Un front comú social i polític s’ha articulat contra la Llei 7/2024 de Balears, per entendre que afecta greument el territori.

Demà dijous, es presentarà a Madrid un Recurs davant el Tribunal Constitucional. Es tracta d’una iniciativa que s’ha treballat conjuntament per part de PSOE, MES, Podem i GOB i que avui rep el suport d’altres entitats socials i del Fòrum de la Societat Civil.

Hi ha una convergència important de diferents actors contra les polítiques desreguladores del Govern, que consideren que s’estan vulnerant principis bàsics de dret implicant una regressió en matèria de protecció territorial i ambiental sense precedents.

Antecedents

Des dels inicis de l’any passat i així com s’anaven veient i materialitzant els continguts el primer Decret-Llei de simplificació administrativa, el GOB ja va alertar de les implicacions que la seva aplicació i posterior desenvolupament com a Llei, tendrien en termes d’afectació greu en el territori i el medi ambient de les Illes.

El mes de maig de 2024 es va presentar un estudi de consideracions jurídiques relatives a diverses causes de potencial inconstitucionalitat del Decret Llei anomenat de Simplificació administrativa.

Quan el decret-llei s’ha transformat en Llei, s’han agreujat algunes de les seves pitjors determinacions com a conseqüències de tot el procés d’esmenes plantejades per VOX i el propi Partit Popular.

Després d’una aprovació esperpèntica de Llei, seguida de decrets llei per arreglar els despropòsits derivats de les votacions en el Ple, el GOB va instar als partits de l’oposició a activar la via del recurs per mitjà dels seus diputats al Congrés.

Els fonaments del recurs

El procés de legalització general d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic ocupa un lloc principal a la fonamentació del Recurs, en entendre que vulnera el principi d’igualtat entre la ciutadania. Recordem que la citada Llei planteja una amnistia generalitzada a les infraccions urbanístiques en sòl rústic. Un premi als infractors, en detriment de tota la gent que ha fet bé les coses.

La figura del silenci positiu per afavorir encara més aquesta legalització, es considera una regressió ambiental de primer ordre i torna a ser discriminatori davant la gent que tramita llicències habituals (que només són viables si tenen un pronunciament positiu explícit de les institucions públiques).

El Recurs d’inconstitucionalitat es basa en diferent jurisprudència existent, de sentències prèvies del Tribunal Constitucional sobre qüestions similars a les que la Llei balear planteja.

Front comú

Aquesta iniciativa compta amb el suport de diferents entitats ciutadanes, que consideren una greu passa enrere les disposicions esmentades de la Llei 7/2024. Entre aquest teixit associatiu hi figuren, juntament amb el GOB Mallorca i GOB Menorca, l’associació Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, OCB, Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Palma, CCOO i Stei-Intersindical.

La iniciativa ha estat presentada aquest matí en roda de premsa conjunta i el recurs serà presentat demà dijous al Tribunal Constitucional per part dels diputats dels partits PSOE, SUMAR i PODEMOS que han signat els poders aquesta mateixa setmana.