Aquest estiu ha estat un dels més afectats per la massificació nàutica. Diversos accidents a les Illes Balears provocats per la forta densitat i pel comportament d’algunes embarcacions, han agreujat la sensació de vulnerabilitat de la gent que vol gaudir del medi marí sense perill.
La majoria d’usuaris del litoral no van a motor. Són banyistes, fan immersió lleugera, van amb surf o amb caiac. I es veuen amenaçats per un litoral desbordat.
El GOB ha presentat al·legacions a «l’Avantprojecte de Llei d’Ordenació i Gestió Integral del Litoral de les Illes Balears». Un projecte de llei que impulsa el Govern de les Illes i que obre diferents interrogants que cal abordar.

Velocitat de les embarcacions i vigilància

El GOB ha proposat regular la circulació de les embarcacions a motor en base a tres distàncies de la costa:

• Als primers 50 metres de franja de mar, prohibir el fondeig lliure d’embarcacions, excepte per causes de força major. Amb l’objectiu de protegir els usuaris més vulnerables.
• En els primers 300 metres, limitar la velocitat de qualsevol embarcació a una velocitat de 5 nusos.
• A la franja d’una milla, limitar la velocitat a un màxim de 10 nusos.

També s’ha demanat que la Llei prevegi una dotació pressupostària anual que cobreixi les tasques de seguiment, control i vigilància de les activitats de l’àrea en qüestió, incloent-hi despeses de personal capacitat, amb els respectius recursos materials.

Dimensió dels aparcaments

Dissenyar els aparcaments en funció de la capacitat d’acollida de les platges és una feina bàsica per evitar la degradació d’aquests espais. La Llei diferencia els m² per usuari segons es tracti de platges urbanes, semiurbanes o naturals.
En aquest sentit, el GOB demana que es tengui en compte que hi ha platges (especialment algunes platges verges) on, a més dels aparcaments, també reben gent amb transport públic o amb embarcacions de transport de passatgers. En aquests casos, es fa la proposta de reduir la dimensió dels aparcaments.
Es considera un gran error fer actuacions com les que s’ha fet enguany a Cala Mitjana, on s’ha ampliat l’aparcament sobre una platja que ja estava molt saturada. Això és degradar el medi i també degradar l’oferta turística de Menorca.

Amarraments, marines seques i rampes de varada

El Pla General de Ports de les Illes Balears va dur a terme un estudi de capacitat de càrrega nàutica de cada illa. Per les dades recollides en vols aeris d’anys anteriors, se sap que Menorca fa temps que supera aquesta capacitat de càrrega.
Per aquests motius, el GOB ha demanat que aquesta realitat sigui tinguda en compte en el projecte de Llei i que això ha de tenir-se també present quan es parla de fer noves marines seques o més rampes de varada, ja que són sistemes per facilitar posar més barques al mar en un litoral que ja es troba saturat.

Posidònia i moviments d’arena a les platges

Les platges de Menorca han retrocedit quasi 5 metres de mitjana, des de la fotografia de 1956 a l’actual, segons un estudi científic de la Universitat de les Illes.
Quan es miren els detalls, es veu que, en realitat, les platges urbanes han retrocedit molt més que les naturals. La gestió que s’hi fa i la conservació del sistema dunar posterior semblen elements claus per evitar la pèrdua de platges.
Per aquests motius, el GOB ha demanat que la retirada de posidònia deixi de considerar-se una activitat prioritària i que tant això com qualsevol moviment d’àrids que es vulgui fer a una platja, requereixi prèviament un informe positiu del departament de Canvi climàtic.