Als anys vuitanta, en ple debat sobre l’oportunitat de Menorca de ser Reserva de Biosfera, ja s’advertia de l’oxímoron que implica el “creixement sostenible”. El creixement permanent a territoris limitats no es pot sostenir en el temps sense pagar un alt preu. Darrerament estem veient el renaixement d’aquest debat.
Quaranta anys després, encara hi ha qui planteja el creixement sostenible com a solució, de vegades per manca de reflexió però sovint per pintar de verd el ciment i l’asfalt de tota la vida.
A finals de segle es va començar a parlar de “capacitat de càrrega”, com una manera de definir la pressió que un determinat espai podia acumular sense provocar efectes perjudicials. És un terme que va adoptar plenament l’Organització Mundial del Turisme. Per tant, té interès per un indret eminentment turístic com el nostre.
La capacitat de càrrega acostuma a basar-se en una sèrie d’indicadors que permeten veure si s’està superant el límit físic dels espais, si es produeix degradació ambiental, si la comunitat local alça la veu per una excessiva pressió turística o si el propi visitant redueix la percepció de qualitat de l’experiència turística.
Són aspectes que actualment apareixen propers a la realitat de Menorca, on les platges conegudes sobrepassen els màxims d’assistència, on els aqüífers s’esgoten, on el fems ens supera o hem de tornar a posar en marxa els vells motors de la central elèctrica malgrat haver desplegat parcs solars significatius.
Davant aquesta realitat, acostuma a haver-hi dues respostes. Una, propugna el creixement sense límits, pintat de sostenible. Demanen més dessaladores, més carretera, enviar els fems a incinerar i amagar la contaminació atmosfèrica. No presenten cap solució per la manca d’habitatge, per la congestió de les platges ni pel sentiment social d’estar superant màxims.
L’altra, demana mesures de contenció, com regular (de veritat) els vehicles turístics, evitar la promoció de l’estiu, condicionar els usos d’aigua, redefinir les polítiques perquè l’habitatge torni a ser un dret i no només un negoci, eliminar les places turístiques que es vagin donant de baixa…
Ni una posició ni l’altra són anti-turístiques. Però la primera no es pot mantenir sense causar -com ja està fent- greus conseqüències negatives, perquè clarament supera la capacitat de càrrega en diferents paràmetres.
És clarificador que els actuals equips de govern insular i autonòmic, de comú acord, eliminessin precisament, fa dos anys, la referència a la capacitat de càrrega de l’illa de Menorca que hi havia a la legislació vigent i que marcava, com un principi legal, ordenar l’activitat turística de manera coherent amb els llindars de la capacitat de càrrega de l’illa que es determinin.
Efectivament, el Decret Llei 3/2024 va modificar l’apartat k) de l’article 5 de la llei de Menorca Reserva de Biosfera. Les lleis les modifica el Parlament, però quan hi ha majoria del mateix color al Govern Balear i al Consell Insular, és evident que un canvi així es fa amb beneplàcit mutu.
Per tant, sembla molt innocent confiar que des dels actuals despatxos de la plaça Biosfera s’impulsaran per iniciativa pròpia canvis coherents als principis reals de sostenibilitat o de capacitat de càrrega. Sostenible és un adjectiu que matisa però no canvia el significat del substantiu que el precedeix.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de Política Territorial del GOB, al diari Menorca de 31/08/2026)
“Descobreix els articles d’Època de Muda en format sonor!”
3 respostes
Felicitats per l’article. Molt clarament exposat. Estic completament d’acord amb tot, però vull remarcar que definir i aplicar el concepte de capacitat de carrega és cabdal. Sense ell, la declaració de reserva de la biosfera esdevindria una simple etiqueta.
Sort que alguns “aixequeu la perdiu” i estau alerta, almenys per conscienciar a la població.
Aquesta situació es pot estrapolar a tants llocs: Pirineu – Cerdanya , Val d’Aran- Costa Brava, Mallorca, etc etc ( i de la resta del món a centenars)
Sense ser un erudit sobre la definició de “capacitat de carrega” pens que ha de ser la quantitat de persones que tenen lloc en un espai , en el nostre cas som una illa i es fàcil de comptabilitzar, pero aquesta capacitat te que venir donada apart del territori tambe, per la capacitat de resposta dels element naturals i s’aigua es el principal, tenint com a secundaris, la generació d’electricitat i la vivenda.
Toto això s’ha vist desbordat per culpa d’uns polítics que no han volgut enfrontar el conflicte de cara (l’esquerra) i uns altres pq sempre han estat complaents amb el lobby hoteler. Tots sabem qui financiaba les campanyes de la dreta a Mallorca.
Menorca va tenir la seva oportunitat quan va ser anomenada Reserva de la Biosfera, tot el que s’ha fet posteriorment ha anat a destroçar-la i la capacitat de carrega humana de Menorca s’ha vist dirigida pels interessos de l’hoteleria, que ens han duit a un personal de baixa qualificació i amb sous de miseria que els fan malviure en habitatges insalubres, o sigui en poques paraules, la miseria com no havia hagut mai a Menorca.
I això ja no te retorn, mes val intentar votar la desacceleració, aquesta paraula tan poc engrescadora, pero que ben explicada, una i un altre vegada, pot ser cali en la ment de tots noltros, que pot fer aturar aquest caos que actualment s’ha convertit Menorca, pq del contrari anem directament contra les penyes, enmig d’un temporal que no ens permet governar la barca.