Back to top

Propostes

Velo-xerxa

La Velo-Xerxa és una proposta d'itineraris preferents, per poder fer a peu o amb bicicleta, per tot el casc urbà de Ciutadella. Un grup de persones de Ciutadella ha estat col·laborant amb el GOB per intentar fer una anàlisi de les necessitats de mobilitat alternativa d'aquest nucli urbà.

Com veureu, s'ha treballat per identificar els punts de la ciutat que promouen més desplaçaments (centres escolars, esportius, sanitaris, administratius...) i se'ls ha intentat unir a partir d'una xarxa de carrils on els desplaçaments a peu o en bicicleta han de tenir una garantia especial.

També s'hi inclou una anàlisi d'aparcaments per a cotxes. Es fa una distinció entre els aparcaments destinats a residents del centre (que només haurien d'utilitzar aquests usuaris) dels altres destinats a la gent que prové de l'exterior del casc urbà. Es proposen algunes ubicacions, a fi que se n'estudiï la viabilitat i es tinguin en consideració de cara a la futura revisió del Pla General d'Ordenació Urbana.

Aquesta proposta s'ha treballat intentant buscar vies que no requereixin grans intervencions. En la majoria dels casos, es podria fer compatible que pel mateix carrer passin cotxes, velos i vianants, però en carrils diferenciats i separats per elements de seguretat.

Us convidam a veure la proposta i a proposar-hi millores. No és un document tancat, és una convidada al debat i a la reflexió ciutadana. Envieu-nos les vostres idees a info@gobmenorca.com.

La vela ha estat sempre protagonista a Ciutadella
La velo-xerxa al Canal Salat
Itinerari de la velo-xerxa

Moltes gràcies

Moltes gràcies a tothom que ha participat en l'elaboració d'aquesta web:

  • Begonya Piqué, elaboració i estructuració de continguts
  • Neus Torres i Albert Bertolín ( zulo.cat  zulo.cat ) disseny CSS
  • Santi Camps configuració del servidor
  • Kiko Coll, Dan Coll i Ricard Solans, assessoria tècnica.
  • Domenec Arcalís, coordinació/webmaster

També a la comunitat del programari lliure, que ha posat a la nostra disposició la infraestructura Drupal de gestió de portals web.

 

Carretera general

Propostes per millorar la carretera Maó-Ciutadella, mantenint la personalitat de Menorca

Menorca representa per a molta gent un espai idoni per viure-hi. En general, tant la gent que ha nascut a l'illa com la que hi ve de pas, acostuma a considerar que es tracta d'una zona privilegiada, amb un entorn molt agradable i amb uns serveis ben avançats.

En els darrers temps, s'ha iniciat un debat respecte de les intervencions que cal planificar sobre la carretera general, que travessa l'illa d'un costat a l'altre. Des del GOB sempre hem cregut que la participació dels ciutadans en els temes d'interès general és una clau per poder seguir mantenint aquest preuat equilibri entre conservació dels valors ambientals i comoditats per a les persones que vivim -de manera permanent o puntual- sobre aquesta illa.

Per aquests motius, i deixant a part la problemàtica -més de caire metropolità- que afecta les connexions entre Maó, Es Castell i Sant Lluís, hem elaborat un document d'anàlisis i propostes per a millorar la carretera general sense fer que Menorca perdi la seva personalitat diferenciada. Et convidam a llegir aquest treball, que ofereix unes reflexions bàsiques sobre el tema, així com algunes informacions que consideram essencials per poder formar-se una opinió.

 

Notícies relacionades:

Transport públic o carreteres?

Els tercers carrils forçats

La carretera i els conductors

L'excavadora de Ferreries

Pesca

Una estratègia per a una pesca sostenible

Menorca té un sector pesquer amb molta importància històrica, cultural i social. Si pensem per exemple en la llagosta, aquesta ha esdevingut un important reclam turístic i un plat emblemàtic de la cuina de l'illa. No obstant, la flota de pescadors ha anat reduint-se cada cop més i no hi ha perspectives massa optimistes de cara al futur.

Tant a nivell local com global, la pesca enfronta problemes greus com la sobreexplotació i la disminució d'estocs de les espècies més comercials, les dificultats de comercialització, el canvi d'hàbits socials, el deteriorament d'alguns ecosistemes marins, etc. A més, es segueixen donant situacions d'incompliment de la normativa i pràctiques poc sostenibles, que posen en perill la continuïtat de l'activitat.

D'altra banda, la pressió recreativa, les activitats nàutiques i subaquàtiques han sofert un gran  creixement i tenen una forta pressió sobre la mar. Només a Menorca hi ha més de 6.000 pescadors recreatius que han tramitat llicència. I la vigilància en el mar sempre és escassa i complicada.

Molt sovint, es tendeix a deixar tots els aspectes de protecció ambiental en mans de les administracions públiques, però la realitat acostuma a ser molt complexa, i l'estament públic no dona l'abast a totes les necessitats. Entenem que cal potenciar l'assumpció de responsabilitats per part dels agents privats, que poden col·laborar, des d'altres àmbits i perspectives, i sumar-se a la tasca de fer compatibles les activitats humanes amb la conservació de les espècies i els processos ecològics essencials.

El GOB compta amb més de deu anys d'experiència aplicada a la custòdia agrària, que està donant molt bons fruits. A més, es va participar molt activament en la dinamització i en la mediació amb els pescadors per aconseguir la declaració de la Reserva Marina de la Costa Nord.

Aconseguir una labor efectiva en la vigilància de les activitats extractives que es fan al mar, és una qüestió primordial. El GOB s'interessa cada any per les sancions que s'han imposat en matèria pesquera, quins han estat els motius i amb quins imports econòmics es tradueixen. L'objectiu ha de ser que, de cada vegada, la gent que surt al mar sigui més conscient de les limitacions en l'impacte que podem causar, de l'efecte suma que poden fer moltes embarcacions sobre una mateixa zona o sobre una mateixa espècie.

La porta sempre és oberta per a aquella gent que vol treballar per fer més compatibles les activitats humanes al mar, contemplant els efectes al seu conjunt i mirant d'assumir cada part de responsabilitat. Una feina amb la que pot participar-hi molta gent.

 

Barca de pesca a Maó
La nansa, tècnica selectiva de pesca

Fòrum d'Entitats del Tercer Sector de Menorca

És un espai de trobada d'entitats amb vocació de transformació social. Són totes elles sense afany de lucre, sense dependència estructural de cap institució pública i amb un ideari que no depèn de cap formació política. Són, idò, una manifestació directa de la societat civil organitzada, que reclama el seu àmbit de participació en un model social democràtic. El Fòrum no vol ser una ONG més ni suplantar o substituir l'actuació que des d'aquestes es fa. Es tracta de tenir un espai de trobada que permeti millorar la informació, la coordinació, la preparació i el suport als col.lectius ciutadans motivats pel canvi social. Pretén, en definitiva, millorar l'efectivitat del treball de les ONG de Menorca.

Visiteu el web forumetsmenorca.org

 

Logo del Fòrum d'Entitats del Tercer Sector de Menorca

Energia

Per què és tan important el tema energètic?

Principalment, pel canvi climàtic. El consum d'energia d'origen fòssil (derivat del petroli) està canviant el clima de la terra i està posant en perill el nostre ecosistema. També és important constatar que a la Terra hi ha uns recursos limitats, els quals s'esgotaran en poques dècades si seguim consumint-los al ritme actual.

Quines són les alternatives?

La principal és l'estalvi. En segon lloc, la substitució de les fonts d'energia no renovables (petroli, gas, carbó, urani...) per renovables (solar, eòlica, biomassa...). L'alternativa nuclear  no és una opció. També necessita un combustible cada vegada més escàs, i representa un ajornament de problema: deixar per a les generacions futures uns residus altament tòxics; per no parlar dels riscos en cas d'accident o d'atac militar.
És possible arribar a un model energètic 100% amb energies renovables.
Aquestes alternatives cal posar-les a la pràctica procurant que respectin altres aspectes ambientals, i que no representin una disminució de la qualitat de vida de les persones.

Què demanam a l'Administració? 

Que es comprometi amb l'estalvi energètic en totes les instal·lacions públiques.

Que fomenti l'estalvi energètic entre els ciutadans.

Que promogui les energies alternatives, especialment a petita escala.

Que, en el cas d'instal·lacions solars o eòliques grosses, es tinguin en compte els efectes ambientals i el consens entre els ciutadans i les administracions implicades.

 

Què podem fer nosaltres?

No consumir energia innecessàriament: apagar llums si no es fan servir, compartir el vehicle, fer servir transport públic, emprar sistemes de calefacció o aire condicionat només quan sigui imprescindible i en tot cas posar el termòstat a una temperatura raonable...


Millorar l'eficiència: aïllar la casa, les portes i finestres del fred i la calor exterior, posar bombetes de baix consum, emprar electrodomèstics estalviadors d'energia...


Produir una part de l'energia que consumim: instal·lar plaques solars d'escalfament d'aigua domèstica, panells fotovoltaics...


Consumir responsablement: intentar comprar els productes de proximitat, sense envasos, i produïts de la manera més respectuosa possible amb el medi ambient.


Evitar al màxim els residus i reciclar.


Promoure aquestes mesures en el nostre entorn: a la feina, a l'escola, a l'associació de veïns...

 

Què fa el GOB?

Hem muntat dues instal·lacions fotovoltaiques: Una al Molí del Rei i una altra al Centre de la Natura de Menorca.

Estem treballant en l'estudi de la situació actual, específicament a Menorca i les Illes Balears, per tal d'avaluar l'impacte energètic i els hàbits de consum.

Estem a la recerca d'alternatives per augmentar l'eficiència energètica amb el menor cost possible i mantenint la qualitat de vida.

Seguim la política energètica de l'Administració, presentam propostes i procuram conjugar el desenvolupament tècnic amb la preservació del medi ambient.

Assessoram en la mesura del possible a persones interessades a millorar l'eficiència energètica.

Hem elaborat el document Bases per a un model energètic sostenible per a Menorca amb la participació d'experts i voluntaris, que conté propostes de cara al futur.

Aquí pots trobar les notícies que hem publicat sobre el tema energètic.

 

Logo de la campanya No m'escalfis més
Plaques solars fotovoltaiques a la seu del GOB a Maó

Caça

Si no vols que es caci a casa teva... fes-ho saber!

 

Segons la Llei de Caça, no es pot caçar en els terrenys d'aprofitament comú, altrament anomenats terrenys lliures, si no disposen d'un pla d'aprofitament cinegètic.

Molts propietaris de terrenys lliures pensaven que a partir d'aquest requisit ja no tindrien les molèsties de la caça, però la Conselleria de Medi Ambient va tramitar un Pla Marc General, per donar cobertura a la continuïtat de la caça en els terrenys lliures de totes les illes. D'ençà que la competència ha passat als Consells Insulars, es demana a les associacions i societats de caçadors que gestionen els terrenys lliures que presentin cada any un pla de gestió cinegètica, però no ho fan i igualment es tolera que s'hi caci.

De fet, molta gent té un vedat ("coto") per evitar precisament les molèsties de tenir caçadors dins la propietat. La llei preveu també la figura de Refugis de Fauna, però impliquen costos i treballs anuals que no tenen sentit si simplement el què es vol és que no es caci dins uns determinats terrenys.

Davant aquests fets, el GOB recomana que aquelles propietats que vulguin evitar que s'hi caci, facin servir directament el dret de la propietat a decidir-ho. Les passes que cal fer són les següents:

  1. Col·locar cartells de "Propietat Privada - Prohibit Caçar" als límits del terreny i en llocs visibles.
  2. Comunicar al Departament d'Economia i Medi Ambient del Consell Insular que no es vol que es caci dins la propietat (veure model de document adjunt a aquesta informació). Imprescindible que ens donin registre d'entrada i quedar-nos-en una còpia segellada.
  3. Comunicar la vostra decisió al GOB, perquè en tingui constància.

Aquestes mesures donen cobertura legal per impedir la caça en un terreny. En cas d'incompliment, podem denunciar-ho al Seprona (Guàrdia Civil) al tel. 971 38 02 99, o als Guardes Forestals (si és una zona protegida) al tel. 971 35 24 44, que prendran les mesures oportunes.

AdjuntMida
PDF icon modelnocacacim.pdf25.84 KB
Imatge d'un caçador
Espècie cinegètica

Binimel.là, preservació de la costa

Regeneració d'una zona degradada, per beneficiar la naturalesa, el paisatge i els seus visitants

 

 

 

La zona de Binimel·là es troba a la costa nord de Menorca -al terme d'Es Mercadal- i és molt visitada. La platja i els seus voltants tenen una gran bellesa paisatgística i un gran valor ecològic, amb microclimes que permeten l’aparició, en una zona de 6 Ha, de 12 comunitats vegetals diferenciades i relacionades entre elles. Aquesta riquesa botànica permet la presència de fauna variada amb valuosos endemismes, a nivell d'artròpodes (crustacis i coleòpters) principalment.

A la zona dunar hi ha una part que ha estat afectada a causa d’un aparcament incontrolat de vehicles, que ha fet  retrocedir la vegetació psamófila, formada per espècies fixadores de l’arena que permeten l’equilibri dinàmic de la platja i minimitzen la pèrdua d’arena cap a la mar i garanteixen el futur de la platja com a tal. A aquest efecte cal afegir una pèrdua considerable del valor paisatgístic que contribueix, per deducció, a la rebaixa de la qualitat d’oci que poden tenir els visitants.

Vista la situació i un cop acordades les actuacions amb totes les parts implicades, el GOB ha dut a terme un projecte de regeneració d’una zona dunar que inclou la zona de platja i els voltants que ha patit la degradació derivada del pas i estacionament de vehicles. Prèviament, l'Ajuntament d'Es Mercadal havia procedit a la reordenació d’usos de l’àrea i a l'habilitació d’un aparcament fora de la zona dunar.

La superfície de l'àrea afectada és d'uns 550 m2 i per tal de recuperar la vegetació dunar que pugui sustentar i conformar novament el sistema de dunes, hem fet una sembrada de vegetació psamòfila, pròpia de la zona, a partir de la recollida de llavors de tres espècies: trèvol marí, llengua bovina i bolitx de la mar. A més, s'ha delimitat la zona plantada amb un tancat amb pilones de llenya i corda i s'ha senyalitzat amb panells informatius. 

Tot això amb l'objectiu que es recuperi progressivament la zona dunar de la platja de Binimel·là.

 

 

 

 



Aquesta iniciativa ha comptat amb el patrocini de

 

sanostra_obra_social.jpg


Govern Balear. Conselleria de Medi Ambient


Agenda Local XXI



i amb la col·laboració de

Ajuntament des Mercadal

Taller Agenda Local 21 des Mercadal i Fornells.



Disposa dels permisos atorgats per

Ministeri de Medi Ambient

Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear




Un especial agraïment a totes aquelles persones que han aportat la serva feina voluntària en aquest projecte!

Pàgines