Premiar als infractors urbanístics amb una gran revalorització immobiliària, i a més fer-ho amb una oficina pública del Consell Insular que ajudi als tràmits, sembla una suma de despropòsits i una provocació a la ciutadania que fa les coses bé. És hora de disseccionar la problemàtica dels hortals.

El problema dels mal anomenats hortals

Els anomenats hortals son el fruit d’unes parcel·lacions il·legals que es van fer cap els anys vuitanta. Es trossejava un terreny rústic (no urbanitzable) i es venia per parts. La teoria era que es donava resposta a la gent que volia “un tros de terra” per sembrar-hi una mica d’horta. La pràctica ha estat que, en molts de casos, s’hi han acabat construït cases il·legals.

La densificació d’aquestes cases sense clavegueram es tradueix en contaminació per nitrats, ha ha zones amb evident degradació paisatgística i, en els darrers temps, també s’està afegint la pràctica de lloguer turístic sense autorització.

Per abordar aquest problema, als anys noranta es va crear la figura de nucli rural i a principi dels dos mil es van cartografiar. De llavors ençà es permet fer un procés de legalització si els propietaris impulsen un Pla Especial que ha d’abordar solucions al tema de l’abastiment d’aigua, al tractament d’aigües residuals i als vials d’accés. S’accepten cases de fins a 90 m2.

Hi ha nuclis que han fet el procés de legalització

Hi ha cinc nuclis que han fet aquest procés (3 a Maó, 1 a Sant Lluís i 1 a Ferreries). Queda clar idò que els altres (devers una trentena) no ho han fet perquè no han volgut.

Dins d’un mateix nucli rural, és freqüent trobar-hi tres tipologies de situació. Hi ha el que, efectivament, té un hortal, amb una caseta per a les eines i un galliner. Hi ha els que han fet créixer un poc la caseta d’eines per poder quedar-hi a dormir. I hi ha els que directament s’han fet un gran xalet, sense pagar llicències, impostos ni tècnics.

Resulta evident que és molt diferent tenir una casa o un terreny dins un conjunt il·legal (no es poden fer hipoteques ni vendre’s amb garanties per als compradors) que tenir-ho legalitzat. Com és lògic, el valor de la propietat es multiplica.

Però els que s’han fet grans cases, frenen els processos de legalització perquè no volen reduir el volum que han construït. I s’han posat a fer campanya.

No són hortals, son grans xalets il·legals

Ens trobam davant un col·lectiu que es presenta com associació de propietaris d’hortals però que en realitat es un col·lectiu de propietaris de grans xalets il·legals.

Una associació que considera injust que no es permeti legalitzar íntegrament les grans dimensions dels xalets fets en terrenys no urbanitzables. Que es presenten com a víctimes d’una planificació territorial que “només” admet legalitzar construccions fins a 90 m2.

Semblen oblidar que molts d’habitatges en sol urbà no arriben als 90 m2, on hi viu gent que s’ha preocupat de tenir una casa a un lloc legal, que ha pagat impostos que permeten tenir serveis públics i que ha contractat tècnics per garantir la solidesa, la salubritat i la seguretat dels edificis.

La tramitació pública és insultant

L’actual equip de govern al Consell Insular ha fet dos anuncis preocupants al respecte. Un és que volen revisar la dimensió màxima que podrien tenir les cases dels nuclis rurals. Deu ser que també consideren que una construcció il·legal de 90 m2 és poca cosa.

L’altre anunci informa que es vol crear una oficina pública per ajudar a tramitar els plans especials dels hortals. O sigui que ara, a més, es pretén destinar diners públics perquè els propietaris de grans xalets il·legals, puguin legalitzar les seves propietats i així poder veure multiplicat el seu valor immobiliari.

Cal demanar-se en quin moment el Consell Insular passa de ser un òrgan públic de planificació per a convertir-se en una agència que treballa en favor dels que cometen il·legalitats.

Actuacions d’aquest estil resulten insultants per a la ciutadania que fa les coses bé, que s’estima l’illa, que sap que Menorca és una espai diferent perquè s’ha treballat molt per evitar trinxar el territori per a beneficis privats.

Canalitzar la indignació

La legislació actual permet abordar el tema dels veritables hortals i casetes d’eines que s’han convertit en petites cases. Però no pot solucionar el problema d’aquells que s’han fet grans xalets en rústic. Entendre la diferència és essencial en aquest debat.

Veure que la principal administració pública illenca es presta a aquest joc crea desencís. I també crea indignació. Una indignació que caldrà canalitzar a partir de fiscalitzar al detall un procés que sembla completament fora de llei o, com a mínim, fora dels més elementals criteris ètics.