La implantació dels parcs solars propers a Sant Climent i as Mercadal torna a obrir el debat entre les energies renovables i els usos del territori. Es tracta d’una qüestió que mai ha estat fàcil de resoldre allà on s’ha donat, però que cal abordar amb serenor si es vol tenir una actitud responsable. Menorca ja ha viscut alguns episodis en aquest sentit.
L’ocupació de sòl rústic per produir energia genera discussions, i més en un territori on aquest tema és sensible, com s’ha demostrat repetidament en aquesta illa. Però no s’ha de confondre el què s’està fent a Menorca amb les destrosses evidents que s’han provocat en alguns indrets de la Península, ni tampoc es pot caure en pensar que amb les teulades farem la transició energètica. La qüestió és més complexa.
En aquesta nota i una que la seguirà, s’explica el posicionament del GOB i els arguments.
Els parcs solars de Sant Climent i Es Mercadal
Els dos projectes citats fa uns anys que es tramiten i havien passat gairebé desapercebuts per la majoria de gent fins que s’ha procedit a la instal·lació de les plaques al terreny. Es tracta de dues intervencions grans. La propera a Maó es fa amb tres espais separats de territori (Binifaell, Son Orfila i Dragonera, que sumen conjuntament 90 hectàrees) i amb dos espais la de Mercadal (Llinàritx i Biniseguí, amb 24 has sumades).
Aquestes dues instal·lacions podrien aportar devers el 24 % de l’electricitat que consumeix Menorca. El 2025 les renovables van significar, amb la posada en funcionament de Son Salamó, el 17 % de la demanda elèctrica total de l’illa. Per tant, Menorca podria arribar al 41 % d’electricitat renovable amb els dos parcs nous esmentats.
Tenim sobre la taula idò, una polèmica territorial causada per unes instal·lacions que podrien significar un avanç ambiental important. Per alguns agents socials el posicionament pot ser més senzill, però no per al GOB, que treballa amb temes ambientals.
La necessitat d’avançar cap a percentatges significatius de renovables és indiscutible per aquesta associació. Els efectes de les energies fòssils sobre el canvi climàtic ja tenen consens en el món científic i les conseqüències són un escalfament bastant més ràpid del que s’havia previst, que perjudicarà greument la nostra economia, afectant l’agricultura, les reserves d’aigua o el turisme. Menorca no pot continuar inhibint-se d’aquesta qüestió.
Objectiu: reduir la crema de combustibles a Maó
La central elèctrica de Maó està identificada com el punt de més contaminació atmosfèrica de l’illa, responsable de devers la meitat de les emissions anuals. Emet CO2, òxids de nitrogen i de fòsfor, partícules altament perilloses i també pot facilitar la creació d’ozó troposfèric.
Per anar abandonant el model de crema de combustibles fòssils i passar a produccions significatives de renovables, necessàriament s’hauran de fer intervencions en sòl rústic, amb les tecnologies que estan suficientment desenvolupades a l’actualitat.
L’opció de les teulades, sense deixar d’impulsar-se, no es pot plantejar com alternativa significativa. Moltes de les teulades no estan orientades al sud, moltes no disposen d’estructura suficient com per aguantar una instal·lació solar, molts propietaris no volen tenir un servitud de teulada per 30 anys que pot dificultar la venda de la nau… I canviar de fòssils a fotovoltaica implica moltes plaques solars.
Imaginem que s’aconsegueixen cent edificis amb teulada gran, on a la vessant ben orientada hi càpiguen 30 o 40 plaques solars. Després de dissenyar 100 projectes, fer 100 tramitacions i aconseguir 100 connexions, tindríem una energia equivalent que no arribaria a l’1 % de l’electricitat que es consumeix a l’illa. Les que es puguin fer, bé estaran (el GOB n’ha promogut un parell), però no podem dir que així es pot fer la transició energètica.
La producció eòlica, sense tampoc descartar-la, resulta molt més polèmica perquè en una illa com Menorca es veu des de molt de punts. Més problemàtica resulta encara la termosolar per electricitat, que requereix grans extensions amb instal·lacions molt visibles.
Zonificació i criteris de construcció
A partir d’aquests premisses, el GOB fa molts anys que treballa per mirar d’aconseguir criteris de zonificació i de maneres de construir els parcs fotovoltaics en rústic, de manera que siguin el màxim de reversibles. Mirant de reduir impactes sense perdre les aportacions energètiques que permetin avançar en la necessària transició.
L’aposta ha de ser aconseguir que el territori que ha d’albergar les plaques no sigui transformat com un espai industrial, que l’estructura del sòl no es vegi alterada, que es respecti la xarxa de parets seques, que els elements etnològics siguin restaurats pels promotors. De forma que el territori sigui usat per a la producció de renovables, però no consumit, com ho seria si s’urbanitzàs.
En el repte energètic entenem que caldrà prestar territori, però no sacrificar-lo. De manera que qualque dia (perquè hagem après a consumir manco o tinguem tecnologies més netes i eficients) els terrenys prestats puguin ser retornats, en similars o millors condicions que en l’actualitat. Ens oposem a més petroli i a més gas, però volem modular les renovables.
Després d’anys, els criteris de zonificació i de construcció ja estan incorporats a la normativa territorial de Menorca i són d’obligat compliment pels promotors d’energies renovables.
La connexió i altres conceptes clau
A mesura que les renovables avancen a Menorca, cal aconseguir que també ho facin els sistemes de connexió i, especialment, la reducció de la central elèctrica de Maó. Si no es controla, podria ser que l’energia renovable acabi alimentant altres indrets sense reduir la contaminació a l’illa. D’això van les al·legacions que el GOB ha presentat al projecte de segon cable entre Mallorca i Menorca.
Si d’aquesta polèmica en sabem treure criteris i conclusions, farem un favor al present i al futur. A la pròxima nota s’analitzaran experiències anteriors, connexions, efectes sobre el paisatge i altres conceptes clau en el debat.
Una resposta
Els grans parcs haurien de fer-se a punta nati i zones d’aprop on ja hi ha Son salomo abans de ocupar terrenys agricoles productius. Al final tindrem plaques per tot i a més tb sa central de Endesa i lo més trist es que els menorquins seguirem pagant es llum igual o més car. De tot això els beneficiaris son els propietaris dels llocs i mirar millor per ells. Però aquí es pot fer tot el que vulguem però es clima i l’atmosfera no tenen portes i tot el que genera, Xina, India, etc., ens afectarà igual. Som bastant escèptic en aquesta qüestió.