Grans pèrdues anuals per evaporació

Les darreres notícies que s’ha publicat parlen que a Menorca hi ha més de 10 mil piscines. Havent assumit una xifra tan enorme, necessàriament s’hauria d’abordar com evitar la pèrdua d’aigua derivada de tanta superfície sotmesa a l’evaporació del sol i del vent.

Una piscina de 40 metres quadrats, que perdi cada dia uns 2 centímetres per evaporació, equival a 800 litres d’aigua/dia. Si es fa una correcció entre dimensions i evaporació segons els mesos, es poden estimar 500 litres per dia. A la setmana, son 3 tones i mitja per cada piscina. Amb 10.000 piscines, tenim 35.000 tones a la setmana.

Si les piscines s’usen uns 5 mesos a l’any, venen a ser unes 22 setmanes. Llavors és una despesa de 770.000 tones d’aigua, només d’evaporació. Equivalents pràcticament al volum anual que consumeixen els municipis de Ferreries i es Migjorn sumats, incloses les urbanitzacions. I això que no s’incorporen en el càlcul els enormes volums derivats de la gent que buida la piscina i la torna a omplir de nou.

Cobrir les piscines per eliminar evaporació

Essent una realitat l’existència de tantes piscines, cal demanar un esforç per disminuir l’aigua que es perd per evaporació. Entre els debats que s’han fet en els diferents municipis en la campanya Via Menorca, ha guanyat força la idea de cobrir les piscines amb sistemes manuals o automàtics.

Es tracta de cobrir la superfície de l’aigua totes les hores que no s’usa. Això redueix sensiblement les pèrdues per efectes de la insolació o el vent. Senzills d’instal·lar i eficaços per frenar aquesta gran pèrdua d’aigua, al mercat hi ha models que funcionen només tocant un botó, o diferents flotadors que es poden reubicar de manera manual.

Aigua de mar als hotels de costa

La idea alternativa, que de vegades també es comenta, d’usar aigua de mar per a les piscines no sembla gaire aplicable a la major part de les piscines privades, per la complexitat del trasllat, el perill de posteriors abocaments al medi i la incompatibilitat que es pot donar amb alguns mecanismes instal·lats.

Però si que podria tenir sentit demanar un gest als grans hotels situats vora el mar, per tal que usin aigua marina a les seves piscines. Els grans edificis o complexos hotelers sovint figuren entre els grans consumidors d’aigua als municipis. Una gran part d’aquest consum es deriva del manteniment de piscines que, en rebre molta gent cada dia, poden fer necessari renovar-ne una part diàriament.

Si s’habilités una doble connexió amb la mar, l’aigua es podria canviar tota cada dia, la qual cosa significaria un estalvi de manteniment i d’ús de productes sovint agressius per al medi, com el clor o la sal afegida. Amb zero consum d’aigua dolça.

Confiem que el sector turístic repensi la seva responsabilitat en el consum d’aigua a l’illa

Desincentivar piscines amb l’ordenació territorial

El GOB ha proposat en diverses ocasions, sense èxit, que les piscines computin com a volum edificable. De manera que calgui escollir entre una piscina o una habitació, per posar un exemple.

També s’ha proposat que, per reduir el còmput de volum edificable, s’hagi de comptar amb un dipòsit de pluvials, habilitat durant l’obra, amb capacitat igual o superior que el volum de la piscina.

Actualment, a Menorca es permet una piscina per finca i parcel·la, de 35 m2 i i 60 m3. Veient la dimensió que aquesta qüestió ha agafat a l’illa i considerant la necessitat de gestionar molt millor els recursos hídrics, caldria replantejar-se la regulació per a desincentivar noves instal·lacions.

Per últim cal fer esment en la necessitat de fer complir les regulacions existents i els condicionants amb què s’aproven els projectes. El tristament famós cas de les piscines il·legals d’Alaior fa cinc anys que no obté cap resolució per part de l’Ajuntament. Més recentment, el GOB ha denunciat un altre cas d’agroturisme de Ciutadella que ha instal·lat diverses piscines quan només n’hi podria haver una.