Les primeres recreacions dibuixades que es van fer dels neandertals eren més similars als goril·les que als humans. Aquest parent tan proper, amb el qual la nostra espècie va conviure durant milers d’anys, va ser considerat durant dècades com un ésser molt poc desenvolupat en termes d’intel·ligència i d’habilitat.

Però ara ja sabem que aquella espècie humana que va poblar Europa durant cents de mils d’anys, descoberta per la ciència a mitjans del segle XIX a la vall de Neander, configurava unes comunitats amb una cultura avançada. De fet, eren tan propers a la nostra estirp que es van donar moltes reproduccions mixtes i la majoria d’europeus mantenim restes de la seva herència genètica.

De tal manera que, malgrat considerar-se una espècie extingida fa uns 40.000 anys, podem dir que ha seguit evolucionant dins de la nostra ment, en un viatge que l’ha duit des de ser poc més que un animal bípede, a ser considerat un humà del tot respectable.

En aquest viatge de canvis de percepcions hi han jugat els avanços científics, però només els prejudicis o les visions interessades expliquen que les primeres impressions tinguessin aquest desviament tan empobridor.

Potser ajudava que a meitat del segle XIX ens trobàvem en plena època colonial, on els europeus teníem mig món sotmès. De fet, eren temps on encara solcaven vaixells carregats d’esclaus, que generaven grans fortunes a persones influents que construïen missatges per a la societat. Si dins la humanitat del moment no totes les persones es consideraven com a tals, com es podria pensar en equiparar-se a un avantpassat extingit.

I tal vegada també hi jugava aquí un pensament de culpabilitat. Els sapiens hem fet desaparèixer un munt d’espècies del planeta. A saber com van anar les relacions amb un parent una mica diferent, que es va esborrar del tot després d’haver-hi conviscut.

Resulta interessant veure com anam canviant socialment els conceptes de les coses. Fa poc temps, obrir la boca per plantejar que cal analitzar els problemes derivats d’una excessiva aposta cap el turisme, era censurat des de diferents fonts com una inacceptable turismofòbia.

Però l’anàlisi de dades i les evidències fan que ara ja es comenci a poder parlar de saturació inacceptable de determinats indrets, de transformació i pèrdua d’identitat d’alguns espais, d’expulsió de residents pel preu de l’habitatge, d’esgotament dels recursos d’aigua, de manca de perspectiva laboral per als joves menorquins formats…

Els neandertals es van descobrir quasi a la vegada que Darwin formulava la seva teoria de l’evolució de les espècies, que acabaria significant un canvi total del paradigma de la creació, no sense prèvies acusacions de sacrilegi.

El debat sobre el turisme neix en un moment de proclamació científica del canvi climàtic causat per l’acció humana, de pèrdua alarmant de biodiversitat i de necessitats urgents de reorganitzar la gestió (s’hauria d’acabar amb la idea d’explotació) del planeta.

Actualment, les acusacions d’heretgia provenen d’alguns estaments econòmics i de determinats posicionaments polítics, que es resisteixen a que trontolli l’esquema mental sobre el qual sustenten els privilegis.

Els neandertals probablement van patir una combinació de glaciacions, aïllament de poblacions i convivència amb humans moderns. Als sapiens ens toca ara demostrar que la nostra capacitat cerebral permet també obrir nous paradigmes que evitin autoextingir-nos.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 02/09/2024)