Als anys vuitanta, en ple debat sobre l’oportunitat de Menorca de ser Reserva de Biosfera, ja s’advertia de l’oxímoron que implica el “creixement sostenible”. El creixement permanent a territoris limitats no es pot sostenir en el temps sense pagar un alt preu. Darrerament estem veient el renaixement d’aquest debat.

Quaranta anys després, encara hi ha qui planteja el creixement sostenible com a solució, de vegades per manca de reflexió però sovint per pintar de verd el ciment i l’asfalt de tota la vida.

A finals de segle es va començar a parlar de “capacitat de càrrega”, com una manera de definir la pressió que un determinat espai podia acumular sense provocar efectes perjudicials. És un terme que va adoptar plenament l’Organització Mundial del Turisme. Per tant, té interès per un indret eminentment turístic com el nostre.

La capacitat de càrrega acostuma a basar-se en una sèrie d’indicadors que permeten veure si s’està superant el límit físic dels espais, si es produeix degradació ambiental, si la comunitat local alça la veu per una excessiva pressió turística o si el propi visitant redueix la percepció de qualitat de l’experiència turística.

Són aspectes que actualment apareixen propers a la realitat de Menorca, on les platges conegudes sobrepassen els màxims d’assistència, on els aqüífers s’esgoten, on el fems ens supera o hem de tornar a posar en marxa els vells motors de la central elèctrica malgrat haver desplegat parcs solars significatius.

Davant aquesta realitat, acostuma a haver-hi dues respostes. Una, propugna el creixement sense límits, pintat de sostenible. Demanen més dessaladores, més carretera, enviar els fems a incinerar i amagar la contaminació atmosfèrica. No presenten cap solució per la manca d’habitatge, per la congestió de les platges ni pel sentiment social d’estar superant màxims.

L’altra, demana mesures de contenció, com regular (de veritat) els vehicles turístics, evitar la promoció de l’estiu, condicionar els usos d’aigua, redefinir les polítiques perquè l’habitatge torni a ser un dret i no només un negoci, eliminar les places turístiques que es vagin donant de baixa…

Ni una posició ni l’altra són anti-turístiques. Però la primera no es pot mantenir sense causar -com ja està fent- greus conseqüències negatives, perquè clarament supera la capacitat de càrrega en diferents paràmetres.

És clarificador que els actuals equips de govern insular i autonòmic, de comú acord, eliminessin precisament, fa dos anys, la referència a la capacitat de càrrega de l’illa de Menorca que hi havia a la legislació vigent i que marcava, com un principi legal, ordenar l’activitat turística de manera coherent amb els llindars de la capacitat de càrrega de l’illa que es determinin.

Efectivament, el Decret Llei 3/2024 va modificar l’apartat k) de l’article 5 de la llei de Menorca Reserva de Biosfera. Les lleis les modifica el Parlament, però quan hi ha majoria del mateix color al Govern Balear i al Consell Insular, és evident que un canvi així es fa amb beneplàcit mutu.

Per tant, sembla molt innocent confiar que des dels actuals despatxos de la plaça Biosfera s’impulsaran per iniciativa pròpia canvis coherents als principis reals de sostenibilitat o de capacitat de càrrega. Sostenible és un adjectiu que matisa però no canvia el significat del substantiu que el precedeix.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de Política Territorial del GOB, al diari Menorca de 31/08/2026)