La urgència de prendre mesures per frenar la creixent massificació que pateix Menorca en els darrers anys ha centrat la intervenció del GOB en el Ple del Consell Insular del mes de març. La presidenta de l’entitat, Margarida Masferrer, ha fet una exposició de les problemàtiques que es viuen i dels anuncis preocupants que es senten per part de les institucions públiques.

El valor de Menorca es troba en les zones no transformades

En una sala inusualment plena de gent interessada pel tema, la representant del GOB ha recordat que el President Vilafranca ha acudit recentment a diferents fires turístiques, i que les imatges que es mostren de Menorca en aquests esdeveniments sempre cerquen un angle que amagui les urbanitzacions, una vista que no mostri carreteres ni cablejats, unes platges on hi ha poca gent…

No és casualitat aquest enfoc tan estudiat a la publicitat de l’illa. Es fa perquè tothom sap que això és el que dóna realment valor al nostre territori, els paisatges sense cases per tot arreu, les vaques vermelles pasturant, el cel amb siluetes de milans i miloques volant.

Precisament per tenir consciència d’aquesta realitat, preocupa molt el camí que està agafant Menorca en els darrers anys. La massificació de l’estiu cada any creix. Cada any hi ha més gent i més vehicles.

Això es tradueix amb més extraccions d’aigua, més necessitat d’energia, més saturació dels aparcaments i dels espais naturals, més incapacitat de les depuradores per a assumir tanta càrrega. I a aquestes problemàtiques ambientals hi hem afegit un problema social que no fa més que intensificar-se, com és la impossibilitat d’accedir a l’habitatge.

Anuncis institucionals preocupants

Per això, preocupen els anuncis que repeteixen que volen eliminar la moratòria turística, que anuncien modificacions en el Camí de Cavalls, que diuen que la congestió de vehicles s’ha de resoldre posant més carreteres, que volen posar més aparcaments al sòl rústic, o que el preu dels habitatges es resoldrà si construïm més cases de preu lliure.

Margarida Masferrer ha recordat que la nostra illa és Reserva de Biosfera i Patrimoni Cultural Mundial. Ha dit al plenari del Consell Insular que tenen la responsabilitat de gestionar un tresor a les seves mans. Un tresor que mereix un futur digne, un tracte a l’alçada dels seus valors, que tant ha costat mantenir.

El camí de pretendre resoldre una demanda turística exagerada, a partir d’incrementar més l’oferta, és el camí que fa anys van agafar Mallorca i Eivissa. I Menorca no ha de cometre els mateixos errors.

Formentera ho fa, Menorca ho pot fer, Eivissa ho vol fer.

Fa uns anys, a la petita i vesina illa de Formentera es va obrir un debat ciutadà respecte del col·lapse de cotxes que patien a l’estiu. Entre fer més carreteres o limitar el nombre de vehicles, hi va haver acord unànime per a limitar el nombre de vehicles. La valoració és tan bona que ara també l’illa d’Eivissa ho vol aplicar.

A Menorca disposam de la Llei de Reserva de Biosfera que atorga al Consell Insular la potestat d’establir un límit sobre els vehicles de lloguer i sobre els que arriben amb els turistes per vaixell. Ho ha de fer mitjançant un acord de Ple, com la sessió que ahir va compartir un bon nombre de ciutadans.

Per fer-ho, lògicament, s’ha d’estudiar la realitat de l’illa en termes de congestió de trànsit rodat. Però aquesta feina també està feta. El Consell Insular ha pagat, amb doblers públics, un estudi complert, que convidam a llegir a tothom, que diu que el juliol i l’agost, Menorca ja té un 30 % més de vehicles del que la seva capacitat d’acollida permet. I que el juny i el setembre també es supera en un 20 %. Tenim els estudis fets i la Llei aprovada. Només falta la decisió.

Vilafranca ho vol endarrerir, el GOB demana prestesa

El president Vilafranca ha dedicat bones paraules al model territorial de Menorca, però els seus anuncis son sobre estudis i actuacions prèvies que necessàriament endarreriran i molt les mesures a prendre.

Així es desprèn, per exemple, quan ha dit que, abans que limitar el nombre de vehicles, es vol reformar la carretera, augmentar el transport públic i fer un nou estudi sobre l’excés de vehicles -el que s’ha fet no els hi agrada-. És fàcil veure que s’està parlant d’anys.

La presidenta del GOB li ha demanat que les decisions es prenguin aquest 2024. A Formentera, el primer any es va limitar els vehicles al nombre registrat l’any anterior. Per fer això no cal ni més carreteres ni més transport públic ni més estudis.

S’ha de recordar que a Eivissa és el Partit Popular, que fa temps que governa, qui diu que voldria tenir una llei com la que té Menorca per poder regular la vinguda de vehicles.

És certament paradoxal que Eivissa tengui més interès que Menorca en aplicar polítiques d’aquest estil.