El debat polític i social de l’actualitat es troba cada vegada més condicionat per la polarització. El líder desbocat del bloc occidental va fent escola amb les exageracions i les mentides. El seu estil ha arribat a les nostres terres.

La nova estratègia és encasellar totes les opinions en només dos blocs antagònics, a fi de mirar de legitimar-se davant els seguidors habituals. A hores d’ara, no és cap problema inventar coses per alimentar les teories de la conspiració.

Qui no entri de manera natural en la composició dels conjunts que s’han dibuixat, serà vilipendiat i classificat igualment, perquè quedar fora de les regles del joc és una posició que genera perill als qui pretenen marcar les normes.

Les entitats culturals i socials que venen demanant una solució no traumàtica per l’entorn de Rafal Rubí, no es presenten a les eleccions i fa molts anys que treballen sense ànim de lucre en favor de millores a la societat. Malgrat les maniobres comunicatives per simplificar la llista de noms, s’ha fet una feina conjunta i transversal que es nota.

Efectivament, la Unesco, l’organisme internacional que ha atorgat la distinció de Patrimoni Mundial als valors arqueològics de l’illa, ha alçat la veu en el mateix sentit que ho havien fet les entitats. Idò ara també es nega l’informe, contundent i clar, i es presenta com una maniobra política (tornem-hi amb el manual), en aquest cas del Ministeri de Cultura.

La participació ciutadana en el debat públic, mitjançant organitzacions que debaten temes internament i opinen en la llibertat que se li atorga en una democràcia, sovint no és còmoda per a determinades ments. Hi ha qui pensa que només han d’opinar públicament les formacions polítiques que concorren a les eleccions. Però no és això el que diuen els textos constitucionals.

Apostar per l’enfrontament amb la societat organitzada i amb un organisme internacional, pot generar titulars que encenen els incondicionals. Però és un motiu de reflexió i preocupació per les parts de l’electorat més moderat.

La Unesco ha sol·licitat per escrit simplement que es respectin les condicions que ja s’havien posat amb la declaració de Menorca Talaiòtica. No demana res nou. Només exposa que no es faci negacionisme d’una condició escrita en els papers que els actuals responsables del Consell van anar a recollir a la cimera de Riad.

Aquests dies s’estan fent les millores a la connexió de la carretera de l’aeroport amb la general. No hi ha molts enllaços que siguin més circulats que aquest a Menorca. I la solució és una rotonda a nivell. Per això, enrocar-se en defensar que el creuer de Rafal Rubí, requereix d’una rotonda a doble nivell, quan a aquest punt s’hi registra una freqüència transversal de vehicles comparativament irrisòria, fa mal a la credibilitat tècnica.

Potser caldrà que el nom de Menorca rebi un escarni internacional perquè les peces es moguin als despatxos de la plaça Biosfera? Seria una llàstima.

Les organitzacions ciutadanes mantenen una activitat i uns nivells d’afiliació sorprenents a la nostra illa. Que la principal institució menorquina els falti al respecte de manera reiterada i que adopti una postura d’enfrontament amb els organismes internacionals dedicats a la cultura, està generant sensació de vergonya aliena. Caldria demanar una altra alçada de mires.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 24/11/2025)