Sembla clar que a la societat actual s’ha imposat la moda de simplificar la realitat. Ja no és només un fet de titulars cridaners. Es pot constatar veient algunes tertúlies televisives o mirant la premsa i les xarxes socials. No pareix ser casual.
Una de les tècniques que s’usen -amb prou èxit a jutjar pels resultats electorals d’alguns països- és l’anomenada fal·làcia del fals dilema. Es tracta de fer veure que la realitat és redueix a dues opcions. Que solen ser irreconciliables.
Pel que sigui, aquesta lògica simplista, cunyadista, habitual de barra de bar, s’està estenent a molts altres àmbits. O acceptes la massificació turística o ets turismofòbic. O estàs d’acord amb que s’arrasi amb tota la vegetació dels torrents o estàs a favor de les inundacions. O acceptes la destrucció ambiental o estàs en contra del progrés.
Consignes que semblaven caduques i pròpies de temps passats, resorgeixen de les cendres. Com aferrant-se a un suposat sentit comú que, si s’analitza amb un mínim de profunditat, acostuma a trontollar.
El mes de gener és un dels mesos més freds de l’any al nostre hemisferi. En els dies de baixes temperatures i tramuntana, que caracteritzen les primeries de l’any, tendim a apropar-nos a les fonts d’escalfor per a combatre la pèrdua de calor. Com més a prop, millor.
Les persones que recordin les lliçons sobre els moviments del planeta, podran rememorar que la Terra gira sobre si mateixa i també al voltant del Sol. En aquest darrer cas, ho fa en forma d’el·lipsi, de manera que hi ha un moment de l’any que ens trobem més a prop de l’estrella i en un altre molt més enfora.
Però, en aquesta ocasió, el fred ens arriba quan estem més propers a l’astre (ara, el gener), mentre que el juliol estem molt més llunyans (com a 5 milions de quilòmetres més de distància) i en canvi patim calor. I és que les estacions no venen marcades respecte de la distància, sinó que depenen de la inclinació amb que ens arriben els rajos solars.
O sigui, que aplicar la lògica de la distància sense tenir present que l’eix de la terra està tombat uns 23 graus, és probable que ens condueixi a unes conclusions errònies, perquè no estem tenint en compte tots els factors principals.
Demanar que es redueixi la turistificació excessiva de l’estiu pot revertir a favor del benestar de la població resident i dels valors ambientals de l’illa, però també, de la pròpia indústria turística. Està reconegut que el turisme és una de les activitats que es pot fagocitar a si mateixa.
Mantenir la vegetació de ribera dels torrents permet frenar la velocitat de l’aigua i, per tant, la seva capacitat de fer mal. Es conserva la biodiversitat i es protegeix la terra fèrtil dels costats. Als indrets que treballen sobre resultats i no sobre creences, s’estan revegetant els costats dels rius i els torrents.
Pretendre mantenir el progrés sobre la base de la destrucció ambiental és un camí al precipici. Els nanoplàstics ja són a la llet materna i els herbicides ja surten en els pous d’abastiment públic.
Els falsos dilemes són una plaga del món actual. Igual que alguns oxímorons, com per exemple, el creixement sostenible, tant en boca d’alguns dirigents.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 20/01/2025)
“El GOB diu això”, “el GOB diu allò…”
Vols saber de veritat què diu el GOB? Subscriu-te a les notícies del GOB Menorca i accedeix a informació ambiental i a la nostra opinió de forma directa i fiable, sense filtres! 
Ajuda’ns a conservar Menorca!
Els reptes són molts i grans. Necessitam el teu suport. Dona’ns força. Associa’t al GOB Menorca! Views: 428
10 respostes
M’ha agradat la teva reflexió, que comparteixo.
Visc a Altafulla, un poble costaner, a tocar de Tarragona, desde fa bastants anys,i he vist els equilibris que s’intenten fer per tal que el turisme no s’ens mengi. No és fàcil !
Personalment, no visc d’aquesta indústria perversa, però entenc que s’ha de renovar amb l’objectiu de fer-la més humana i sostenible.
Salut!
Gràcies, Miquel. Totalmente d’ acord amb el teu text.
Gràcies Miquel
D,acord en tot, cal que arribin a tota arreu aquestes reflexions!!
Un análisis pertinente que suscribo plenamente.
Caramull de veritats el que diuen ses teves paraules Miquel. Semble mentida cap a on anam. Pan para hoy hambre para mañana que diuen es castellans.
Totalment d´acord. Gràcies.
Gràcies, Miquel.
Estic completament d’accord amb la Teva reflexión
Efectivament, l’estratègia del fals dilema s’està imposant a l’hemisferi occidental de manera evident i sense treva, dirigida a nivell mundial pels grans grups econòmics que volen determinar, i de fet imposen, el futur de la població i del món en que vivim.
El nou president d’USA, i la caterva de personatges que l’acompanyen, com ara n’Elon Musk, na Pam Bondi i en Steve Bannon, gestor de les estratègies i dels doblers que Trump va fer servir per a potenciar els partits d’extrema dreta a Europa al decurs del seu primer període presidencial, estan ben decidits (com tants d’altres) a fer florir la fal•làcia del FALS DILEMA com a mètode universal d’enteniment entre els humans.
Com molt bé diu en Miquel Camps ens volen sibil•linament fer veure que la realitat és redueix a dues opcions, una fal•làcia lògica en la qual es presenten dos posicionaments com a únics possibles, quan en realitat poden existir altres alternatives.
Amb aquest plantejament s’atempta directa i brutalment al més profund, al més nuclear, a tot allò que ens defineix com a Homo Sapiens: la capacitat de fugir de la dualitat maniquea per sentir-nos còmodes en la matisació, en el sí/no, però…, en l’enriquiment mutu al contrastar anàlisis, opinions i actituds variades, plurals, que faciliten l’existència dels molts tons de gris, en contraposició del blanc o negre.
El menyspreable mètode que magistralment ens cita en Miquel no ha passat de llis a la nostra illa: des dels politics amb delegada capacitat decisòria, els poderosos grups econòmics, entitats i associacions, i una part significativa de ciutadans, molts joves inclosos, han begut del verí mortal del FALS DILEMA i han renunciat, amb major o menor consciència, a la possibilitat de terceres vies, a l’existència de camins alternatius, al gris que pot lluir amb força entre el negre i el blanc.
La mediocritat de l’anàlisi exclusivament binari entre conceptes oposats, sense contemplar possibilitats reals intermèdies, ens aboca a una estructuració massa simple del desenvolupament cognitiu que els humans hem adquirit amb l’evolució.
Fa ja milers d’anys que som coneixedors de que “la funció crea l’orgue”… i lògicament la manca d’exercitar-lo l’atrofia.
Gràcies per tants bons escrits.
Idò, sembla que el microplàstic s’acumularia més al cervell humà. I que també hi frena s’irrigació, neteja…
P. ex. vegeu
https://doi.org/10.21203/rs.3.rs-4345687/v1
(un estudi de s’acumulació)(Preprint. Pendent de revisions)
Salut i coratge
i una recerca de com es microplàstic dificulta sa irrigació des cervell, a
https://doi.org/10.1126/sciadv.adr8243
(jo no en sé, però potser servesqui a algú)
Però, per bones inspiracions i coratge
🙂