La recent polèmica sobre la zona d’aparcament annexa al torrent de Cala en Porter suposa un cas on les administracions actuen en contra de la legislació vigent. El GOB s’ha dirigit a diverses institucions públiques per demanar la seva intercessió.

L’espai que queda a la dreta segons s’acaba la costa d’arribada a la platja, és un terreny que forma part del domini públic marítim terrestre. És també Àrea Natural d’Alt Nivell de protecció, es troba catalogat com a zona humida, figura com Àrea de Perill de Risc d’inundació, té protecció especial per trobar-se a l’Àrea de Protecció Territorial dels 500 metres de la costa i forma part de la Xarxa europea d’espais protegits Natura 2000, en la categoria de Lloc d’Interès Comunitari -LIC- i Zona d’Especial Protecció per a les Aus -ZEPA- (veure il·lustracions annexes).

Cadascuna de les esmentades figures prohibeix l’estacionament per diferents normes. Un aparcament que ha vingut funcionant per omissió administrativa, però que agafa un caire diferent quan és una administració pública -en aquest cas, l’Ajuntament d’Alaior- que actua amb inusual celeritat per a restablir l’accés de vehicles sobre una zona protegida.

Preguntes a les institucions implicades

Recordem que un particular va tancar l’accés als vehicles a la zona en qüestió dipositant roques que permetien el pas de gent però no de cotxes. Es desconeix la potestat que tal particular podia tenir per fer una cosa així, però l’actuació municipal retirant les roques per deixar-hi aparcar cotxes representa una aposta institucional activa que contradiu frontalment nombrosa legislació.

Per aquests motius, el GOB ha demanat per escrit si Costes ha autoritzat que l’Ajuntament dugui a terme una actuació amb maquinària dins terrenys de domini públic amb l’objectiu de deixar-hi aparcar vehicles. Perquè tal cosa contradiu la Llei i el Reglament de Costes que diuen que, en cas de necessitat d’aparcament, sempre s’han de posar fora de la servitud de trànsit, és a dir, fora del domini públic.

També s’ha dirigit al departament que gestiona Xarxa Natura 2000 per saber si s’ha elaborat qualque informe que contradigui allò que ve regulat per aquests espais tutelats per Europa. Cal recordar que la Llei de Patrimoni Natural i la Biodiversitat diu que als LIC i ZEPA s’han de prendre mesures apropiades per evitar el deteriorament, la contaminació, la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions.

S’ha escrit també a la Direcció General d’Avaluació Ambiental del Govern Balear per saber si l’òrgan unipersonal que substitueix a la Comissió de Medi Ambient ha informat sobre l’avaluació d’impacte ambiental de l’aparcament que es troba en sòl rústic d’especial protecció.

Un escrit s’ha dirigit així mateix al Consell Insular per saber si s’ha declarat d’interès general aquest aparcament i si la institució insular ha emès qualque tipus d’informe al respecte de la retirada de roques per a permetre l’aparcament, tota vegada que la Llei d’Espais Naturals, les Directrius d’Ordenació Territorial, la Llei de Reserva de Biosfera i el Pla Territorial Insular no permeten aparcar en una zona d’aquesta categoria.

A cadascuna d’aquests administracions, se li ha demanat un acte d’ajustament a dret per fer aplicar la legislació vigent i que informin si han emès qualque tipus de pronunciament favorable a la iniciativa municipal tendent a permetre activament l’estacionament de vehicles en una zona no permesa per tantes i diverses normes.

24 hores a Cala en Porter, 5 anys amb les piscines il·legals

Molta gent s’ha sorprès de la rapidesa amb què ha actuat l’Ajuntament d’Alaior, per actuar en una zona que no és en realitat de la seva competència i on, com ja s’ha dit, no es pot aparcar legalment. Entre que l’esmentat particular va dipositar roques al perímetre de la zona protegida i que l’Ajuntament les va retirar, no van passar ni 24 hores.

En canvi, fa cinc anys que es van denunciar unes piscines il·legals, a partir d’actes alçades per inspectors d’urbanisme i de medi ambient, i l’Ajuntament d’Alaior no ha tingut encara el temps de decidir si són o no legalitzables. Mentrestant, les piscines, que havien de ser dipòsits per estalviar aigua, segueixen formant part de l’oferta de l’agroturisme de Torre Vella.