La primavera avançada ha fet florir ja algunes orquídies silvestres. En el seu ressorgiment, atreuen amb incentius visuals i olfactius als animalons que les han de pol·linitzar, per als quals habiliten un característic pètal inferior, a manera de plataforma d’aterratge.

De vegades, la forma els convida a anar al centre de la composició, on hi ha el nèctar. Quan l’animalet posa el cap a la cassoleta deliciosa, l’orquídia li enganxa uns estams carregats de pol·len i el visitant se’n va amb unes antenes noves, que portaran la pols miraculosa a una altra flor.

En altres ocasions, la zona de recepció adopta l’aspecte i la feromona femenina d’algun insecte. Els afanyats mascles passegen per damunt la flor i s’impregnen de polseta, sense entendre que es tracta d’un parany a l’estil d’un estudiat anunci de publicitat, que desperta els seus instints amb un objectiu molt diferent del suposat.

Les orquídies van conviure amb els dinosaures. Però mentre els grans rèptils van ser esborrats per les inclemències evolutives, les hàbils plantetes, van prosperar usant molt d’enginy en la seva estratègia vital. El buit que van deixar els mítics monstres, va ser ocupat per a d’altres que fins llavors passaven bastant desapercebuts. Entre ells, els mamífers.

I és que esborrar és un verb poc reconegut, però de gran vàlua potencial. Els infants aprenen a esborrar els exercicis fallits, per tal de deixar espai a les grafies adients. El vent del nord, esborra les petjades de la gent a la platja i ofereix paisatges immaculats l’endemà.

A Menorca, es van esborrar els aparcaments sobre l’arena de sa Mesquida i de Binimel·là i avui llueixen uns sistemes dunars en franca recuperació. També es van esborrar els projectes d’urbanització de Trebalúger o d’Ets Alocs. I la invasió de Carpobrotus que assolava Favàritx. I les cases en primera línia de s’Albufera des Grau. O l’aparcament il·legal de cala en Turqueta…

Esborrar les paraules i expressions repetides en un mateix text, és un exercici de depuració i afinament, que enriqueix el llenguatge i pot clarificar el missatge.

Suprimir, remoure o extirpar determinades intervencions al territori, de vegades vol dir millorar-lo molt. Pot significar ennoblir un paratge, engrandir la seva prestància o ajudar-lo a recuperar la dignitat.

Esborrar les deu plantes superiors dels hotels de Son Bou seria un encert paisatgístic i un gest real entre tanta sostenibilitat pregonada i erma. Extreure una bona part del lloguer turístic existent en els nuclis tradicionals, seria un camí real per a reduir massificació turística i retornar les cases a la funció bàsica que estan cridades a practicar.

Abolir els grans regadius que operen a ple sol d’estiu i els jardins turístics de gespa verda (antítesi de la menorquinitat) seria el millor pla hidrològic que podríem fer per ajudar els necessitats aqüífers.

Atenuar l’enorme despesa pública en promoció turística i entendre que l’oferta nàutica no es pot pretendre dimensionar per respondre a tota la demanda, seria un gran progrés per al futur d’aquesta illa i els seus habitants.

Dibuixar creixements que excedeixen la capacitat del planeta és fer grafies fora de l’espai que cal esborrar per al bé de tothom. Les orquídies van guanyar la batalla de la supervivència als grans dinosaures.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 03/03/2025)