L’abocament de salmorra de dessaladora, l’extracció de fangs amb presència de metalls pesants o la major ocupació de làmina d’aigua, són aspectes que preocupen del projecte de reordenació de la colàrsega del port de Maó. El GOB hi ha presentat al·legacions.
Salmorra a una zona sense renovació d’aigua
El projecte seleccionat per Autoritat Portuària per gestionar la concessió nàutica de la colàrsega de Maó inclou la previsió de dues dessaladores, que esperen generar 43 m3 diaris d’aigua. És habitual que les dessaladores que funcionen per membrana generin 55 litres de salmorra per cada 100 litres d’aigua de mar processada. En conseqüència, es pot estimar que cada dia es generaran 52,5 m3 d’aigua amb salmorra. El Mediterrani sol tenir una mitjana de 37,5 grams de sal per litre, mentre el rebuig d’una dessaladora arriba a concentracions superiors a 70 grams.
Quan aquesta aigua es abocada al mar, la seva major densitat fa que tendeixi a anar al fons i que acabi afectant les comunitats que hi viuen. La zona de la colàrsega és la més retirada del port de Mao i, per tant, la que menor nivell de renovació experimenta, només alterada en cas de pluges que arribin des del torrent.
El GOB ha demanat un estudi de valors naturals de la zona i una actuació de seguiment ambiental per analitzar l’evolució de la vida marina a l’indret de la colàrsega.
Així mateix, no es detecten en el projecte mesures correctives ni preventives en aquest sentit. S’han demanat actuacions per a reduir la concentració de sals abans de l’abocament, amb dilucions prèvies amb aigua de mar.
Fangs que han de quedar confinats
El projecte preveu devers 2.500 m3 de dragatge tant de la zona de concessió com de l’espai immediat al torrent. Tot aquest espai va ser afectat fa dècades per abocaments directes d’aigües industrials, majorment bijuteres. Així mateix, la zona es troba just al davant de la central elèctrica que abasteix Menorca.
L’aplicació de les Directrius per a la caracterització del material dragat ofereix com a conclusió que una part dels mateixos és de nivell B i C, per presència de coure, mercuri, plom i butilestany.
Al respecte, la normativa vigent disposa que els materials de categoria C podran ser reubicats mitjançant una tècnica de confinament en recinte emergit o reompliments portuaris, o bé de confinament subaquàtic en zones no restringides.
El GOB recorda que el port de Maó és un port natural, amb importants funcions biològiques a nivell de vida marina de l’illa de Menorca i on també es produeix marisc per a consum humà.
Per tals motius, s’ha demanat que es clarifiqui quina destinació es pensa donar als materials que es volen dragar i quines mesures es prendran de control durant l’extracció i en la destinació, atès que es tracta de materials fins difícilment controlables.
Més ocupació de la làmina d’aigua i avaluació ambiental
El projecte exposat preveu una ocupació de làmina d’aigua molt considerable, tota vegada que incorpora un nou pantalà d’embarcacions, així com instal·lacions i serveis auxiliars que generen noves plataformes.
Concretament, es preveu afegir un pantalà a la banda sud (pantalà 8), així com plataformes de flotants (pantalà muelle) per oficina de capitania, oficina de marineria, vigilància nocturna, vestuaris, dutxes i lavabos, magatzem, instal·lacions, dessaladores, equips d’emergència, gestió de residus, etc.
S’estima que les noves dotacions plantejades representen una ocupació afegida de làmina d’aigua, dins de l’àrea de la concessió, superior als 2000 m2.
La Llei balear d’avaluació ambiental diu que els ports comercials i esportius s’han de sotmetre a avaluació ambiental ordinària quan augmentin la superfície de làmina d’aigua ocupada. Així mateix, disposa que han de passar avaluació ambiental simplificada qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins.
Atès que el port de Maó és un port natural, que actua com a important zona d’alevinatge de peixos, que ha estat espai de gran producció de marisc i que encara alberga una llista considerable d’espècies protegides, s’ha sol·licitat que el projecte sigui avaluat en les seves potencials repercussions ambientals.
Visits: 569
10 respostes
Durante los años ochenta y principios de los noventa trabajé para una empresa en Medio Oriente que consistía en una fundición de aluminio, una planta de fabricación de ánodos, una central eléctrica alimentada por gas y una planta desalinizadora de agua. Produjimos más de 160 millones de litros de agua desalinizada por día y la planta utilizó el calor residual de la central eléctrica para operar la planta desalinizadora. Las tomas y salidas de la desaladora eran directamente al mar. En mi opinión, ubicar las tomas y salidas de una planta desalinizadora en el puerto de Mahaon resultará en serios problemas ecológicos y ambientales y un impacto negativo significativo en la vida marina. Para mitigar el impacto ambiental, las tomas y salidas deben estar directamente en mar abierto y no en el puerto de Mahón.
Siempre pueden poner un tubo roto como el de la desaladora de Santandria
Una Informació valuosa que Esperem que desperti l’alerta de les autoritats. !!!
En los planes de uso sostenible del agua que están saliendo de algunos pueblos de la isla se está recomendando reutilizar el agua, emplear depósitos de aguas depuradas que salen de las EDAR de Menorca en vez de verter estas al mar.
Debería haber alternativas y una mayor consideración del ciclo cerrado del agua que consumimos, un mayor enfoque desde las administraciones hacia la actualización de las principales infraestructuras.
Gràcies per aquesta informació, ho desconeixia totalment. Hi hauria cap altra zona costera de Menorca on les dessaladores no tindrien un impacte negatiu?
Hola Pere. Les dessaladores tenen diferents impactes. Requereixen d’una aportació considerable d’energia, per fer passar l’aigua a través d’unes membranes prou denses com per no deixar passar la sal. L’aigua que queda abans de la membrana, va acumulant salinitat i genera el que es coneix com salmorra, que altera el medi marí a no ser que es pugui abocar a mar oberta a una zona amb prou renovació. Les dessaladores també causen un efecte a la mentalitat col·lectiva, perquè la gent passa a actuar com si l’aigua ja no sigui un límit, de manera que es solen incrementar els consums i es desbloquegen creixements urbanístics que incrementaran la demanda. Per això, les zones amb dessaladores n’han d’anar afegint de noves, com passa a Eivissa o com passarà a Ciutadella si ningú hi posa remei.
Central elèctrica contaminant, reducció làmina d’aigüa amb increment de lloguer nàutic, dèficit de manteniment dels pantalans de gestió directa (quan no supressió) amb reducció d’espai per als usuaris locals, amenaça demolició de les casetes de vorera, …no hi havia fons de la Unió Europea per a invertir en projecte de port sostenible? No es va presentar davant premsa aquest projecte? A on han anat a parar aquests diners? Què hi diuen les administracions? I Autoritat Portuària? Qui i amb quins criteris pren les decisions de futur sobre el nostre port? El port de qui i per a qui? El port dels rics i especuladors? O un poc integrat en la vida (qualitativament) dels residents i dels menorquins en general? Falta aclarir moltes coses en relació al futur del port, i falta que les autoritats comptin molt mès (puc posar l’exempre de AP) amb el factor de la participació ciutadana (enlloc de substituir la relació amb el ciutadà en la seva totalitat pels tràmits individualitzats on-line); perquè els polítics no parlen de totes aquestes coses i de la indolència de l’administració pública enlloc de penjar-se tot el dia a les xarxes socials fent “inauguracions” o de referir-se els uns als altres només per a insultar-se?
Estem al camí de destrucció de Menorca per terra, mar i aire !!!
Quin desastre ens espera?
Un desastre més! No cal afegir res .
Sembla que destruir l,illa sigui l,objectiu dels politics
Ui, ben cert, sí que és mal lloc per a abocar tanta salmorra. I pes fons hi ha corall i altra vida sensible…
Es diu que algunes plantes de reutilitzar aigua, de filtració més electrodiàlisi reversible, també desalen, però creen menys salmorra i consumeixen menys energia.
P. ex. :
ED (electrodiàlisi reversible)
“…el consumo energético es muy inferior a otros procesos de membrana, como la ósmosis inversa. Además, trabajan a presiones bajas, no requieren un gran pretratamiento del alimento y no se producen problemas de fouling ni de scaling en la membrana. Finalmente, la EDR, a diferencia de la ósmosis inversa, permite conseguir una descarga cero…”
Copiaferrat de condorchem.com/es/electrodesionizacion
Potser serviria?
Gràcies GOB,
ànims 🙂