Diu la cançó popular que els brotets de murta tendra estan estona a florir. I és que, efectivament, aquesta planta no ho sol fer fins entrat l’estiu. Quan arriben els aires de Sant Joan, la podem veure ornamentada de flors blanques, fulles lluentes i un olor exquisit. Si us diuen que vingueu el març a veure la flor de la murta, us estaran enganyant.

Plantegem-ho ara al revés. Si al mes de març es ve a rodar a Menorca un anunci per mostrar l’ambient de l’estiu, en realitat ens exposaran una faula, una ficció, un miratge. A les platges hi haurà poca gent, és clar, perquè el març hi ha poca gent a les platges. Però aquest no serà el paisatge que els visitants trobaran a l’estiu.

La murta no és una planta qualsevol. Els humans ens hi hem fixat històricament. Els grecs i els romans la consagraven a la seva deessa de la bellesa i l’amor. Ha format part de llegendes, de la gastronomia, de la medecina, de la indústria i dels conjurs. Potser que floreixi tard, però ha tingut altres propietats que s’han sabut valorar de manera indiscutible.

Menorca també es va adscriure més tard al fenomen turístic. I la seva incorporació ha estat més lenta. Alguns reneguen cada setmana de les dificultats que determinades activitats i projectes tenen per a implantar-se en aquesta illa. Agiten la bandera de la prosperitat econòmica i de la competitivitat i demanen eliminar els límits. Però el valor de l’illa rau precisament en el contrari.

Tornem a l’anunci de l’estiu. La cosa a destacar no és tant que la publicitat menteixi. Això ho fa una gran part del màrqueting. El que crida l’atenció són els reclams que s’usen, les imatges que formen part de l’espot, l’ambient que s’empra per acompanyar el producte que es vol vendre.

Per què es ve a rodar un anunci d’estiu el mes de març? Perquè tenen més valor les platges buides que les atapeïdes. Per què els protagonistes van a nedar a una platja verge? Perquè té més valor social una platja natural que una d’urbanitzada. Per què van per camins i carreteres on no es veuen altres vehicles? Perquè la massificació no ajuda a la promoció.

Mirem els anuncis de les fires turístiques. Cap hotel, cap carretera, cap torre elèctrica… Al final, el món econòmic usa aquells valors que s’han aconseguit conservar. Aquelles coses que -amb gran esforç de la ciutadania organitzada- s’han pogut preservar, precisament perquè s’han pogut posar límits. Allò que hem limitat és el que més valor ens aporta.

Anys enrere, quan una part de la gent vivia encara en l’àmbit rural, trobar-se amb la persona estimada no era tan fàcil. Per això, es procurava incrementar el valor de l’encontre aportant algunes plantes amb flor. Sense més recursos, calia aprofitar la floració itinerant que brindava la natura: En el lloc que jo habitava, no hi havia cap ramell, sinó flor de tamarell, per açò te n’enviava.

El protagonista de l’inici de l’escrit, tenia l’ull posat sobre una magnífica planta de murta, lluenta i olorosa. Cada setmana fiava albirar-la plena de flors i poder-ne agafar un brot per dur-lo a la trobada amorosa. Sempre havia d’esperar uns dies més. Però, per això mateix, era la planta més observada, identificada i estimada de tot l’entorn.

(Article publicat per Miquel Camps. com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 23/06/2025)