi ha molta ciutadania interessada en trobar una sortida més virtuosa.