Trobar personal preparat i disposat a treballar de valent en un restaurant d’estiu s’ha convertit en una odissea. L’establiment familiar fa anys que rutlla, però obrir des dels berenars dels matins fins als sopars dels vespres, requereix una plantilla que, constantment, entrava en crisi. Això ha duit a un replantejament que ha resultat virtuós.

Després de dues temporades de passar molt d’estrès perquè les coses sortissin bé i que la clientela marxés contenta, l’amo va decidir fer un cop de cap. Ara només fan un torn de feina i tanquen després del dinar. I resulta que ha estat un encert, des del punt de vista econòmic i des de la qualitat de vida dels treballadors.

A la societat actual, sempre incentivada al consumisme, sovint es confon el volum que mou el negoci amb els resultats del negoci. I moltes vegades, reduir el volum vol dir augmentar els beneficis. Perquè a partir de cert moment, les despeses afegides s’enduen més diners que els ingressos que d’elles se’n deriven.

Això ho coneixen bé alguns ramaders de Menorca, que han acabat rebaixant el nombre de vaques i així han aconseguit augmentar els beneficis. Pel mateix motiu que en el cas del restaurant. I és que el bestiar que no pots alimentar a partir d’una producció raonable de pastura a la pròpia finca, obliga a comprar pinsos i farratges externs, que tenen un preu superior als ingressos que generen les vaques afegides.

Tenir manco animals també vol dir reduir maldecaps i tensions, així com alliberar temps per a poder fer altres coses que poden ser més estratègiques per la viabilitat econòmica i per a la qualitat de vida de la gent. De vegades, menys és millor.

Com és lògic, potser podran oferir una altra òptica l’empresa de begudes que ven al restaurant, el repartidor que les porta, o la tenda que ven pinsos als pagesos. El món està format de moltes peces i totes tenen la seva importància.

Però, amb un poc de visió de mig termini -més enllà de salvar l’any, tant de moda actualment- hauria d’interessar més que el restaurant no acabi tancant o que el pagès hagi d’anar a fer de jardiner perquè no surten els nombres. Perquè, si arribam a aquest punt, el negoci no serà menor, serà zero.

La saturació turística és un dels temes actuals que provoquen debats, anàlisis i reflexions. S’entreveu un interès important d’alguns sectors per evitar que un procés així prosperi, perquè hi ha el risc que la gent arribin a conclusions similars als dels exemples citats. Per això hi ha intents reiterats de catalogar aquests moviments com antiturístics, a fi de situar les potencials alternatives en una situació de marginalitat.

Però molta gent ja ha vist que el turisme, en realitat, ven l’entorn que millor s’ha conservat. I l’han conservat aquells que ara es pretenen catalogar com antiturístics. No es tracta d’anar contra el turisme, es tracta de canviar el rumb d’un creixement que ofega.

Buscar una economia que generi beneficis reals, que millori la vida de la gent i que vagi recuperant un planeta que també s’ha de poder habitar en les pròximes dècades, és un camí que s’ha de recórrer amb convenciment i satisfacció.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 22/07/2024)