A la segona meitat del segle XX es van massacrar els elefants africans sota l’argument de frenar la desertificació. Aquests imponents mamífers mengen fulles d’arbres i no tenen gaire miraments en rompre branques per tenir aliment. La visió antropocèntrica es va imposar i es va declarar culpable la fauna silvestre de l’esgotament de terres i vegetació.

Això va justificar la mort per dispar de desenes de milers d’elefants. Anys després, es va entendre que era un gran error. El problema no és el nombre d’animals, sinó l’estona que estan sobre un mateix territori i aquí hi intervé molt l’espècie humana, que competeix per les terres i pel menjar del seu bestiar.

Per la seva part, en el món dels ocells, els científics estaven convençuts que eren només els mascles els que cantaven i marcaven territori. La recent incorporació de les dones al món de la investigació i el seu especial interès en saber quin era el rol femení en l’avifauna, les va dur a descobrir que les femelles també canten i també adverteixen del domini del territori, cosa que ningú s’havia dedicat a observar.

I és que els marcs previs amb què analitzem el món indueixen la nostra mirada fins a magnituds difícils de creure. En els exemples posats, hi havia un enfocament inicial que desviava l’atenció. El problema és que, a l’actualitat, els marcs s’usen molt per a conduir la comunicació cap on interessa.

Aquí ho veiem cada dia. La versió oficial és presentada com si tengui l’aval en exclusiva de la visió tècnica, de manera que qualsevol altra opinió, s’intenta emmarcar (de marc) dins del món de les soterrades maniobres polítiques. Una vella estratègia per procurar que no aflori gaire la dissidència.

La dinàmica està tan implantada actualment, que és quasi tendre veure com s’aplica en una estudiada carrera de relleus. Clar que si sorgeix un batalló de tècnics entesos en la matèria que es sumen a la part crítica, el marc és més difícil de sostenir. Llavors s’intenta ignorar el fet, amb l’esperança que es dilueixi entre l’allau d’altres notícies.

Però tornem a la vida silvestre. Sabem que els animals lliures han d’estar molt ben preparats per a sobreviure. No hi ha lloc per als sentiments i s’imposa una gran batalla pels recursos. El vell mantra de néixer, créixer, reproduir-se i morir. El marc de la competició i de la màxima economia.

Ara, emperò, ens consta que els elefants i algunes balenes, mantenen un paper molt actiu per a les femelles que experimenten la menopausa i que ja no estan en edat de procrear.

Dit d’altra manera, hi ha espècies -més enllà de la humana- que també tenen la importantíssima figura de l’àvia. Això representa una enorme ajuda per a la supervivència de les cries joves. Des de proveir assistència al part fins a saber els secrets de l’alimentació més adient en cada moment. L’evolució ho ha premiat. No ho havíem mirat bé.

El científic que va fer matar milers d’elefants, penedit, va decidir dedicar la seva vida a mostrar com es pot revertir la desertificació usant els herbívors. Actualment, presideix un institut internacional i col·labora amb entitats ecologistes.

Els marcs es poden trencar. Tot és no deixar-s’hi atrapar.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 14/04/2025)