En aquesta economia de mercat que hem creat, o fas molta producció de baix preu o produeixes manco però amb un producte que quedi diferenciat i sobre el qual puguis controlar la comercialització.
De les empreses de bijuteria o de sabates que fa anys es dedicaven a productes de baix cost per al mercat generalista, no en queda cap. La bijuteria que hi ha ara incorpora molt de disseny, si pot ser amb marca i botigues pròpies. Ja no competeixen per preu, sinó que s’han repensat tot el procés productiu.
Igual han fet les empreses de sabates que han sobreviscut a la purga derivada de l’obertura dels mercats a nivell internacional. Sempre hi ha qualcú que pot fer les coses més barates que les que es fan des d’una illa enmig del mar.
Així mateix trobam un nombre creixent de pagesos que aposten per elaborar un producte diferent, que es treballen un llistat de clients i que venen directament o en circuits molts curts. Molts decideixen intentar abastir el mercat local, tan oblidat en la producció d’aliments (només un 16 % dels productes que es consumeixen a Menorca provenen de la mateixa illa).
Trobar les característiques pròpies, que fan ser diferents en uns mercats globals, és una de les essències actuals per la viabilitat econòmica. Formentera sobreviuria molt malament si intentàs fer la mateixa oferta turística de festa i discoteca que Eivissa. Perquè anar a Formentera és més car i complicat. La gent quedaria a Eivissa.
Una reflexió similar es pot fer entre Mallorca i Menorca. Si Menorca aposta per semblar-se a Mallorca, en oferta turística, massificació a la terra i a la mar, preus dels habitatges o congestió a les carreteres, és molt probable que perdem pistonada en el futur pròxim, perquè és més barat anar a Mallorca o la vorera peninsular que venir aquí.
Una de les opinions recurrents que se senten quan es parla de turisme és la publicitat enganyosa que sovint es veu. Fer fotos a les platges el mes de març i convidar la gent a venir el mes de juliol, és tan trampós com recomanar que els infants berenin de coses carregades de sucre i grasses saturades.
Menorca està jugant perillosament al joc de la massificació, i no sembla que les institucions públiques ni els portaveus habituals del sector en siguin prou conscients. Que hi hagi molta gent a Eivissa, segurament entra dins de les expectatives del públic que hi vol anar, perquè s’ha construït un discurs publicitari que inclou això.
Però Menorca és Reserva de Biosfera. Diu el programa MaB de la Unesco, que les reserves de biosfera son llocs d’excel·lència que fomenten l’harmonia entre les persones i la natura. Una harmonia discutible quan les nostres platges verges es troben en realitat a l’estiu entre quatre i vuit vegades per damunt de la seva capacitat màxima d’acollida.
També som reserva Starlight, que vol dir que som un dels llocs que reuneix condicions d’excel·lència per a l’observació del cel nocturn. Però la contaminació lumínica segueix sent un element present cada vespre, sense massa perspectives que hagi de remetre.
Ara som Patrimoni Mundial pels nombrosos jaciments prehistòrics que hi ha presents al nostre paisatge. Quan li van demanar al Conseller de Cultura què significaria tenir aquesta nova distinció, va contestar que ajudaria a fomentar el turisme cultural en temporada baixa. No va anunciar cap programa d’excavacions, de camps internacionals d’investigació sobre els primers pobladors, o de publicacions que augmentin el coneixement d’aquesta herència cultural. Només va parlar de turisme.
Ve a compte repassar aquestes situacions, perquè les distincions qualitatives haurien d’ajudar a ser un lloc diferenciat, autèntic, que tengui essència. A una taula rodona recent es recordava que hi ha molts ressorts turístics que son exactament iguals a Punta Cana que a Hong Kong. Menorca no hauria de ser un lloc estàndard.
Apostar per dur a la realitat la filosofia de les coses que ens distingeixen, buscar la viabilitat pel camí de la diferenciació aprofitant el compromís ambiental (real, no només publicitari), diversificar l’economia més enllà del turisme, és una recepta que alguns ja practiquen amb èxit.
Per avançar, es fa necessari fugir dels falsos marcs de debats on alguns pretenen conduir aquesta qüestió. Es pot estar a favor del turisme i en contra de la massificació. Posar un límit al nombre de vehicles a l’estiu no hauria de ser una batalla de dretes o d’esquerres. És la diferencia entre mantenir la identitat o perdre el color.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 04/03/2024)
Visits: 263
13 respostes
Totalment d’acord
Totalmente de acuerdo.
Nos estamos alejando de los trabajos artesanales y pequeña agricultura y sólo queda el turismo…pero no tiene fàcil solución.
Bo de dir difícil de dur a la pràctica, en 100000 ànimes a mantenir i en augment difícilment es pot aconseguir pa per tothom només en agricultura ecològica, bijuteria de qualitat i alguns altres simbòlics i lloables exemples. Per mantenir es nivell de vida per tothom (que no qualitat de vida…) avui per avui fan falta massas de turistes cada vegada més mesos al any.
Estic molt d’acord amb cuidar tant com sigui possible l’illa. Ja que aquesta illa té tants valors diferencials s’haurien de potenciar i les administracions implicar-se amb el tema, trobar solucions perquè els habitants de l’illa es guanyin bé la vida sense omplir l’illa de gom a gom. Això no és bo ni pels habitants ni pels que visiten l’illa
As long-term owners (nearly forty years) my wife and I have seen many changes on the island. Some welcome and some not welcome. We were thrilled when Menorca became a Biosphere Reserve and delighted with the accolade of World Heritage Site. It is a pity that there are so many politicians, people in senior government positions and business leaders / owners who appear to want to destroy the unique status of Menorca. Most are likely to be “short-term profit motivated” people who have a total disregard for the future of our precious island. I have tried to make sense of the politics in Menorca and Spain for decades, and failed to understand it. If the politicians would stop fighting amongst themselves we may stand a chance of reversing the trend of unauthorised building and development, promoting mass tourism and sacrificing quality for quantity. I have sailed and scuba dived when we are in Menorca from the beginning. I always had the ambition of kayaking around the island but due to limited holiday time I never achieved this until I retired. It was planned for 2020 but Covid got in the way. During June 2021 I realised my ambition by spending a week going around Menorca. What a fantastic experience with a great group of people lead by Ina from Es Grau. Seeing the island from the water at a slow pace was remarkable. What really stood out was the large, high-rise and bland concrete monstrosities called hotels that blight various parts of the coast. Son Bou and Cala Galdana stood out in particular. We remember Cala Galdnan before they destroyed the pine forest to build uninteresting, unattractive concrete hotels along Costa Mirador. If mass tourism is promoted, by what I believe are the few, short term money orientated people, they will destroy the unique nature of the island that right minded, intelligent, eco tourists seek. We must stand up to those that want to change the island for the worse and turn the Jewel in the Mediterranean to a glass trinket.
Per començar a fer efectiva la desmassificació fora d’interés treure del mercat els nombrosos pisos, xalets, etc…que ofereixen residencia temporal a Menorca, els mesos d’estiu, sense estar autoritzats. Es a dir la coneguda “oferta il.legal”.
Només caldría fer complir la llei, encara que no agradi a aquells propietaris que treuen sucosos rendiments.
Moltes gràcies Miquel!
Els teus raonaments sobre el tema son incontestables.
Certament d,acord Miquel
I qui creu que les masses alimenten l,illa no entèn les conseqüències
Molt d’acord am el teu article.
Propostes de estudiar/ investigar el seu passat arqueològic em sembla perfecte.
Reduir els cotxes a l’estiu, fiscalitzar els habitatges turistics no declarats també.
Hem de seguir lluitant perque Menorca mantingui tots els “titols” que els menorquins heu aconseguit per ella.
Si, por supuesto, tiene razon sobre todas las temas, pero habian electiones al Parlamento de las Illes Balears l’año passado…Cuantos votan? Cerca 55%.
Tienen la oportunidad de expresar lo que quieren para Menorca (yo no puedo: soy extranjera).
Si los menorquines no aprovechan la oportunidad de elegir a las personas adecuadas, las que tienen una vision a largo plazo, no deberiamos sorprendernos de como evoluciona la isla.
Estoy segura de que los lectores votaran, pero como podemos movilizar a los demas?
Estic molt d´acord amb l`article. el bo es portar-ho a terma, cosa difícil però No imposible
Crec que segons com vagi aquest estiu haurem de començar a organitzar-nos i protestar, de res serviran les taules rodones i bones intencions, i més si no plou.
Un titular que explica molt bé què està passant a l’illa. Menorca té unes singularitats que cal protegir i defensar! I vetllar per tenir una mar pacificada: la gent que navega a l’estiu (agost!) per la costa menorquina no estimen la mar, només la transiten, molestant els petits llaüts que sempre han tingut presència en aquesta mar…