El gener acostuma a ser el mes de la vinagrella. És aquesta planta que tenyeix de groc amples zones de conreu i voreres de camins. Els dies assolellats, llueixen sobre el verd que predomina en el terreny d’hivern.
La gent ho comenta, ho admira i, de vegades, s’emociona en veure aquest esclat de bellesa. Però hi ha coses que són com les monedes, que tenen dues cares. I la vinagrella té una cara fosca, que sol quedar amagada sota l’aparença de natura esplendorosa.
Originària del sud d’Àfrica, s’està estenent per tot el món i està catalogada com a espècie exòtica invasora. Tòxica de vegades per al bestiar, té una gran capacitat de dispersar-se sota terra, a partir d’escampar una xarxa d’arrels i petits bulbs. Acaba colonitzant tot l’entorn inhibint la germinació de llavors d’altres plantes.
Anomenada també a Menorca flor d’avellana o fel-i-vinagre, la seva magnífica presència florida indica, en realitat, un procés d’eliminació de la biodiversitat de la zona per evolucionar cap un monocultiu.
És una successió que, com podem veure, no està renyida amb l’estètica. Hi ha imatges que ens poden commoure per la seva bellesa, però tenir-hi darrera un transfons pertorbador. També hi ha una estètica de la guerra, de les zones industrials, de la tauromàquia…
D’un temps ençà, hi ha barris que són reformulats amb rehabilitacions precioses, dotats amb petits hotels de gran encant, o amb restaurants d’una gastronomia elevada. Però si ningú ho compensa, pot acabar sent una zona esplèndida, sense vida autòctona. Com un camp de vinagrelles.
Ja fa uns anys que va arribar a Menorca el becut vermell. Un escarabat propi de l’Àsia tropical, que s’ha escampat pel món, generalment amagat dins de palmeres que es transporten d’un lloc a l’altre amb objectius de jardineria. Aquest animalet és també una meravella de la natura.
Els adults volen cap a les palmeres i hi posen els ous. Hi neixen unes larves blanques i gruixades que aniran menjant el tronc de la planta durant mesos. A certes zones africanes són molt cercades per la gent com a aliment, però no hi ha costum a les nostres terres. Aquí pràcticament no té enemics naturals.
Quan la larva ha crescut prou, fa una gatzoneta. Dins de la càpsula, l’animalet refà tot el seu cos i, en un d’aquests miracles fascinants, es converteix en un vistós escarabat vermellós.
Els becuts tenen les seves preferències. Les palmeres datileres els hi agraden especialment. Però segurament que d’aquí a uns anys atacaran també altres espècies, com els fassers o, encara més preocupant, els garbons.
Els becuts són com alguns fons d’inversió, gestionats sempre per gent de vestit impecable. Només basant-se en el seu interès propi, poden anar controlant les empreses estratègiques i els serveis bàsics de la nostra societat. Per defora, la democràcia té el mateix aspecte, però per dins es troba perforada i la seva polpa vital es va convertint en serradís.
Els pagesos que han hagut de combatre camps plens de vinagrelles diuen que el moment idoni és precisament quan estan en flor, perquè la planta dedica molta energia a produir-la i debilita el bulb. Es requereix observació i constància, però si en aquell moment s’arrenca, la plaga perd molta força. Tot té el seu punt feble.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 03/02/2025)
“El GOB diu això”, “el GOB diu allò…”
Vols saber de veritat què diu el GOB? Subscriu-te a les notícies del GOB Menorca i accedeix a informació ambiental i a la nostra opinió de forma directa i fiable, sense filtres! 
Ajuda’ns a conservar Menorca!
Els reptes són molts i grans. Necessitam el teu suport. Dona’ns força. Associa’t al GOB Menorca! Views: 750
16 respostes
👍👍
Hola Miquel Camps,
Com sempre interessada i seduida pels teus articles, idees i prosa.
Pero si us plau, prova de no fer servir el verb REQUEREIX perque com la vinagrella està substituint el nostrat CALDRE
Quin comentari més innecessari jajaja
Ja ho crec!
Ni requereix ni manco caldre, mai he sentit es meus l’avis o pares emprar aquestes paraules, s’ha de menester per exemple sería més correcte, a Menorca al manco…, si es meus avís fossin vius no vos entendrien.
Gracies per l’article.
Excel.lent, de cap a peus. Permeteu-me que em surti de la poesia per preguntar: quin sería el moment idoni per “arrancar” els polítics buïts i similars ? Ja sé que es quelcom utòpic, pero m’agrada d’imaginar.
Molt interessant! És curiós com una flor que sempre he associat al paisatge típic menorquí és en realitat una espècia invasora que prové del sud d’Àfrica… Em deman en veu alta si caldria una acció a nivell insular per intentar erradicar-la si perjudica els pagesos de la nostra illa, com sí que existeix al cas del becut vermell.
Molt interessant l’article, Miquel. Gràcies 🍀☀️
Que maravillosa manera de exponer las cosas, como entiendo del artículo, contar situaciones preocupantes con preciosas palabras.
Molt bon article. Gràcies.
Elegant analogia entre el turisme de alt nivell (de consum) i la vinagrella.
La fisionomia de Menorca transformada per totes dues, amb la imatge que tenim de la illa, inclosa.
Oh! No me lo imaginaba!
Molt bon article, que combina es moment actual de floració de vinagrelles, sa problemàtica de gentrificació que viu Menorca i sa noticia d’aquesta setmana des becut vermell i ses palmeres talades.
👏👏👏
És un gust llegir.te. Gràcies
Com sempre gràcies Miquel per la bellesa en les teues paraules.
El punt feble de la massificació està dins nostre. L’altre dia vaig anar a Càrites i em vaig trobar una senyora que em va demanar si li podia donar les mantes que portava. -es clar que si. – després me’n vaig arrepentir, doncs va dir que era per equipar un pis que té pel lloguer turístic. És a dir que, cobrant el que es cobra pels lloguers turístics, em va demanar unes mantes que anaven destinades a la gent amb pocs recursos econòmics. Sense més comentaris.