El 2024 ha estat un any terrible per la quantitat d’accidents mortals que s’han registrat a les carreteres menorquines, s’hi han comptabilitzat 13 falliments.
Per entendre què pot estar passant, s’ha mirat el què succeeix a les illes veïnes. El GOB ha analitzat les darreres estadístiques publicades per la Direcció General de Trànsit, corresponents a l’any 2023. L’informe recull tots els accidents, amb els diferents tipus de gravetat, a totes les carreteres de l’Estat.
Les carreteres amb més accidents a Balears
A nivell estadístic, la majoria d’accidents es produeixen a les vies urbanes, però els sinistres amb pitjors conseqüències (ferits greus i 7 de cada 10 morts), es concentren a les carreteres interurbanes, degut a la major velocitat dels vehicles.
Les dades de la DGT permeten saber quines carreteres acumulen més accidents. Les autopistes i autovies de Mallorca i Eivissa encapçalen aquest registre, on la carretera general de Menorca es situa a la desena posició, amb 25 accidents registrats en 2023.
Les 10 carreteres més afectades per nombre d’accidents a Balears en 2023, van ser les següents:
- 80 accidents a la Ma-19, l’autopista de Llevant o de Llucmajor.
- 79 a la Ma-13, l’autopista de Palma a sa Pobla.
- 77 a la Ma-20, l’autopista de la Via de Cintura.
- 55 a la Ma-15, l’autovia de Manacor.
- 48 a la Ei-600, l’autovia d’Eivissa a Sant Antoni.
- 44 a la Ei-700, la carretera d’Eivissa a Sant Josep
- 40 a la Ma-1, l’autovia de Palma a Andratx
- 37 a la Ei-300, de Santa Eulàlia a Portinatx
- 28 a la Ma-10, de la Serra de Tramuntana
- 25 a la Me-1, la carretera general de Menorca.
Els accidents mortals van augmentar en 2023
En 2023, a Balears els accidents mortals en carretera van augmentar un 65 % respecte de l’any anterior i van passar de 29 a 48 morts. Es considera falliment relacionat amb un accident si hi ha mort en els pròxims 30 dies. Dues d’aquests vides perdudes es van registrar a Menorca, després de dos anys sense tenir-ne cap.
La relació per illes va ser la següent:
- Mallorca: 32
- Eivissa: 10
- Formentera: 4
- Menorca: 2
El cas de Menorca mostra una dispersió d’accidents a diferents vies (en 2023 es van comptabilitzar 25 accidents a la general entre Maó i Ciutadella, i 69 accidents més, fora de la general).
També aquest passat 2024, els morts en carretera registrats a Menorca s’han distribuït en diferents vies:
- 4 a la carretera general
- 1 a la carretera de Sant Climent
- 1 a la carretera de Fornells
- 1 a la carretera de Cala Galdana
- 6 a la carretera de l’aeroport
Tendències d’accidents a zones rectes i en dies clars
De les tres variables que acostumen a intervenir en un accident (carretera, vehicle i conductor), sembla clar que la majoria dels cassos son atribuïbles a la persona que condueix.
Quan el problema el presenten les carreteres, les estadístiques mostren acumulació en punts concrets, fet que fa anys que no succeeix a Menorca.
És interessant ressaltar que, de les dades de l’informe es dedueix que quasi tots els accidents registrats en 2023 es van produir en condicions de bona visibilitat i amb un ferm sense dificultats.
A més de possibles indisposicions dels conductors, Tràfic adverteix de manera creixent en la distracció generada pels telèfons mòbils. Caldrà esbrinar quines altres qüestions poden estar influint en aquest augment d’accidents en condicions òptimes, per aconseguir frenar aquest balanç de desgràcies.
La massificació incrementa la saturació
La major quantitat de gent que es ve registrant sobre l’illa des de fa uns anys, es tradueix també en un increment de vehicles privats. Això fa que els mesos d’estiu es saturin algunes vies, la qual cosa pot augmentar estadísticament el perill de problemes.
Però, de l’experiència de les altres illes, on s’han desdoblat diferents vies, no sembla desprendre’s una reducció en el nombre d’accidents. Probablement per aquests motius, les illes de Mallorca i d’Eivissa estan impulsant mecanismes per a poder limitar, com ja es fa a Formentera, el nombre de vehicles turístics que poden entrar a cada illa.
Menorca pot exercir aquest mecanisme des de 2023. També té fet un estudi pagat amb diners del Consell Insular que adverteix d’un excés del 30 % de vehicles durant juliol i agost, i del 20 % en juny i setembre.
La manca de decisió de l’actual equip de govern està deixant passar el temps sense abordar aquesta qüestió a l’illa.
Views: 339
7 respostes
Es una obvietat que una carretera de només un carril per banda es molt mes perillosa que una de doble carril, doncs qualsevol despiste pot convertir-se en un xoc frontal entre dos cotxus, cosa que amb dos carrils no passa. Mes enllà de qualsevol estadística que pot ser perfectament manipulada, açò es un fet indiscutible. Si el GOB preten lo contrari, es lamentablement per a mantenir sa seva oposició as desdoblement.
No totes ses decisions passen pel GOB, però es ben cert que aquest genera opinió. I generar opinió contra es desdoblement es senzillament mantenir un risc molt alt que genera perdua de vides humanes enlloc de mitigar-lo. En conseqüencia amb aquesta política el GOB es fa corresponsable de morts evitables que tindran lloc en es futur, morts que avui encara no tenen nom, però que indefectiblement el tindran.
No crec que una mes que discutible política de reducció de sa circulació valgui una sola vida de les que es perdran. No pos adjectius que podrien molestar, que cada lector els posi.
Després de llegir la informació molts tindran la temptació de tornar amb el mantra del desdoblament com el senyor Pedrerol. Els accidents que hi ha a Menorca especialment a l’estiu no tenen res a veure en la hipotètica seguretat que dona el desdoblament. Els accidents son causats per l’excés de velocitat, pocs conductors respecten el límit de velocitat de la general, avançaments en retxa contínua i distraccions en la conducció. Un gran perill son els cotxes de lloguer que tenen pressa per anar a no sé on, tot i estar de vacances.
La informació que aquesta nota ofereix pretén posar dades a les percepcions que cadascú pot tenir respecte de les carreteres. Quan els accidents son deguts a la carretera, les estadístiques mostren com s’acumulen a un punt. Però si hi ha accidents esporàdics a diferents vies i llocs, les causes son unes altres. La Direcció General de Tràfic publicava anualment els punts negres de les vies de tot l’Estat i en els anuaris quedava clar que a Menorca no hi quedava cap punt negre, mentre que cada any se’n mantenien a les carreteres desdoblades de Mallorca i d’Eivissa. Ara es publica la sinistralitat registrada per carretera (no per punt negre). Amb les dades que ara disposam, veim que la major concentració d’accidents de Balears es registra a les autopistes i autovies de les altres illes, i en dies sense problemes meteorològics, fets que aporten nous indicadors per deduir que les causes dels accidents s’han de buscar en qualque problema (indisposició, distracció, etc) de la persona que condueix. Encara una dada més: la majoria d’accidents de circulació es produeixen dins de les zones urbanes, però els ferits importants es registren a les carreteres, per un problema evident de relació entre la major velocitat i la potencial gravetat de l’accident. Per tant, que cadascú tregui les conclusions que consideri. Però no és de rebut usar acusacions de mal gust per intentar així substituir els arguments d’anàlisi (o la falta dels mateixos).
En un recorrido de 40km,no hace falta desdoblamiento ya que al llegar al destino final estará tan concurrido que habrá que reducir la velocidad y esperar. Creo que controlando que no se sobrepase la velocidad establecida es suficiente y también mantener una distancia prudencial entre vehículos.
Queda clar que el desdoblament no soluciona res si la majoria de morts es produeixen en vies de dos carrils o més per sentit (autopistes i autovies a Mallorca i Eivissa). Més sinó podria agreujar el problema ja que amb dos carrils per sentit segur que moltíssims augmentarien la seva velocitat (i el risc) i els canvis de carril perillosos. La única solució en cas de desdoblament sería posar un radar de tram de punta a punta de sa illa. Jo soc dels que odia els radars de tram i els radars, anar en fila india tal com processionaria d’orugues, etzètera. Per mi es fonamental el sentit comú (que hi han senyals i normes que semblen tot el contrari) i la prudència, Però quan trepitjo Menorca canvio el xip encara que em costi. La prefereixo així que amb una autopista (o més) partint la illa a bocinets. Però per mi, en això, qui te dret de decisió son els illencs que hi viuen, i no el esporàdic que hi fa cap (en aquest cas jo, que encara que repeteixo sovint, sol soc turista).
Un exemple de norma amb poc sentit comú: els 1,5 mts en adelantar un ciclista. Aquesta distància te sentit si l’adelantes a alta velocitat (70, 80…) Pero si l’adelantes a 20 per hora no cal tanta distancia perque el marge de reacció es molt més ampli. Una norma assenyada seria la que demanés més distància entre cotxe i ciclista a major velocitat d’adelantament. Els detalls queden per la ocasió en que això sigui el tema a debat.
Tal como ja s’ha comentat, jo també hi veig amb ets accidents molt d’imprudències, excés de velocitat, adelantaments no permesos i distraccions. Les imprudències són moltes vegades, una darrera s’altre, i m’espanta que no n’hi hagi més d’accidents.
Porsupuesto hemos de tener en cuenta que hay una falta de mantenimiento en nuestras carreteras, sobre todo en las señales horizontales. Parece que para pintarlas utilizaron TIZA,, JIJIJI.